dimarts, 29 de novembre de 2016

El mig camp del Barça està trencat


Com en anys anteriors Anoeta posa en evidència les mancances de l’equip blaugrana


Aquesta és, sens dubte, la pitjor temporada de Luís Enrique com entrenador del Barça


Una vegada més el Barça ha estat incapaç de guanyar a San Sebastian tot i que a diferencia d’aquests últims anys, el Barça no ha perdut, sinó que ha aconseguit un miraculós però a l’hora immerescut empat a 1 gol. No és la primera vegada que els donostiarres posen en evidència les mancances del Barça. Només cal recordar les revolucions internes que s’han produït a  Can Barça  aquestes dues últimes temporades en les que l’equip blaugrana ha fet el ridícul a San Sebastian, camp en el que el Barça no hi guanya des de 2007. Nou anys sense aconseguir endur-se la victòria en un camp que sembla vetat per als blaugranes.

Amb tot, el més dolorós no és que com a conseqüència d’aquest nou empat el Madrid ens avantatgi en 6 punts, sinó que el pitjor té a veure amb el joc tan pobre que va desplegar l’equip sobre la gespa donostiarra. Per uns va mancar compromís i actitud, per altres els jugadors no van trobar en cap moment la seva posició en el camp. Versions per a tots els gustos intentant explicar els motius de la desfeta del Barça, no tant pel resultat sinó sobretot pel joc de l’equip. Segurament el partit d’ahir va ser el pitjor des que Luís Enrique entrena al Barça.

Si analitzem l’alineació del Barça, aquesta vegada no es pot dir que la indolència mostrada pels jugadors al camp estigui motivada per una presència excessiva de jugadors no habituals, tal com ha succeït en altres ocasions en les que l’equip ha donat una mala imatge. Els davanters eren Messi, Suárez i Neymar, i la defensa que va sortir al camp era una defensa que ha donat mostres sobrades de la seva solvència en molts partits: Ter Stegen, Sergi Roberto, Mascherano, Piqué i Jordi Alba composen una defensa de garantia. On és doncs el problema?

En la meva opinió el problema està al mig del camp, però no per la qualitat individual dels diferents jugadors que poden jugar-hi sinó per l’evolució seguida per l’estil de joc del Barça, que ha passat de ser un equip amb una gran possessió de pilota fonamentalment al mig del camp, a un equip que ha intentat transicions ràpides per intentar sorprendre al rivals i evitar que es puguin organitzar en defensa. El resultat de tot plegat és que el Barça ha perdut el control de la pilota i el mig camp ja no és capaç de generar aquell joc de possessió que acabava sent definitiu per aprofitar qualsevol mínima errada dels contraris.

Un dels grans perjudicats per aquesta evolució de l’estil de joc de l’equip és Sergi Busquets. Busquets ha passat de ser un dels millors jugadors de l’equip, donant suport als seus companys del mig del camp, tallant les contres dels rivals, trobant sempre la millor posició en les transicions ofensives i defensives, a un jugador que passa del tot desapercebut en la majoria de partits i per tant el que més destaca ara del seu joc són les pèrdues de pilota. Quan no hi ha mig del camp, el Barça no crea jugades ofensives col·lectives i es mou només basat en la inspiració dels seus tres atacants. Quan com en el cas de san Sebastian Messi està absent del partit, Neymar té el cap ves a saber on, i Suárez no la rasca, llavors el fracàs està garantit.

Ara, aquest cap de setmana proper, ve un partit que pot resultar definitiu per la sort d’aquesta lliga 2016-2017. El Barça rep al Camp Nou al Reial Madrid, que està 6 punts pels davant nostre. Una victòria del Madrid faria que aquest es situés 9 punts pel davant, i faria pràcticament impossible somniar en poder guanyar una lliga que evidentment hauria perdut el Barça. És veritat que al Madrid l’ajuden els àrbitres, i que li xiulen molts més penals a favor que no pas a qualsevol altre equip, i menys penals en contra que a qualsevol altre equip. Tot això és cert. Tant cert com que aquesta lliga, si la perdem, l’haurem perdut nosaltres, per les badades de l’equip, per les errades de l’entrenador, i per un fons d’armari que ens creiem ben assortit però que la realitat en està demostrant tot el contrari. Hi ha jugadors joves que per jugar al Barça han de fer un pas endavant que no han fet. Rafinha, Denis Suárez, Sergi Roberto, o André Gomes han de demostrar alguna cosa més per aspirar a substituir a aquell mig del camp fabulós format bàsicament per Xavi Hernández i Andrés Iniesta.

Alguna cosa falla al Barça més enllà del mal joc de l’equip. La planificació de la plantilla no sembla que s’hagi fet amb encert; la preparació física, veient el gran nombre de lesions musculars de l’equip, sembla que tampoc sigui massa eficient; els jugadors que pugen del planter tampoc sembla que tinguin qualitat suficient per acabar jugant al primer equip. Molts dèficits de gestió interna que comencen a posar-se al descobert. I això que no parlem ni del basquet, ni del futbol sala... Alguna cosa no va en les altes instàncies del Club.


Tornant al futbol, el que està molt clar és que l’equip ha de canviar molt, i en molts aspectes, si realment vol competir per intentar  guanyar la tercera Lliga de la era Luís Enrique.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada