diumenge, 18 d’agost de 2019

El Barça entra a l’espiral del fracàs


Després de comprar per una quantitat desorbitada al jugador més car en la història del Barça, un any i mig mes tard de la seva adquisició la directiva blaugrana anuncia la cessió del jugador al Bayern de Munich. Només aquest fet demostra que  a Can Barça no saben per on van: han perdut el Nord.

Se suposa que quan es va decidir  comprar per més de 150 milions a Coutinho, des de la secretaria tècnica del club s’haurien estudiat abastament les capacitats del jugador a banda del seu tarannà com a persona. Per tant, si un any i mig més tard cal cedir al jugador (perquè ningú te’l vol comprar), és que algú ha fet molt malament la seva feina. 


Però els disbarats a can Barça no acaben aquí. Ara es parla amb certa insistència que es vol recomprar a Neymar. Si el jugador no hagués protagonitzat una sortida insultant del Club, sense ni tan sols haver-se acomiadat de l’afició i interposant un plet contra la Institució,  atenent a que és un bon futbolista potser si que la seva tornada seria positiva. Però la realitat és ben diferent: el plet jurídic contra el Barça continua en peu, el jugador no acaba de manifestar públicament que vol tornar al Barça, ell mateix contribueix a encarir el traspàs flirtejant al mateix temps amb el Madrid, i a sobre el seu turmell sembra serioses dubtes sobre el seu rendiment sobre el terreny de joc. A sobre, el xeic àrab que domina al club francès exigeix molts diners per desprendre’s del jugador. Per tot plegat hom es pregunta quin cap ben assentat es pot plantejar l’adquisició del futbolista. Només per evitar que vagi al Madrid hipotecarem al Barça per una llarga temporada?

Continuant amb els desencerts no es pot deixar de banda a l’estructura mèdica del Barça. Quan només s’ha disputat una sola jornada del campionat ja hi ha tres jugadors lesionats de gravetat: Messi (sense ni tan sols haver-se entrenat), Neto, lesionat a la ma en un entrenament, i Suárez lesionat durant la primera part a Bilbao. Com es prepara la pretemporada del Barça? Desplaçar-se al Japó, tornar a Barcelona i després marxar a USA, tot això en 15 dies, forma part d’una preparació professional d’uns jugadors que tot just acaben de tornar de vacances? Què està passant aquí? 

I per fer vessar el vas de la paciència i engegar-ho tot a rodar, només ens faltava el primer partit de Lliga a Bilbao, amb una derrota per 1-0. Derrota del tot justa atesa la nul·la capacitat del Barça per crear situacions de perill durant tot el partit. Un equip que costa un dineral, que els jugadors cobren unes fitxes desorbitades cau derrotat davant d’11 jugadors plens d’orgull i ganes de triomfar al món del futbol. Tot això afavorit per un entrenador que tenint els que en teoria són dels millors migcampistes del món, fa jugar d’inici al mig camp a Sergi Roberto i Alenyà. A Bilbao encara riuen...

Ens hauríem de preguntar que passa amb la pedrera del Barça que porta molts anys sense poder aportar cap jugador mínimament vàlid per el primer equip. De fet la pregunta és què està passant amb el Barça B? La resposta és complicada més enllà d’adonar-se que s’ha perdut l’essència fundacional de La Masia. Avui en dia, les categories inferiors del Barça cerquen jugadors per guanyar els tornejos en que participen. No es tracta tant de preparar futurs futbolistes per el primer equip, sinó sobretot i fonamentalment de guanyar els campionats en els que participen. Als entrenadors dels equips de les categories inferiors els preocupa el seu currículum. Volen que els seus equips aconsegueixin títols que ells capitalitzen en els seus currículums particulars, i el més greu és que des del Club algú permet que això sigui així. S’ha acabat la formació de bons jugadors per el Barça gran; només compta guanyar al Cornellà... 

Aquesta realitat ve forçada també per aquesta premsa esportiva sovint tan mediocre que omple tertúlies radiofòniques esportives. Es passen el dia reclamant que els entrenadors del primer equip “creguin” en la pedrera, quan a la pedrera només hi ha petards que mai triomfaran al Barça, i els entrenadors del primer equip acaben sucumbint a aquesta pressió, fins el punt que a Bilbao, el mig camp l’ocupen Sergi Roberto i Alenyà, dos nois voluntariosos, però que no donen la talla per estar al primer equip del Barça. Pedrera si, però amb jugadors preparats per pujar algun dia al primer equip, no per guanyar  títols en edat juvenil.

Com deia aquell, aquest any no guanyarem res, i l’entrenador no es menjarà el torrons. El més positiu de tot plegat és que tot això arrossegarà al president i a aquesta Junta tan inepta que s’ha apoderat dels designis del Barça. Què dolents són els socis del Barça a l’hora d’elegir un president: Rosell, Bartomeu... aquí va començar l’espiral... Toca fer neteja de dalt a baix; no només al futbol sinó també a totes les seccions del Club massa adaptades als seus regnes de taifes on els diferents responsables han construït les seves respectives guinguetes que caldrà refer si el Barça vol tornar a ser algun dia un gran club.      


   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada