Actualitat barcelonista

Bartomeu: dimissió immediata

L’equip sembla que recupera les bones sensacions i Piqué escoltant bons consells, s’ha deixat de tonteries i sembla que l’equip hi torna a confiar

Mentre d’una banda sembla  que l’equip de futbol està recuperant el bon joc, la directiva del Barça dona una mostra més de la seva absoluta mediocritat i incapacitat per gestionar i administrar amb professionalitat un club esportiu de les dimensions i envergadura del FC Barcelona. Acabem de saber que la fiscalia ha demanat formalment al jutge Ruz que imputi a Sandro Rosell, al club de futbol Barcelona i a Josep Maria Bartomeu. Rosell serà jutjat per un delicte d’administració deslleial i dos delictes fiscals, mentre que s’obra una investigació separada contra Josep Maria Bartomeu per un possible delicte fiscal.

Acabi com acabi aquesta història, resulta evident que la directiva del Barça és un autèntic desastre i una potineria absoluta. El fitxatge de Neymar, junt amb el conflicte amb la FIFA són dos clars exponents de que els directius del Barça no saben per on van, i tema que toquen el converteixen en un verdader nyap. És el resultat d’haver accedit a la directiva una colla de gent sense cap mena de preparació ni capacitat per assumir aquest repte. Per tot plegat, pel malament que s’han fet les coses, per la seva demostrada ineptitud, el Sr. Bartomeu hauria de sortir immediatament de la presidència del Club. Ell ha convocat eleccions pel final de temporada, però no n’hi ha prou amb això. Cada dia que aquest home continuï a la presidència del Barça, ens exposem a un nou nyap, a un nou conflicte, a un nou castic a la ja deteriorada imatge internacional del Club. Sr. Bartomeu, si realment s’estima la Barça plegui ara mateix; no allargui aquest suplici ni deu segons més. Marxi i no torni mai més…                    

Tots aquests conflictes apareixen precisament en el moment en el que sembla que l’equip ha adreçat el seu rumb. Mostra solidesa defensiva, efectivitat en atac, i capacitat de reacció quan el rival s’avança en el marcador. Els jugadors semblen haver recuperat “les ganes” i en partits com els jugats contra l’Atlètic de Madrid han demostrat clarament que hi van, que s’impliquen, i que hi posen tot el que han de posar. Bona notícia doncs, que caldria que no es vegi torbada pels problemes del Club amb la justícia. Tan de bo les seccions del Barça no es ressentin dels problemes de la Junta, i en especial el primer equip de futbol que sembla que finalment està trobant els equilibris entre tècnica, preparació física, tàctica, i ganes de guanyar.

I a aquesta millora de l’equip hi ha contribuït d’una manera molt positiva Gerard Piqué. A Piqué jo l’he criticat força en aquestblog, partint de la base que té unes condicions excel·lents per ser un gran jugador de futbol, però un cap de nen petit i capritxós, que l’han portat a cometre molts excessos que un bon esportista no es pot permetre. He de confessar  que no confiava gens en la recuperació de Piqué; el veia ja del tot perdut pel futbol. La seva passió pel joc, que tants estralls ha fet en el mon dels esportistes, la seva afició per la vida nocturna, els incidents propis d’un fatxenda amb la guàrdia urbana de Barcelona i altres fets, em feien pensar que la situació de Piqué era ja del tot irreversible, i que el mon del futbol havia perdut prematurament a un molt bon jugador. Per això estic especialment content quan veig que Piqué sembla recuperat, i per sort, es diria que ha deixat enrere els mals hàbits que en aquestes edats tant joves adquireixen algunes persones amb una formació no massa sòlida que es deixen endur ràpidament per les amistats perilloses que sempre van lligades a les persones d’èxit. Tant de bo per el propi jugador, però també pel Barça, que Piqué estigui finalment de nou al 100% i a plena disposició del entrenador per defensar amb èxit l’eix de la defensa blaugrana. Per part meva, encantat de rectificar...