El Barça tira la lliga

Segona derrota al Camp Nou contra equips de segon nivell

Les rotacions, quan es gestionen malament, són un regal per l’equip rival

A l’igual que contra el Celta de Vigo, el Barça cau derrotat al CampNou per 0-1 davant del Málaga, fent un pas quasi decisiu per dir adéu a la lliga. Semblaria que les rotacions són, sens dubte, una bona manera de modular l’esforç físic dels jugadors, evitant que l’excés de partits els faci arribar a la fase definitiva de les competicions sense el fons físic imprescindible per donar el millor de sí mateixos, però l’evidència ens fa pensar que les coses no són ben bé així.

Dimarts vinent el Barça juga partit de Champions al camp del Manchester United i per preservar l’estat físic d’alguns jugadors l’entrenador Luís Enrique ha decidit que avui jugués contra el Málaga un equip amb alguns jugadors que no es poden considerar jugadors de  l’equip “top” del Barça.  

El gol del Málaga

Contra el Celta de Vigo, l’alineació que va presentar el Barça el passat 1 de novembre, fou la següent:

Bravo; Alves, Mascherano, Mathieu, Jordi Alba; Rakitic, Busquets, Rafinha; Suárez, Messi i Neymar,

Mentre que l’equip que avui ha perdut amb el Málaga l’integraven:

Bravo; Alves, Piqué, Mathieu, Jordi Alba; Busquets, Rafinha, Iniesta; Messi, Neymar Suárez.

Com es pot veure, dues alineacions molt similars. Si tenim en compte que Iniesta acaba de sortir d’una lesió, i per tant el seu estat de forma no és l’òptim, es posa de manifest que en aquest  equip falla la creació de joc: el  mig camp. Em sap greu dir-ho perquè Rafinha és un jugador amb unes qualitats tècniques molt valuoses. Tanmateix no sap dirigir l’equip, no sap prendre les millors decisions i la seva visió de joc es redueix a l’espai proper que l’envolta, però no té cap perspectiva de que passa lluny d’ell, ni quins són els companys més desmarcats, ni com es mou el rival. Tècnicament un gran jugador, però amb molt poc joc posicional i estratègicament un jugador vulgar.    

De tota manera no totes les culpes són de Rafinha. Fixem-nos que la davantera del Barça, en ambdós partits ha estat la mateixa: Messi, Neymar i Suárez,  i que en cap dels dos partits han estat capaços de fer un sol gol.  Ara adonem-nos d’un altre fet: el partit contra el Celta es va jugar l’1 de novembre, just abans que el Barça jugués el dia 5 de novembre contra l’Ajax, un partit en el que el Barça havia de guanyar si no volia posar en risc la seva classificació per la fase següent, atès que poques setmanes abans havia perdut a París contra el Paris Saint Germain.

Com el dia del Celta, dimarts vinent el  Barça juga un altre partit transcendent a la Champions aquesta vegada contra el Manchester United, i com al mes de novembre, l’entrenador decideix fer jugar a un equip amb notables absències i sobretot un mig del camp inoperant. El missatge que l’entrenador transmet als jugadors amb aquesta alineació és molt evident: el partit que realment el preocupa no és el d’avui, és el de dimarts, i els jugadors que no són rucs, ho entenen ràpidament i pensen que el partit verdaderament important és el de dimarts, i ells en aquell partit també hi volen estar, de manera que avui contra el Málaga caldrà vigilar a no prendre mal, no sigui que un mal cop els pugui apartar del partit contra el City.

Un sistema defensiu, que l'entrenador del Barça no
ha sabut contrarrestar 

Avui, com el dia del Celta, no han posat el peu quan l’acció era de risc, no s’han esforçat com en partits anteriors, i sobretot la concentració ha brillat per la seva absència. Avui, els jugadors del Barça han corregut però no han competit; avui l’esperit dels jugadors del Barça no estava al camp; hi eren ells físicament, però no la seva ment que estava pensant en el partit de Champions de dimarts vinent.     

Per tant, tot i que les rotacions són conceptualment positives, si és gestionen malament passen a ser temeràries. La meva conclusió és que les rotacions mai poden fer-se la vigília d’un partit transcendent...però un entrenador que cobra tants diners, això tan elemental ho hauria de saber...