La pitjor Junta Directiva de la història del Barça està arruïnant la imatge del Club

Una colla d’incompetents, assessorats des de fora per Rosell, i dirigits per un inepte Bartomeu, estan acabant amb el millor Barça de la història, tant a nivell esportiu dom d’imatge i projecció internacional

Els socis del Barça han d’exigir la dimissió immediata d’una Junta desastrosa pels interessos blaugranes

Quan una organització ha estat en mans d’homes de l’estil de Rosell, Bartomeu, Freixa, Faus i companyia, només es poden esperar decisions errònies, i resultats calamitosos. Exactament això és el que li està succeint al Barça de la ma d’aquests incompetents capaços d’enfonsar a qualsevol empresa per sòlida que aquesta sigui.

Faus i Bartomeu dos dels ineptes que regeixen
el destí del FC Barcelona 

La sentència coneguda avui del TAS (Tribunal d’Arbitratge de l’Esport) que corrobora fil per randa la sentencia anterior de la FIFA que castigava al Barça amb una sanció econòmica a més de prohibir fitxar cap jugador durant tot un any sencer, posa de manifest que aquesta Junta no té cap mena de prestigi a Europa, i cap mena de reconeixement ni capacitat negociadora. És una Junta esperpèntica plena de directius inútils que només es mouen en funció dels sentiment d’odi i venjança contra la Junta anterior. A banda de malmetre els èxits esportius del Barça, han acabat també amb el prestigi internacional del Club que a hores d’ara és la riota de mitja Europa esportiva. 

Els socis del Barça haurien de convocar una manifestació massiva el proper partit al Camp Nou, i exigir la immediata dimissió de tota la Junta i la convocatòria d’eleccions tant aviat com els estatuts ho permetin. Com més dies la Junta  actual estigui presidint el Club, més mal faran a l’entitat, i més problemes generaran per una futura recuperació institucional. Aquesta gent ha d’abandonar el Barça ja, sense més dilació.

El problema va més enllà de la sanció de la FIFA. Aquesta directiva s’ho ha carregat tot fins i tot aspectes sentimentals com allò de que el “Barça és més que un Club”. Recentment han fet una remodelació de l’organigrama, i en ella han donat cabuda en un lloc de màxima responsabilitat al socialista Albert Soler ex secretari d’Estat per l’Esport del govern Zapatero. El problema d’aquest inútil no és que sigui socialista sinó que el problema rau en que el personatge en qüestió és contrari a les seleccions catalanes. Què fa un personatge així embrutant la història catalanista del Club?  El pas del Sr. Soler pel Consell Superior d’Esports va ser d’una grisor absoluta, sense que se li recordi cap mena d’aportació pel bé de l’esport espanyol. El seu mèrit principal va ser el de negar que Catalunya pogués aspirar a tenir seleccions nacionals. Per conèixer millor al personatge, n’hi ha prou dient que va assistir a la presentació de Societat Civil Catalana, amb això ja està tot dit sobre aquest individu obscur.

Albert Soler, directiu del FC Barcelona, i anti seleccions
catalanes. A quí hem de felicitar pel nomenament? 

Són tants els motius pels que cal fer fora a la Junta actual, que fins i tot em sobta que a hores d’ara no hi hagi ja un clam general reclamant la dimissió d’aquest equip directiu que en un temps record ha estat capaç d’acabar amb el millor equip de la història i amb el prestigi internacional que tants anys havia costat aconseguir. Tirat tot per la borda en un tres i no res.

Aquesta situació ha de servir al soci del Barça per adonar-se que el candidat que més recolza la premsa, no és necessàriament el millor. El Sr. Rosell va tenir el suport unànime de la premsa esportiva catalana, senzillament per que era el candidat que pels motius que poden suposar més interessava a aquests mitjans. Ara quan s’obri un nou període electoral, és molt possible que aquests mitjans venuts a qui millor paga, es tornin a decantar per algun altre candidat. Seria bo que els socis se’n adonin i no tornin a caure en la trampa. En aquest sentit sembla que Laporta ja s’està preparant el terreny (segones parts mai foren bones), igual que Benedito, l’etern perdedor. Cal escollir a un candidat que sigui un home d’èxit en la seva vida professional, i que no necessiti al Barça per ser conegut i tenir poder. Malfiïn d’aquells que volen accedir a la presidència del Barça per ser “algú” a la vida i per adquirir notorietat. Aquests l’únic que fan és enfonsar clubs: la experiència ho demostra