Un Barça esperançador

En poques ocasions s’havia fitxat amb tant criteri com  aquest any

L’equip pot doblar, i en ocasions triplicar (gràcies a la polivalència d’alguns jugadors) totes les posicions.

Denis Suárez, el possible recant d'Iniesta 

La temporada del Barça ha començat d’una manera molt diferent a la de l’any passat. I són vàries les novetats: la primera és que es disposa d’un equip molt compensat en totes les posicions, la segona que la defensa està força més entonada que l’any passat per aquestes dates, i la tercera que el primer trofeu de la temporada (la supercopa d’Espanya) ja és el sarró, quan l’any passat es va perdre amb l’Atlètic de Bilbao.

Aquesta pretemporada ha estat molt millor planificada que l’any passat i els jugadors han pogut participar en uns entrenaments programats, llevat dels que havien participat en tornejos oficials amb les seves seleccions, però tot i així la preparació ha pogut ser molt millor que la de l’any passat, sobre tot en els aspectes defensius. La temporada passada a aquesta alçades l’equip havia encaixat molts gols, mentre que aquest any, si deixem de banda el partit contrael Liverpool, la defensa del Barça s’ha mostrat sòlida i sembla que als rivals els resulta complicat fer-nos un gol. Un bon exemple d’això és el partit de Bilbao de la setmana passada, on l’equip va aguantar un resultat positiu (0-1) tota la segona part sense excessives angoixes.

Pel que fa a les novetats, destacar la sortida del porter xilè Bravo que ha estat traspassat al Manchester City de Pep Guardiola. La seva marxa ha estat compensada amb l’arribada del porter holandès Cillessen, que ve, d’entada,  com a segon porter. Això dona la titularitat a Ter Stegen, que portava dues temporades a l’ombra de Bravo. Ter Stegen és un bon porter que té només un però: és molt bo jugant amb els peus, i la seguretat que té en aquesta pràctica el fa assumir en alguna ocasió un risc excessiu. Entenc que es feina dels seus entrenadors fer-li veure que ha d’aprofitar el seu excel·lent joc amb els peus per convertir-se amb un jugador de cam més, però això no ho ha de fer sempre, sinó quan la situació es presenti exempta de qualsevol risc excessiu.

La resta de novetats han sorprès per la seva qualitat. Potser el més car de tots ells (André Gomes) és qui ha demostrat menys a dia d’avui, però també és cert que les seves capacitats físiques tampoc han estat al 100%. Com incorporació d’última hora cal destacar al valencià Paco Alcàcer que ve per ocupar la posició de quart davanter.

Lucas Digne, un lateral francès que ha sorprés per la
seva qualitat. Serà una dura competència
per Jordi Alba  

Segurament, aquesta posició de quart davanter aquest any no serà com en anys anteriors. Ara fa dos anys, la cobria Pedro, que no va voler acceptar aquesta condició i avui en dia es penedeix de la seva decisió de marxar al Chelsea. L’any passat se la van repartir entre Munir i Sandro sense que cap dels dos demostrés excessives coses en les comptades ocasions que varen tenir per demostrar-les. En canvi aquest any, jo crec que Paco Alcàcer es vestir de curt en més partits dels que podem imaginar. Messi, Suárez y Neymar són un any més grans, i especialment els dos primers ja comencen a tenir una edat en la que l’entrenador hauria de pensar en dosificar-los per tenir-los a disposició en les grans ocasions, i per tant en els partits de menys compromís se’ls podria donar descans, fet que permetria al valencià disposar de més minuts dels que a priori podem pensar. 

Per acabar, val la pena insistir en els aspectes que creen il·lusió de cara a l’any vinent: la plantilla qualitativament és millor que la de l’any passat. Totes les posicions es poden doblar i fins i tot, algunes es poden triplicar. L’entrenador sembla que vol que els cracs entrin en les rotacions en els partits de menys compromís. El punt dèbil de l’any passat (la defensa), aquest any sembla millor dotada que l’any passat. El relleu d’Iniesta es diu Denis Suárez, un jugador de la pedrera del Barça que va ser cedit primer al Sevilla i després al Villarreal, que sembla que ha tornat amb força i molt més futbolista que quan va marxar. En definitiva, motius sobrats per a l’esperança i la il·lusió de l’afició. Esperem que els resultats acompanyin i confirmin aquestes expectatives tan positives.