La recuperació del Barça

Tot i anar líders a la classificació, l’equip encara genera dubtes

Els propers partits seran claus per assolir una temporada exitosa, però haurem de patir fins al final.

Des del dia de la derrota amb el Málaga al Camp Nou per 0-1, l’equip sembla que ha recuperat el pols. El que està clar és que torna a ocupar el primer lloc a la classificació de la Lliga i que ara li porta 4 punts d’avantatge al Madrid per contraposició als 4 punts d’avantatge que el Madrid ens duia el dia del Málaga. Són per tant 8 punts els que el Barça ha recuperat al Madrid enpoc més d’un mes, el temps que va de la jornada 24 a la jornada 28, i això és fruit dels mèrits de l’equip, sens dubte, però també dels demèrits dels rivals i en especial del Madrid.

Tot i això, el joc del Barça no acaba de generar la confiança d’aquell equip que encara que comencés el partit encaixant algun gol, els barcelonistes sabíem que l’equip podia remuntar, i quan es guanyava encara que fos per una diferència curta, els afeccionats teníem una confiança cega amb la victòria. Ara, tot i els resultats positius, l’equip genera dubtes en l’afeccionat que veu com tot i guanyar sempre anem amb l’ai al cor.

Em referiré només a dos partits que són un bon  reflex del que dic. En la última eliminatòria de Champions en el partit disputat a Manchester contra el City, a la mitja part, després d’un joc brillant (un dels millors partits d’aquesta temporada), el Barça guanyava 0-2. A la segona part, les coses varen canviar i sense saber-ne el motiu exacte es va poder veure com de mica en mica el Manchester City anava guanyant autoritat en el camp i el gol de l’equip anglès es veia venir. I no només aquest gol, sinó que molts temíem que arribés l’empat que afortunadament no va arribar, però era evident que no teníem aquella confiança en l’equip de l’època Guardiola.

El cap de setmana passat vàrem jugar contra el Madrid, i una vegada més, l’equip ens va posar l’ai al cor. Una vegada aconseguit l’empat per l’equip madrileny, i a tenor de com es desenvolupava el partit, molts afeccionats ens temíem el segon gol dels blancs. Afortunadament, a la segona part es va tornar a veure un bon Barça, i el segon gol va arribar però a favor nostre. Fins que l’àrbitre no va xiular el final del partit, i tot i la millora en el joc respecte al de la primera part, vàrem patir de valent aguantant el resultat.

Per quina raó l’equip no genera confiança? Segur que hi ha moltes opinions al respecte i tothom es creu que seva és la bona. En el meu cas, jo considero que amb Piqué recuperat (fet que haig de reconèixer que jo no ho creia possible), la defensa del Barça és de les millors que hem tingut en els últims anys. La porteria està molt bon coberta tant amb Bravo com amb Ter Stegen, i els 4 homes que li donen cobertura, llevat d’algunes frivolitats d’Alves, han aconseguit un molt bon nivell d’entesa. Segurament dels 6 homes que habitualment van rotant pels 4 llocs de la defensa només Bartra genera certs dubtes.

A la davantera, la tripleta Messi, Neymar i Suárez és molt probablement una de les millors tripletes atacants dels futbol mundial. S’entenen bé, i quan Messi està en forma, són una davantera molt difícil d’aturar. Els problemes no són doncs al davant.

Per tant, jo crec que els mals del Barça venen d’un mig camp que ha perdut capacitat de creació. Xavi, que ha estat un dels millors jugadors, procedents del planter, de la història del Club, ja té 35 anys. Iniesta ha perdut una mica aquella capacitat innata de crear situacions de perill en jugades del tot inesperades pels rivals, com a conseqüència segurament de l’edat, i també de les lesions que l’han afectat al llarg de la seva carrera esportiva i Busquets tampoc és aquell mig centre que havia estat des que Guardiola es va decidir a fer-lo jugar de titular. Tot plegat fa que amb les noves incorporacions (Rafinha i Rakitic) que sent bons tampoc són jugadors extraordinaris, la generació de joc, la creació de la jugada de perill, no estigui al nivell d’altres anys.

I quan al camp veus que el teu equip està guanyant justet, però que el centre del camp no domina clarament la situació (cassos de Manchester i Madrid, entre molts altres), temps el pitjor.

Com que ja estem enfocant el final de temporada està clar que haurem d’arribar al final de la mateixa patint per que a aquesta alçades de la competició, això ja no té arreglo. Ens queden 10 partits de lliga, 1 de la final de la copa, i 7 fins la final de la Champions (en total 18) en els que ens tocarà patir. Benvingut sigui el patiment si aconseguim guanyar...