Mediapro: una empresa que no aporta valor afegit
En qualsevol cas, segueixen en mans d’un intermediari que com en el cas de Mediapro no incorpora cap element de valor
Alguns recordem aquells anys en el que els partits del Barça es podien
veure en obert molts dissabtes per televisió. De fet tots els partits importants
del Barça o del Madrid eren oferts per les cadenes de televisió en obert. TVE i
TV3 van ser molts durant molts anys les encarregades de la retransmissió
d’aquests partits en directe, Champions inclosa.
Aquesta situació es va mantenir al llarg dels anys, fins
que mica en mica l’aparició de cadenes privades (Antena 3 i Telecinco
fonamentalment) va significar que aquestes comencessin una mena de guerra bruta
per intentar prendre l’explotació dels drets del futbol a les cadenes que
tradicionalment havien retransmès els
partits. Això va donar lloc a que alguns “listillos” del país veiessin
l’oportunitat de fer-se d’or. Aquesta possibilitat d’enriquiment és la que va
comportar la creació d’aquest tipus de plataformes tipus Mediapro, que han
aconseguit interposar-se en la cadena sense aportar valor afegit.
El negoci és molt senzill: es tracta “d’apoderar-se” dels
drets de retransmissió dels partits i cobrar per ells als que els vulguin
veure. El que fins llavors era gratis pels televidents, a partir de l’aparició
d’aquestes plataformes tipus Mediapro, passa a ser de pagament, sense que
aquests plataformes aportin res que millori el producte, i sense cap mena
d’elaboració per part d’ells. Senzillament han convençut als equips de futbol
que en lloc de vendre els drets dels partits directament a les televisions, els
hi venguin a ells.
I com han aconseguit que els clubs ho acceptin? Doncs
oferint-los “l’oro i el moro”, és a dir, pagant més que el que abans pagaven
les televisions. A alguns els han més que doblat els diners que rebien per la
retransmissió dels seus partits. I els clubs s’han apuntat ràpidament a la
possibilitat de veure incrementar els seus ingressos, pensant que així tindrien
més recursos per reforçar l’equip amb jugadors de primer nivell.
Però que ha succeït en la realitat? Doncs que efectivament
els clubs han vist créixer els seus ingressos però al mateix temps han vist com
les seves despeses creixien també en la mateixa proporció sinó fins i tot una
mica més. Ha crescut el cost d’adquisició dels futbolistes, sobretot els més
bons; ha crescut la massa salarial dels futbolistes; han crescut els impostos que
graven les operacions mercantils com a conseqüència de tenir majors ingressos,
han crescut les comissions a intermediaris i agents dels futbolistes, etc.
Tort plegat, els guanys que s’havien d’assolir per part
dels clubs, han quedat en no res, pels efectes que acabo de comentar i els
televidents han de pagar pel quelcom que abans tenien de franc. Qui són els
únics que hi han sortit guanyant de tots aquest muntatge? Doncs els de Mediapro
i altres plataformes similars, que han estructurat un negoci de pura
intermediació sense aportar-hi cap valor afegit. És allò que els economistes en
diuen “economia especulativa”.
Per cert; abans d’aquests invents que només tenen per
objectiu fer pagar per una cosa que temps enrere era gratuïta, el Barça havia
tingut en el seu equip, igual com té ara, els millors futbolistes del mon:
Schuster, Maradona, Cruyff i tants d’altres, sense necessitat dels diners
d’aquests intermediaris espavilats, fet que demostra que sense el seu “negoci”
els equips també podien fitxar als millors jugadors. El que passa és que els
fitxaven a un preu més econòmic.
Sigui com sigui, el cert és que el Barça va anunciar ahir
que canviava d’intermediari: passava de Mediapro a Telefònica. Tant li fa un
que l’altre; tots dos pretenen el mateix negoci i que siguin els
teleespectadors els que acabin pagant per així assegurar els seus beneficis. Els guanys no duen ser pas petits,
perquè el Sr. Jaume Roures (el mateix que va arruïnar fa ja molts anys a Johan
Cruyff quan aquest era jugador del Barça), propietari de Mediapro, ha tingut un
mal perdre important. Se’l notava tocat, i les seves respostes a les preguntes
dels periodistes al voltant d’aquesta decisió del Barça anaven carregades d’un
mal dissimulat ressentiment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada