Bon Nadal

BONES FESTES A TOTS ELS CULERS !!!

Valverde no es menjarà els torrons

Ernesto Valverde és un  bon entrenador, però li manca caràcter. Mai havia de deixar que el president imposés el seu criteri

En quatre partits fora de casa, el Barça només ha marcat 2 gols (els dos contra Osasuna), i en els altres tres, el bagatge ofensiu blaugrana ha esta nul.

Ernesto Valverde és un bon entrenador; una mica conservador, però bon entrenador. El seu problema per dirigir al Barça és que és massa bona persona. De cap de les maneres hauria d’haver acceptat que li portessin a un futbolista com Griezmann. Un bon futbolista però gens treballador. És d’aquells que necessita que l’equip treballi per a ell, però a ell això de treballar no li agrada en excés. Valverde sabia que Griezmann no era el jugador que el Barça necessitava, però davant la insistència de Bartomeu en portar-lo, malgrat el menyspreu que el francès va fer a l’afició del Barça ara fa un any, va cedir i va acceptar que li portessin a un futbolista que ningú sap a que juga des que ha debutat en el Barça. Una gran errada de Ernesto Valverde perquè Griezmann no aporta res al joc del Barça.

Un altre factor en el que ha fallat Valverde és en acceptar la pretemporada que s’ha planificat aquest anys per el primer equip. Sense temps a entrenar, sense temps a integrar futbolistes importants com de Jong, el Barça va emprendre un seguit de viatges de Barcelona al Japó i als Estats Units sense que l’equip agafés la forma ni es conjuntés. Va ingressar una bona suma de diners, si, però també es cert que un mes després d’iniciar la competició no tenim equip. Que un equip d’arreplegats com el Granada ens guanyi és un molt mal símptoma. el segon gran error de Valverde 

Aquest Barça és molt probable que aquest any es quedi en blanc. Valverde serà substituït si res no canvia a mitjans d’octubre, especialment si hi ha un mal resultat a Europa. El seu substitut serà un mediocre, atès que la temporada ja ha començat i tots els entrenadors bons estan col·locats. Per tant ens vindrà algun personatge amb passat però amb gens de present i encara menys de futur. Una mena de Tata Martino que vindrà a tapar forats i a jugar al passa com puguis. I encara sort si Bartomeu no ens porta a Mourinho: ja seria excessiu.  

El Barça necessita endegar una nova època, la del post-Messi, amb un nou president, un  nou entrenador amb temps per davant per construir un equip guanyador i un equip que com el Barça de Guardiola sigui capaç de resistir una dècada situat al cap damunt, un equip de futur en el que l’astre argentí ja no tindrà el pes que ha tingut fins ara. Un Barça nou que torni a il·lusionar a la gent. 

Per aconseguir això és necessari fer net. Fer net a la directiva però també fer net en molts càrrecs del Club que a banda  d’estar molt ben pagats no aporten res. El Barça B no és capaç d’aportar jugadors al primer equip llevat d’alguna excepció. Com és que el responsable d’estructurar al Barça B encara segueix en nòmina del Club? Són d’aquelles coses que costa entendre.I en aquest canvi de dalt a baix de les estructures del Clubcal parar atenció a la secció mèdica. Com pot ser que Messi es lesioni en el primer entrenament?. No havia passat la revisió mèdica poques hores abans?

Per altre banda el president Bartomeu ha afegit un altre greu error a la seva llarga llista de desencerts. L’intent de fitxar a Neymar ha estat un menyspreu al soci. Neymar va marxar del Barça fotent-se'n del aficionats, i interposant una demanda vergonyosa contra el Club. On és la dignitat Sr. Bartomeu? 

Neymar ha demostrat sobradament que és un nen mal criat, tot i què que ja no és tan nen. Va camí dels 28 anys i a tot estirar n’hi queden 3 o 4 al màxim nivell. Val la pena malbaratar recursos d’aquesta manera? Que se’l quedin a París o que se’n vagi al Madrid; m’és igual, però el Barça del futur no es pot configurar amb aquesta mena de personatges.

Són masses errors Sr. Bartomeu; marxi cap a casa; faci’ns aquest favor; l’afició li ho agrairà.    

El Barça entra a l’espiral del fracàs

Després de comprar per una quantitat desorbitada al jugador més car en la història del Barça, un any i mig mes tard de la seva adquisició la directiva blaugrana anuncia la cessió del jugador al Bayern de Munich. Només aquest fet demostra que  a Can Barça no saben per on van: han perdut el Nord.

Se suposa que quan es va decidir  comprar per més de 150 milions a Coutinho, des de la secretaria tècnica del club s’haurien estudiat abastament les capacitats del jugador a banda del seu tarannà com a persona. Per tant, si un any i mig més tard cal cedir al jugador (perquè ningú te’l vol comprar), és que algú ha fet molt malament la seva feina. 

Però els disbarats a can Barça no acaben aquí. Ara es parla amb certa insistència que es vol recomprar a Neymar. Si el jugador no hagués protagonitzat una sortida insultant del Club, sense ni tan sols haver-se acomiadat de l’afició i interposant un plet contra la Institució,  atenent a que és un bon futbolista potser si que la seva tornada seria positiva. Però la realitat és ben diferent: el plet jurídic contra el Barça continua en peu, el jugador no acaba de manifestar públicament que vol tornar al Barça, ell mateix contribueix a encarir el traspàs flirtejant al mateix temps amb el Madrid, i a sobre el seu turmell sembra serioses dubtes sobre el seu rendiment sobre el terreny de joc. A sobre, el xeic àrab que domina al club francès exigeix molts diners per desprendre’s del jugador. Per tot plegat hom es pregunta quin cap ben assentat es pot plantejar l’adquisició del futbolista. Només per evitar que vagi al Madrid hipotecarem al Barça per una llarga temporada?

Continuant amb els desencerts no es pot deixar de banda a l’estructura mèdica del Barça. Quan només s’ha disputat una sola jornada del campionat ja hi ha tres jugadors lesionats de gravetat: Messi (sense ni tan sols haver-se entrenat), Neto, lesionat a la ma en un entrenament, i Suárez lesionat durant la primera part a Bilbao. Com es prepara la pretemporada del Barça? Desplaçar-se al Japó, tornar a Barcelona i després marxar a USA, tot això en 15 dies, forma part d’una preparació professional d’uns jugadors que tot just acaben de tornar de vacances? Què està passant aquí? 

I per fer vessar el vas de la paciència i engegar-ho tot a rodar, només ens faltava el primer partit de Lliga a Bilbao, amb una derrota per 1-0. Derrota del tot justa atesa la nul·la capacitat del Barça per crear situacions de perill durant tot el partit. Un equip que costa un dineral, que els jugadors cobren unes fitxes desorbitades cau derrotat davant d’11 jugadors plens d’orgull i ganes de triomfar al món del futbol. Tot això afavorit per un entrenador que tenint els que en teoria són dels millors migcampistes del món, fa jugar d’inici al mig camp a Sergi Roberto i Alenyà. A Bilbao encara riuen...

Ens hauríem de preguntar que passa amb la pedrera del Barça que porta molts anys sense poder aportar cap jugador mínimament vàlid per el primer equip. De fet la pregunta és què està passant amb el Barça B? La resposta és complicada més enllà d’adonar-se que s’ha perdut l’essència fundacional de La Masia. Avui en dia, les categories inferiors del Barça cerquen jugadors per guanyar els tornejos en que participen. No es tracta tant de preparar futurs futbolistes per el primer equip, sinó sobretot i fonamentalment de guanyar els campionats en els que participen. Als entrenadors dels equips de les categories inferiors els preocupa el seu currículum. Volen que els seus equips aconsegueixin títols que ells capitalitzen en els seus currículums particulars, i el més greu és que des del Club algú permet que això sigui així. S’ha acabat la formació de bons jugadors per el Barça gran; només compta guanyar al Cornellà... 

Aquesta realitat ve forçada també per aquesta premsa esportiva sovint tan mediocre que omple tertúlies radiofòniques esportives. Es passen el dia reclamant que els entrenadors del primer equip “creguin” en la pedrera, quan a la pedrera només hi ha petards que mai triomfaran al Barça, i els entrenadors del primer equip acaben sucumbint a aquesta pressió, fins el punt que a Bilbao, el mig camp l’ocupen Sergi Roberto i Alenyà, dos nois voluntariosos, però que no donen la talla per estar al primer equip del Barça. Pedrera si, però amb jugadors preparats per pujar algun dia al primer equip, no per guanyar  títols en edat juvenil.

Com deia aquell, aquest any no guanyarem res, i l’entrenador no es menjarà el torrons. El més positiu de tot plegat és que tot això arrossegarà al president i a aquesta Junta tan inepta que s’ha apoderat dels designis del Barça. Què dolents són els socis del Barça a l’hora d’elegir un president: Rosell, Bartomeu... aquí va començar l’espiral... Toca fer neteja de dalt a baix; no només al futbol sinó també a totes les seccions del Club massa adaptades als seus regnes de taifes on els diferents responsables han construït les seves respectives guinguetes que caldrà refer si el Barça vol tornar a ser algun dia un gran club.      

   

Un Barça molt irregular tanca la temporada deixant molt mal gust de boca als seus seguidors

Després de la vergonyant derrota a Londres contra el Liverpool (4-0) que ens va deixar fora d’Europa, va venir un altre derrota a Sevilla contar el València (2-0) en la final de Copa

S'ha posat punt i final a una temporada plena de contradiccions i entre elles la decisió de la directiva que encapçala Josep Maria Bartomeu decideix acceptant la continuïtat de l’entrenador Valverde; tot plegat demostra la deriva sense rumb, pretenent uns fitxatges que el soci no acaba de veure positivament

La final de Copa disputada a Sevilla va posar punt i final a una temporada molt irregular. Després de guanyar amb claredat la Lliga, el Barça va caure d’una manera humiliant  al camp del Liverpool a la semifinal tornada de la Champions, fet que va significar  la repetició del que havia passat un any enrere a Roma. Dues vegades s’ha caigut amb la mateixa pedra. Uns dies més tard l’equip, destrossat anímicament pel revés londinenc, va jugar la final de Copa al camp del Betis a Sevilla i va ser derrotat per un València que sense ser res de l’altre món en va tenir prou aprofitant la baixa moral dels blaugranes. Un mes de maig que havia començat molt bé amb al victòria a la Lliga va acabar amb dues derrotes de les que fan mal.

Aquesta irregularitat en el tram final de la temporada ha estat decebedora per l’afició que en el termini de 15 dies ha vist com d’aspirar al triplet, ens hem hagut d’acontentar amb el títol de Lliga. En un primer moment semblava que la Junta presidida per Josep Maria Bartomeu cessaria a l’entrenador, però en una decisió molt rara per inesperada es va decidir la continuïtat Ernesto Valverde que curiosament havia estat renovat uns mesos abans del desastre.

Per fer oblidar el mal tràngol a l’afició, el Barça va anunciar el fitxatge de De Jong, procedent de l’Ajax d’Amsterdam, i es va començar a especular amb la possibilitat que es fitxés, aquest anys si, a Antoine Griezmann que havia anunciat que a final de temporada deixaria l’Atlético de Madrid, i que tornés Neymar. Aquest rumor sobre la tronada del brasiler ja havia començat a sentir-se feia setmanes, però des de les derrotes finals del Barça el rumor sobre la seva tornada va anar guanyant força, i no està clar quina seria la reacció dels socis si aquest retorn es produís. Tots recordem com el brasiler va sortir del Barça ara fa dos anys, la demanda que té interposada contra el Club, el seu caràcter i estil de vida poc recomanables, i una manera de jugar que en ocasions és innecessàriament conflictiva. Tot i això, no se li pot negar la seva classe futbolística.    

Amb la mateixa voluntat d’intentar apaivagar el disgust dels seguidors blaugranes i poder il·lusionar-los de nou, es va començar a parlar també de la incorporació del central de l’Ajax holandès, de Ligt. Aquest últim fitxatge sembla que no serà realitat atès que el jugador té peu i mig a la Juventus de Turin. Els negociadors de la Vecchia Signora, han estat molt més hàbils a l’hora de convèncer al jugador per incorporar-se a l’equip torinès que esta construint un conjunt molt sòlid per la temporada vinent al voltant de Cristiano Ronaldo.

Tanmateix la desorientació de la Junta directiva és evident; en el seu sí continua havent-hi dimissions, i sembla que també hi ha divisions pel que fa a la valoració que alguns membres de la Junta fan de la parcel·la tècnica encarregada dels fitxatges. Josep Maria Bartomeu està demostrant que la presidència del Barça li ve molt gran, massa... Resulta molt difícil d’entendre que una entitat tan gran com el Barça no tingui una estructura professionalitzada per la gestió dels fitxatges i vendes de jugadors, i no només en el futbol; el bàsquet, el handbol o el futbol sala són exemples molt clars dels errors que s’han fet fitxant jugadors. Com és que Coutinho, que és el jugador més car que mai ha comprat el Barça, no dona el rendiment que s’esperava d’ell? Qui és el responsable/s del seu fitxatge? Aquests personatges encara continuen al Club?

