Enquestes que no serveixen per a res

Amb preguntes mal fetes, les respostes no poden ser tingudes en consideració

Si una pregunta permet diferents opcions, tots elles han de ser possibles; no ho poden haver opcions irreals

Aquests dies Catalunya Ràdio va plena d’una enquesta encarregada per ells mateixos, i feta (des del punt de vista tècnic) per no se sap qui, a un conjunt de socis que van assistir a l’últim partit al Camp Nou. En aquesta enquesta es pregunta  sobre diferents opcions, algunes de les quals són ciència ficció, absurdes si sense cap sentit. Tot això forma part de la ignorància de molts periodistes que ignoren que fer una enquesta no és “bufar i fer ampolles” sinó que requereix un coneixement i un grau d’especialització important.

Quan les dites “enquestes” es fan sense dominar la tècnica, i sense la metodologia adequada, les respostes que s’obtenen cal posar-les en quarantena si no es vol distorsionar la realitat. La interpretació dels resultats esdevé errònia, i al difondre-les no es fa res més que contribuir a la desorientació general de la gent induint a l’error i creure que les coses són d’una manera, quan en realitat són diferents. Ho explicaré amb alguns exemples:

A l’enquesta es demana “qui li agradaria que fos el proper president del Barça” i s’ofereixen diferents opcions: Laporta, Bartomeu, Guardiola, Rosell, Benedito, Cruyff... Independentment dels resultats que surten vull fer notar que la pregunta, per ella mateixa està viciada, atès que en la llista de possibles presidents s’inclou a persones que en cap cas han manifestat la seva intenció de presentar-se a unes eleccions com per exemple Guardiola, Cruyff o Rosell. És evident per tant que tots el vots que han obtingut aquestes opcions “fantasmes” s’haurien decantat per altres opcions possibles, i això sens dubte hauria acabat configurant uns resultats diferents. La introducció a l’enquesta d’unes opcions de vot que no són reals ha servit per distorsionar absolutament el resultat.

Un altre pregunta  inclosa a l’enquesta que és “tramposa” és la referent a si els socis acceptarien que el Camp Nou portés un “cognom” a l’estil de l’Espanyol (Power8 Stadium) o com molts altres estadis d’equips europeus: “Emirates Satdium” en el cas de l’Arsenal Anglès o Allianz Arena en el cas del Bayern München entre molts altres. Segons ha explicat Catalunya Ràdio un 60% dels socis no acceptaria que el Camp Nou portés cap mena de “cognom”. Aquest és un exemple molt clar d’una pregunta amb trampa. És evident que els equips que han posat un “cognom” al seu camp ho han fet per una necessitat econòmica, i per tant per poder recaptar més diners. Posar un “cognom” al camp no és una ocurrència del president del club que sigui, sinó una necessitat per poder quadrar el pressupost a final de temporada. Vist en aquest context, que haurien contestat el socis del Barça  si la pregunta hagués estat feta contraposant el fet de posar un “cognom” a no poder fitxar jugadors de renom internacional?. Per exemple, si la pregunta hagués estat “estaria d’acord a que el nom de l’estadi porti un cognom comercial a canvi de poder fitxar als millors jugadors en el mercat internacional?”, quina hauria estat la resposta? Fàcil, fàcil d’encertar…

René Higuita: la parada de l'escorpí 

Es pot fer exactament el mateix comentari sobre la pregunta que també incloïa “l’enquesta” relacionada amb si els socis estarien d’acord  en portar publicitat a la samarreta. Si la pregunta és curta i concreta: “està d’acord que la samarreta del Barça porti publicitat?” la resposta serà d’allò més ortodox i purista. Segur que ningú voldrà dur publicitat així perquè si. Per contra, si expliques en la pregunta, que gràcies a la publicitat no et farà falta traspassar als millors futbolistes de la plantilla, de ben segur que la resposta serà un altre.

I en aquest cas, la pregunta a més de tramposa era capciosa, perquè feia referència a la publicitat de Qatar, o les escoles que promociona el Papa, però no feia referència a les múltiples opcions que dona el mercat, que no són cap de les incloses en la pregunta. Per tant, no es pot parlar seriosament d’una cosa tan mal feta com aquesta.

Posar en valor aquest tipus d’enquestes només es pot fer des de la ignorància o des de la petulància i això és el que ha fet un periodista al que ja se li ha passat l’arròs, i que faria bé deixant pas a joves molt més talentosos que no pas ell.  Aquesta persona  a la que m’estic referint  va tenir ja fa molts any, la gosadia de deixar-se gravar i passar-ho pel programa de televisió que ell dirigia, una ridícula imitació d’una parada extravagant que havia fet aquell famós porter colombià que es deia Higuita i que va ser coneguda com la parada de l’escorpí.