Aquest Barça fa aigües

Mentre la directiva s’entreté decidint estúpids canvis d’escut, l’equip guanya dos punts de 9 possibles i demostra una gran debilitat defensiva 

Des que Valverde ha començat amb les rotacions l’equip ha perdut el Nord i l’entrenador dona mostres de no tenir solucions.

Avui ha estat l’Athletic de Bilbao qui ha empatat a 1 al Camp Nou. Dimecres passat va ser el Leganés qui ens guanyava a Butarque per 2 a 1, i ara fa 8 dies va ser el Girona qui va empatar a 2 al Camp Nou. Hem guanyat 2 punts de 9 possibles; així no es guanya la Lliga. 

Aquesta segona aturada de seleccions ha resultat fatal per al Barça, i en lloc d’encadenar una victòria rere un altre tal com havia fet pràcticament tot l’any passat, aquest any des de la represa anem molt malament. Dona la sensació que l’equip no sap refer-se de les circumstàncies adverses quan aquestes es produeixen. 

L’equip encaixa més gols del compte, i això no és normal en un entrenador com Ernesto Valverde. Aquest any l’equip s’ha reforçat amb fitxatges la gran majoria amb jugadors del mig del camp. Les baixes de Xavi i Iniesta han fet que els tècnics de l’equip s’esforcessin a reforçar les posicions del centre del camp, però han deixat la defensa encara més orfe del que ja la teníem, sobretot en els laterals. Sergi Roberto, ens agradi o no, no és un lateral, de manera que laterals pròpiament dits només tenim a Jordi Alba, que és molt bo en atac, però no tan bo en defensa. A l’altre lateral hi tenim a Semedo, que no és res de l’altre món ni en atac ni en defensa.

Al centre de la defensa tenim un altre problema en la persona de Gerard Piqué. Em sap greu posar-me novament amb ell, però no es pot tenir el cap posat en l’organització de la copa Davis de Tenis, o quedar-se sense punts al carnet de conduir fent-se el mil homes, i a més pensar que has de jugar contra el Girona, o contra el Leganés o contra l’Athletic de Bilbao. Hem sembla fantàstic que Gerard Piqué sigui un emprenedor nat i un home de negocis, però fer compatible els seus assumptes personals amb la responsabilitat de ser un jugador professional de la plantilla del Barça és quelcom que no lliga ni amb cola.

Les crítiques s’han de dirigir també a l’entrenador. Sembla que Valverde no té capacitat de reacció estratègica quan les coses es compliquen o surten malament. És la mateixa sensació que vaig tenir l’any passat a Roma quan l’humiliant 3-0 que va significar l’eliminació del Barça de la Champions. Quan les coses es torcen la solució de Valverde es tirar de Messi, sense aportar variants tàctiques que permetin corregir els aspectes del joc en els que el rival ens supera. Valverde és una excel·lent persona, també és un bon entrenador, però en la meva opinió el seu handicap resideix en la manca de respostes estratègiques quan els seus plans inicials fallen. Es queda sense capacitat de reacció i ho deixa tot en mans de Messi. Si aquell dia Messi està inspirat, igual es supera la situació, però Messi és humà i hi ha dies en els que no pot solucionar tot sol amb el seu joc, els dèficits tàctics de l’equip.

No es pot deixar fora de les crítiques a una de les pitjors juntes directives de la història del Barça. Començant per un president lamentable, i seguint per uns directius que en els moments més crítics de l’equip, el millor que se’ls acut és proposar un canvi d’escut a l’assemblea de compromissaris. Si no fos cert, semblaria un acudit.

Un Barça que va arrencar la temporada d’una manera molt positiva guanyant la super-copa d’Espanya i guanyant els 4 primers partits de Lliga, guanyant també el primer partit de la lligueta de la Champions, però entrebancant-se d’una manera inexplicable a partir d’aquest punt. La sort és que pel moment els nostres competidors ho estan fent tan malament com  el Barça. Però ja se sap, “mal de muchos, consuelo de tontos...”