Uns interrogants que demostren la falta de professionalitat en la presa de decisions esportives, i aquesta falla organitzativa és responsabilitat d’un president que no sap on va. És intolerable en qualsevol organització que qui ha comés errors molt grans continuï exercint responsabilitats a l’organització. Per tant, com a mínim qui va decidir que calia incorporar Coutinho hauria d’haver marxat a casa. Prou d’amiguismes i més professionalitat, sinó l’any vinent tornarem al camí de les decepcions com aquests dos darrers anys.  

Sant tornem-hi! El Barça humiliat a Europa

El Liverpool, molt més equip que no pas el Barça, ens passa per sobre i remunta amb tota facilitat el 3-0 que havíem aconseguit en el partit d’anada jugat la setmana passada al Camp Nou.

En un partit desastrós, el Barça ha estat esborrat del camp per un rival que ens ha guanyat per 4-0 amb totes les de la llei. Ni els jugadors ni l’entrenador blaugrana han sabut estar a l’alçada.   

Nova i forta decepció de la “culerada”. Aquest any, quan semblava que la Champions se’ns havia posat de cara després del resultat del partit d’anada amb victòria sobre el Liverpool per 3-0, hem tornat a ensopegar amb la mateixa pedra com l’any passat. Un equip gris, sense esperit competitiu, anodí, vulgar ha sucumbit a Anfield perdent contra el Liverpool per 4-0. Increïble però cert. Cert és que malgrat el resultat el partit del  Camp Nou va ser un miratge i molta gent va coincidir a valorar que el Liverpool havia merescut un resultat millor, però això no va ser un avís per uns futbolistes que no varen saber representar dignament els colors que llueixen.   

És increïble perquè l’any passat ens va passar el mateix. Després de guanyar a la Roma al Camp Nou per 4-1 el Barça va caure derrotat a l’Estadi Olímpic de Roma per un 3-0 que va significar l’eliminació del Barça en quarts de final, i aquest any el desastre s’ha produït en les semifinals de la Champions. Es fa molt difícil entendre que havent viscut aquesta mala experiència  la temporada passada, aquest any l’equip hagi reincidit en lo mateix. Costa entendre que això hagi pogut tornar a passar.

Quines són les causes? N’hi ha moltes i no una de sola. Tanmateix en vull destacar dues. Una referida als jugadors que varen perdre moltes pilotes absurdament al llarg del partit. Mai el Barça havia perdut tantes pilotes en un partit de futbol aquests darrers anys. Aquesta pèrdua de pilotes està relacionada amb la manca d’atenció i de ganes de competir posades de manifest des del minut 1 de partit. El quart gol del Liverpool es un clar exemple de la manca d’atenció dels jugadors del Barça pel partit: un corner jugat amb rapidesa pels anglesos i remat franc a porteria mentre els jugadors del Barça s’ho miraven incrèduls.  

La segona està relacionada amb l’entrenador. He defensat sempre a Ernesto Valverde; em sembla una persona honesta amb una determinada concepció del futbol que li ha donat excel·lents resultats en els campionats domèstics de Lliga i Copa del Rei, però que no li ha servit per afrontar els grans reptes de la competició Europea. El Barça per ser fort, ha de poder jugar la pilota, i per fer-ho necessita un centre del camp que domini el joc i filtri bones pilotes als davanters per tal que aquests puguin generar situacions de gol. Doncs bé, ahir el Barça va jugar en la pràctica sense centre del camp. Amb un Busquets poc inspirat, ni Rakitic ni Vidal ni Coutinho varen poder controlar la pilota. I aquesta va ser del Liverpool que va jugar amb la seva potència habitual malgrat les destacades absències en la seva alineació habitual.

Hi ha tanmateix altres culpables. La política de fitxatges del Barça és un autèntic desastre. Més enllà d’un entrenador més o menys encertat en els seus plantejaments tàctics, el cert és que han arribat una sèrie de jugadors que ningú entén que fanal Barça. Arturo Vidal és u bon jugador per a l’Espanyol o el Getafe, però no aporta res al Barça. Murillo i Boateng que varen arribar al mercat d’hivern, no serveixen ni per jugar a segona divisió. Coutinho és el jugador més car en la història del futbol blaugrana i encara ningú sap per a què a vingut al Barça. Les seves aportacions són en la pràctica nul·les. Els seus pocs gols són els gols que han costat més diners de la història a can Barça. El malbaratament en fitxatges al Barça és de jutjat de guàrdia.

Tots aquests disbarats, entrenador no adequat per el perfil futbolístic dels jugadors de la plantilla del primer equip, fitxatges caríssims i poc adequats a l’estil del futbol que vol practicar el Barça, tot té un únic responsable: un president inepte que el millor que pot fer seria dimitir si no vol perjudicar encara més al FC Barcelona.

No soc gens partidari de boicots que no porten a res, però no estaria gens malament que la gent blaugrana no vagi a Sevilla a la final de Copa en senyal de protesta contra un president inepte i impresentable, contra uns futbolistes que ahir no varen ser dignes de l’escut que lluïen a la samarreta, i d’un entrenador que està demostrant que la Champions és una competició que el supera.

                   

El Barça aconsegueix el seu 26é títol de Lliga de la mà d’Ernesto Valverde

L’entrenador extremeny acompleix la seva segona temporada al Barça aconseguint un segon títol de Lliga, a tres partits d’acabar el campionat.

Malgrat els seus èxits esportius continua havent premsa esportiva crítica amb els seus sistemes de joc i la seva manera de gestionar el vestidor blaugrana.

Va costar però va valdre la pena; el Llevant no ho va posar fàcil tot i que finalment un gol de Messi ens va donar els tres punts que calien per assolir el campionat. Després d’aquesta victòria el Barça sumava 3 punts més, que mantenien en 9 punts la diferència amb el segon classificat, l’Atlètic de Madrid. A manca de 3 partits i per tant 9 punts a disputar, i atenent al fet que el còmput amb l’Atlètic de Madrid és favorable al Barça, (victòria al Camp Nou i empat al Wanda Metropolitano), es va poder cantar “l’alirón” anticipadament. És el trofeu de LLiga número 26 que guanya el Barça.

Més enllà del mèrit dels jugadors, que sens dubte hi és, jo voldria avui ressaltar la figura de l’entrenador Ernesto Valverde. Valverde de ben jove es va traslladar amb la seva família al País Basc. Coma jugador va passar per equips com l’Alavés, el Sestao, l’Espanyol, el Barça o l’Athlètic Club de Bilbao entre d’altres. Com entrenador ha dirigit equips com l’Athlètic de Bilbao, l’Espanyol, Olympiacos, Villareal, i finalment el Barça. Una trajectòria prou brillant com a jugador i com entrenador.

Valverde és un home modest, senzill, honest, al que no se li han pujat els fums al cap, i que ha estat capaç de deixar a la banqueta jugadors com Messi quan cap altre entrenador ho havia aconseguit sense que hi hagués cap conflicte, dit això només com exemple de com gestiona les interioritats del vestidor. És flexible i sap adaptar-se al que es troba tant si és a l’inici de la competició (fugida de Neymar) o durant la mateixa (trencament del braç de Messi). Valverde està demostrant l’encert de la seva contractació. 

Tot i els sues valors, hi ha un parell de periodistes esportius dels que apareixen gairebé cada dia en programes radiofònics del món de l’esport, que el critiquen amb un cinisme impropi de gent com cal. Ho fan des de la vessant del sistema de joc de l’equip. Que si l’estil Barça no és això, que si no sap jugar amb el 4-3-3, que no es prou valent en determinats partits... i tot el que es vulgui afegir. Són els savis més rucs de la història de la radio esportiva. 

No entraré a criticar ara la mediocritat de les seves vides professionals, ja s’ho faran, però sap greu que uns “mindundis” de la informació esportiva, algun d’ells ja entrat en anys, vulguin menysprear la tasca d’un home que fins avui ho està fent molt bé com a responsable del primer equip del Barça. 

Tanmateix, conseqüència de lo anterior, hi ha una cosa que em preocupa. És la incidència que aquestes opinions tenen en la massa de seguidors del Barça, que es deixen emportar per tota aquesta saviesa concentrada d’aquests personatges i això pot contaminar l’ambient al Camp Nou. No es bo, per una societat sana, que uns quants individus es dediquin a desacreditar professionals sense motius reals i només perquè ells ho creuen així. Temps enrere ja ho havien fet amb jugadors com Paco Alcàcer o Andre Gomes. L’any passat li va tocar a Dembélé (aquesta any han hagut de callar les crítiques a aquest jugador) i últimament s’estan acarnissant amb Coutinho, i amb l’entrenador Ernesto Valverde. Una vergonya. Tot plegat, aquesta manera tan irresponsable d’actuar perjudica la Barça, perquè si algun dia ha de vendre a aquests jugadors, només els podrà vendre a preu de saldo.

Això no és premsa esportiva; això és premsa destructiva...                               

La setmana tràgica... del Reial Madrid!

En l’interval d’un mes, entre Bàsquet i Futbol, el Reial Madrid, després de 5 enfrontaments amb el Barça, s’ha vist superat clarament superat. Aquest serà un any en blanc (i mai millor dit) pel que fa l’increment de trofeus a les vitrines del club protegit pel Caudillo.

 

En un intent desesperat, el capo Florentino ha destituït al seu segon entrenador de la temporada, i ha recuperat Zidane. “Segundas partes nunca fueron buenas” diu la cita...  

El mes de febrer i el començament del mes de març han estat uns dies fabulosos per els interessos del FC Barcelona. Pel que fa al bàsquet, el Barça va guanyar la final de la copa del Rei que es va disputar a Madrid el 17 de febrer passat per un ajustat 93-94. Continuant amb el bàsquet nova victòria sobre el Madrid el dia 1 de març, aquesta vegada en la Euro-lliga per 77-70. Dues derrotes infringides a l’equip madrileny en menys de 15 dies. L’arrogant equip de la capital derrotat per un Barça a l’alça conduit per la ma d’un rejovenit Pesic.

Però els mals del Reial Madrid, no havien fet res més que començar. La copa del Rei de futbol havia deparat una semifinal en la que Barça i Madrid havien d’enfrontar-se entre ells. El primer partit es va disputar al Camp Nou, i el resultat no va ser gens esperançador per el Barça: el partit va acabar amb empat a 1 gols. Aquest partit es va disputar el dia 6 de febrer. Quedava la tornada a Madrid, i la premsa esportiva de la capital donava per fet el passi del Madrid a la final que es jugarà a Sevilla. El que no comptaven és que el Barça vol guanyar com a  mínim Lliga i Copa, i després d’un partir brillant es va imposar al Santiago Bernabeu per 0-3 i el Madrid eliminat. Això succeïa el dia 27 de febrer.

Tanmateix les desgràcies del Madrid encara no havien acabat. El calendari de la Lliga va voler que el dia 2 de març Madrid i Barça es tornessin a enfrontar de nou al Bernabeu. En aquesta ocasió els tres punts varen volar a Barcelona després de la victòria del Barça per 0-1. Per tant els madridistes varen veure amargament com queien derrotats en bàsquet, i com pel que fa al futbol perdien el tren de la Lliga (estan a 12 punts del Barça quan resten 10 jornades per acabar el campionat) i quedaven eliminats de la copa del rei.  

La poderosa llotja del Bernabeu en la que s’arreglen negocis, acords, i tot tipus de tripijocs en aquesta ocasió no va poder amb la superioritat blaugrana tant al bàsquet com al futbol. El totpoderós Florentino es va quedar amb un pam de nas, i com a conseqüència del seu disgust es va carregar per segona vegada aquesta temporada al seu entrenador, l’argentí  Solari. De fet Solari va quedar greument tocat després de les derrotes amb el Barça, però el seu cessament es va produir després de l’eliminació de l’equip madrileny de la Champions League, on el Madrid es creia l’amo. Aquesta eliminació es va produir el dia 5 de març a mans del Ajax holandès, que va guanyar al Bernabeu per un contundent 1-4.  

Per tant, pel que fa al futbol, entre els dies 6 de febrer al 5 de març, el Madrid va dir adéu a la Lliga, va quedar eliminat de la Copa del Rei, i també va quedar fora del seu gran torneig la Champions League.  

Mentre això és el que ha succeït per Madrid, el Barça pel que fa al futbol continua ferm en la seva carrera cap el títol de Lliga, i espera la final de la copa del Rei que es jugarà a finals de maig a Sevilla. Pel que fa a la Champions League, el Barça ha superat a l’Olimpique de Lyon en octaus de final de la competició i s’haurà d’enfrontar al Manchester United als quarts. En aquests moments el Barça està a 16 victòries consecutives de guanyar el triplet. A veure si hi ha sort i podem cantar tres “alirons” seguits! El mal de ventre de molts seguidors madridistes està assegurat