dimecres, 3 d’octubre del 2018

El VAR continuarà sent un problema de manca d’objectivitat


Controlat per els mateixos àrbitres, es continua posant en evidència que el problema rau en la falta de criteris unificats, i en la parcialitat del col·lectiu arbitral.



Com sempre, el Reial Madrid continuarà sent l’equip del règim del 78, i per tant el beneficiat de tot plegat, i alguns jugadors madridistes com Sergio Ramos, continuaran gaudint de la immunitat que els permet agressions de tot tipus.



Aquesta temporada s’ha posat en marxa el VAR. Alguns enteníem que mentre el règim del 78 tingués el poder, el VAR no entraria mai en vigor a la Lliga espanyola per no perjudicar els interessos del Madrid i del capo Florentino, però heus aquí que després de diferents tripijocs condimentats a la llotja del Bernabeu, aquesta temporada el VAR s’ha acabat implementant al futbol espanyol. 

Ja tenim VAR, però en quines condicions? Doncs a peu de camp hi ha una pantalla en la que qui arbitra el partit consulta les jugades polèmiques; fins aquí tot normal. Aquesta consulta pot fer-la l’àrbitre del partit, a iniciativa d’ell mateix o per suggeriment d’un altre àrbitre que està seguint la retransmissió del partit des d’una pantalla centralitzada a la seu de la Federació Espanyola de Futbol a la Rozas (Madrid). Per tant, un segon àrbitre, té a les seves mans la possibilitat d’indicar-li a qui està arbitrant el partit que ha vist tal o qual incident i que allò és penal, o falta, o demanar la expulsió d’un jugador. 

És el que va passar amb el central del Barça Lenglet, el dia del Girona, quan va ser expulsat del camp per un suposat cop de colze que l’àrbitre que actuava des de Madrid va interpretar com a voluntari. I qui era aquest àrbitre? Doncs l’inefable del Cerro Grande, el mateix àrbitre que en la jornada anterior havia arbitrat al Barça a San Sebastian, i havia permès que el jugador de la Reial Societat Illarra cosís a puntades de peu a Leo Messi. És a dir, quan del Cerro Grande arbitra “in situ” és del tot tolerant amb la violència si aquesta es practica contra els jugadors del Barça; en canvi, si són els jugadors del Barça els que manifesten amb certa violència encara que sigui involuntària això és expulsió.  

Val a dir però, que el gran perjudicat del VAR no és només el Barça, sinó que en el derby madrileny del cap de setmana passat, de nou el madridista Sergio Ramos va ser indultat per l’arbitratge espanyol, quan en una acció del partit va colpejar la cara d’un rival, sense que el VAR intervingués per revisar l’acció del central madridista. En aquesta ocasió l’àrbitre que seguia el partit des de les dependències de la Federació Espanyola era José Luís González González, conegut entre altres actuacions contradictòries per permetre el joc brut i antiesportiu dels jugadors de l’Espanyol en una eliminatòria de Copa contra el Barça. Que atonyinin als del Barça està permès i que Sergio Ramos colpegi a la cara d’un contrari també. En canvi Lenglet va ser enviat a la dutxa abans d’hora per un cop de colze involuntari, un cop el joc ja havia estat aturat per l’àrbitre que havia senyalat falta d’un atacant del Girona contra el propi Lenglet. 

De la intolerable utilització del VAR amb finalitats extra-esportives també en parla el succeït aquest cap de setmana a Girona en el partit Girona-Betis (0-1) quan en els temps de descompte el central del Girona va rebre un cop que va necessitar 8 punts de sutura, dins de l’àrea per part de la defensa visitant. Només feia una setmana que Lenglet havia estat expulsat a Barcelona sense causar cap lesió en una jugada involuntària i pocs dies després, la mateixa jugada es produeix a Girona i no passa res... sigan...sigan... Era el Girona, un equip català; el “a por ellos” en versió futbol.  

La conclusió més evident de tot plegat, és que després dels tripijocs practicats a la llotja del Bernabeu, el VAR és un altre instrument més que té la vocació de continuar afavorint al Reial Madrid i perjudicar als seus rivals directes, i en especial a tot allò que soni a Barça o a Catalunya. És el règim del 78 aplicat al futbol, o si es vol una mostra més de les màfies econòmiques i polítiques que mouen els fils dels interessos inconfessables del Sr. Florentino Pérez i tota la seva patuleia. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada