dissabte, 22 d’octubre de 2016

Les rotacions al Barça, assignatura pendent


Com contra l’Alabés, el Barça perd els seus senyals d’identitat quan el joc de les rotacions afecta a un excessiu nombre de jugadors


Tot i que segurament tenim la millor plantilla dels últims 10 anys, després de 9 jornades de lliga el Barça ha perdut 8 punts amb dues derrotes i un empat



Victòria molt treballada avui a València, en un partit en el que el Barça no ha estat còmode en el camp, amb un arbitratge horrible i molt permissiu amb el joc perillós dels locals, que han acabat lesionant Iniesta de gravetat i on els jugadors que entren nous a l’alineació no acaben de donar el pas, i adquirir el to de joc  i entendre els automatismes que defineixen les estratègies d’atac d’aquest equip ni les defensives. I és que la història demostra que llevat de les grans figures mundials,  Cruyff,  Maradona en el seu temps, i Ronaldinho més recentment, i algun altre,  la resta de jugadors que s’han incorporat al Barça han necessitat un període d’adaptació més o menys llarg, depenent en cada cas del jugador.

Ho vàrem veure l’any passat amb Arda Turan i anteriorment amb Sergi Roberto, i ho estem veient aquest any amb Denis Suárez, Paco Alcàcer i el portuguès André Gomes. I amb menor mesura amb el francès Digne. Un jugador que en canvi ha mostrat una adaptació molt ràpida ha estat el central francès Umtiti. Veient doncs com no tots les jugadors responen de la mateixa manera  a l’hora d’integrar-se a l’equip i això fa que tot i a la seva indubtable classe futbolística no puguin, de moment aportar tot el seu futbol al joc col·lectiu de l’equip.

Per això és molt important que Luís Enrique, a l’hora de fer rotacions, que les ha de fer, faci jugar en un mateix partit a un nombre de jugadors recent incorporats a l’equip massa significatiu, i si repassem les alineacions de l’equip en aquests dos partits amb mals resultats (l’empat al Camp Nou contra l’Atlético de Madrid pot entendre’s com un resultat que entra dins de la lògica), el nombre de jugadors “de primer any” al Club ha estat excessiu. 

Contra l’Alabés, el Barça va jugar amb Cillessen a la porteria, Aleix Vidal i Digne a la defensa, Denis Suárez al mig del camp, i davant Paco Alcàcer i Arda Turan. És a dir d’11 jugadors, el Barça va sortir al camp 6 jugadors que en cara no han entrat del tot en la dinàmica de joc de l’equip. Resultat, Barça 1 Alabés 2.

L’altre partir anòmal pel que fa a nombre de rotacions va ser a Vigo on l’equip va perdre per 4-3. Veiem les rotacions en l’alineació titular que va presentar el Barça. En l’equip inicial hi figuraven Mathieu, André Gomes, Arda Turan i Rafinha. “de primer any” només hi havia André Gomes però la resta tampoc no són membres del que podrien anomenar equip titular. Tot plegat vol dir que 4 jugadors d’11 no eren titulars habituals en les alineacions.

De la lectura d’aquests dues alineacions queda clar per mi, que tot i que les rotacions són del tot necessàries, jugar amb més de dos jugadors no habituals és una temeritat. Defenso les rotacions, cal fer-les, però cal estar amatent a no desfigurar en excés l’equip quan s’hi incorporen jugadors que no estan en l’onze ideal. I això és una assignatura pendent del cos tècnic del Barça, que són els últims responsables d’aquests 7 punts perduts fins ara.


Diuen que Luís Enrique és una persona molt metòdica que ho controla tot, deu ser cert, ho desconec, el que si que tinc clar és que ell és el responsable de la pèrdua de personalitat de l’equip quan en les alineacions hi entren masses jugadors no habituals de cop. Tenim segurament la millor plantilla dels últims anys, però no tots els seus integrants estan en condicions encara d’aportar el millor de sí mateixos pel bé de l’equip.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada