El Barça guanya la seva 30ena Copa, quarta consecutiva.

En un partit que podria significar la última final d’Andrés Iniesta com a jugador del Barça 

Contra un Sevilla lluny de les seves millors prestacions, el Barça intenta oblidar el fracàs de Roma, i guanya brillantment el partit però a alguns encara ens queda el regust amarg de la Champions.

La policia espanyola requisa estelades, samarretes grogues, bufandes, pancartes i xiulets a l’entrada de l’estadi en un greu atemptat a la llibertat d’expressió. Tot i així, els xiulets al Rei d’Espanya varen ressonar amb força a l‘estadi “Wanda Metropolitano”

El Barça ha conquistat la seva 30ena Copa, quarta consecutiva, aquesta vegada contra un Sevilla que ha estat l’ombra d’aquell equip que fa només unes setmanes ens guanyava al seu camp per 2-0 a vint minuts del final i que el Barça gairebé miraculosament va poder convertir en un empat. Un Barça que ha jugat un gran partit afavorit per un Sevilla en hores baixes. Cert és que el Barça arrel de l’eliminatòria de Champions contra la Roma estava també amb la moral per terra, però és evident que els blaugrana han sabut sortir de la depressió amb un futbol per moments brillant.

Els prolegòmens del partit varen fer evident un nou atac d’autoritarisme contra la llibertat d’expressió. No se sap d’on provenia la instrucció però les forces d’ordre públic varen ser alliçonades per evitar que el Wanda Metropolitano aparegués com una immensa taca groga al bell  mig de la plana Madrilenya. A les portes de l’estadi la policia nacional va requisar estelades, bufandes grogues, samarretes del mateix color, pancartes reclamant llibertat i l’alliberament dels presos polítics. Després, ja dins de l’estadi, els aficionats blaugranes varen rebre al Rei Felip VI amb una immensa xiulada que va ressonar amb força malgrat que els organitzadors havien posat l’himne espanyol amb els altaveus a la seva màxima potència mentre els seguidors sevillans es limitaven a seguir l’himne espanyol amb el tradicional lo-lo-lo-... 

Del partit poc a dir, més enllà de comentar que el Barça no es va veure apurat en cap moment, i que el partit va ser notablement plàcid pels blaugranes, atès que el resultat es va començar a encarrilar ben aviat gràcies a una excel·lent jugada del porter Cillessen. Si, ho han llegit bé, va ser Cillessen l’encarregat d’obrir el cadenat andalús. Amb una precisió impròpia d’un porter, veient que Coutinho estava en posició correcta, sense marca, i amb molt camp per córrer li va llençar una passada en profunditat, que li va permetre plantar-se sol davant del porter, controlar la pilota i fer una passada de la mort a Suárez, que per l’ànsia de marcar gol gairebé es va deixar la pilota enrere. Afortunadament va tenir l’habilitat per acabar enviant la pilota dins de la porteria del Sevilla.

El partit també ens va deparar una gran actuació d’Andrés Iniesta, que segons els rumors podria deixar ben aviat l’entitat blaugrana atès que té una oferta del futbol xinès que no es pot rebutjar. Si això es confirma aquesta seria sens dubte la última final disputada pel futbolista manxec amb la samarreta del Barça, i significaria un comiat molt especial per ell, doncs a més de jugar un partit magnífic va contribuir a la victòria amb un gol en el que va deixar constància de la seva classe amb una subtil finta al porter per acabar marcant pràcticament a porteria buida. Ernesto Valverde va voler premiar al manxec, substituint-lo poc abans del final del partit, fet que va possibilitar que Iniesta rebés els aplaudiments pràcticament unànimes de tot l’estadi. Amb els ulls plorosos per l’emoció del moment, Iniesta va ocupar un seient a la banqueta mentre les càmeres de la televisió els buscaven per oferir imatges de l’emoció que estava vivint en aquells moments.

Ara el Barça està a punt  d’aconseguir un altre títol; el de campió de la regularitat. El seu 24é campionat de Lliga. Només necessita tres punts per cantar victòria, i això podria succeir en el proper partit de Lliga en el camp del Deportivo de la Corunya. Si s’aconsegueix, el Barça haurà tancat una molt bona temporada amb la taca només del partit de Roma. Un doblet amb el que Andrés Iniesta podrà tancar brillantment la seva etapa com a jugador blaugrana.

Hem d’agrair-li a Don Andrés tot el que ens ha donat com a futbolista, però també com a persona. El agraïment dels barcelonistes amb la seva figura serà etern. Jugadors de la seva talla humana, esportiva i futbolística no n’hi ha. Iniesta és únic. Per això hem de desitjar-li tots els èxits del món en aquesta nova etapa esportiva que el jugador vol emprendre en el futbol xinès. Andrés: mucha suerte...