Campanya espanyola de descrèdit contra el Barça

Fins i tot el president de la Generalitat Valenciana perd els estreps i no sap comportar-se tal com correspon al màxim dignatari del País Valencià

Que el president de la Lliga de Futbol Professional, i que el Comitè de Competició de la Reial Federació Espanyola de Futbol critiquin als jugadors del Barça només pot passar en un país on regni l’imperi dels poca vergonyes.

Tebas i Ximo Puig són dirigents que actuen més com a "tifosi"
que no pas com a dirigents

El cap de setmana passat el Barça va guanyar al camp del València (2-3), en l’últim minut i de penal. Una bona part de l’afició valencianista no va poder digerir aquest fet, i ràpidament es va iniciar un campanya  de desprestigi contra els jugadors del Barça a la que s’hi van afegir faltaria més tots els elements de la caverna madrilenya, que a l’igual que els valencians van pair molt malament que el Barça acabés guanyant  justament un partit en l’últim sospir. 

Només acabar el partit, el director esportiu del València va fer unes declaracions contra l’àrbitre acusant-lo d’haver perjudicat ostensiblement al València, com a mínim, en tres decisions. Per no haver ensenyat una segona targeta groga a Sergio Busquets, per haver donat per vàlid el primer gol de Messi segons ell en fora de joc, i per no haver xiulat penal en una entrada d’Umtiti a un atacant valencianista dins de l’àrea blaugrana. La poca categoria d’aquest personatge queda ben palesa ates que en cap moment va fer referència a la greu lesió que va patir Andrés Iniesta per l’entrada brutal d’un jugador del València, o al fet que un dels gols del València va ser calcat al gol de Messi que tant el va indignar. Sembla que el Comitè d’Àrbitres vol demanar que es sancioni a aquest sinistre directiu valencianista.

El següent a desacreditar en aquesta ocasió als jugadors del Barça va ser el president de la “Liga de Fútbol Profesional”, el Sr. Javier Tebas, “conegut” ja pels barcelonistes des de fa temps ateses les seves habituals derives contra el Barça producte de la seva “madriditis aguda” i fora de control. El Sr. Tebas va dir que quan els jugadors del Barça celebraven el gol de la victòria i van rebre l’impacte d’una ampolla grossa d’aigua llençada des de la grada per un valencianista salvatge, “semblaven com si estiguessin en un joc de bitlles per la manera com alguns varen caure al terra” afegint que a ell li donaria vergonya fingir. També va tenir paraules de “reconeixement” cap a Neymar a qui va acusar de provocar a la grada. És indignant que qui presideix l’organització que integra a tots els clubs de futbol professional, i que ha de defensar els interessos de tots ells per un igual, faci aquesta mena de declaracions més pròpies d’un madridista enrabiat i encegat, que no pas d’un president assenyat, equànime, neutral i educat.

Va resultar sorprenent la intervenció del president de la Generalitat Valenciana, el socialista Sr. Ximo Puig, qui va perdre els papers com a màxim representant institucional del País Valencià quan va dir que “la manera de ser de Neymar no és digna d’un futbolista”. Qui ho diu! Precisament aquell que amb les seves paraules demostra que no és digne de presidir el País València on se suposa que com passa en altres indrets, el seu màxim responsable polític ha de ser educat i respectuós amb tothom. També amb els pocs valencians simpatitzants del FC  Barcelona, que algun n’hi deu haver.

El Comitè de competició de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), composta per madridistes confessos, també es va afegir al festival contra el Barça. En una resolució  sense precedents, el Comitè va dir en la seva acta oficial va dir:

“no debe pasarse por alto el reprochable comportamiento que muestran algunos jugadores del F.C. Barcelona al dirigirse con ciertos gestos y expresiones hacia el público durante la celebración del gol que acababan de anotar. Tampoco constituye precisamente un ejemplo de deportividad la exagerada reacción de algunos jugadores del referido club que, sin haberles llegado a alcanzar ninguna botella, simulan o fingen de forma simultánea haber sido golpeados igualmente por un objeto mucho más contundente que la botella que alcanza a uno solo de ellos. Ni unos ni otros hechos deberían acontecer en una competición deportiva, en la que debería imperar en todo momento el recíproco respeto y buena lid entre jugadores y aficionados”

És a dir, el Comitè de competició de la RFEF converteix als jugadors del Barça d’agredits pels espectadors, a provocadors del llançament d’ampolles. Demencial! Això és la justícia esportiva (i no esportiva) espanyola: fan el que volen sense que els caigui la cara de vergonya. Davant d’aquesta situació, el Club ha decidit demandar davant del tribunal d’arbitratge esportiu (TAD)  tant al Sr. Javier Tebas com al Comitè de Competició per excedir-se en els seves funcions, i a més el Barça els reprova públicament i els retira la confiança tant al Sr. Tebas com al Comitè de Competició. És evident que el Barça té uns valors esportius, que cap d’aquests personatges esmentats en l’escrit ni el té ni el tindrà mai, i per això els jugadors del  Barça cada any guanyen la distinció del fair play de la competició.

En l’assemblea de compromissaris celebrada precisament avui, el president Bartomeu ha dit que tots aquests personatges “intenten guanyar fora del camp allò que no aconsegueixen dins”. Bona definició de la realitat d’aquest país anomenat Espanya.