La vint-i-vuitena copa del Rei ja és a les vitrines del Barça

Aquest nou èxit esportiu coincideix amb l’anunci de dos jugadors titulars del primer equip que volen marxar.

El Barça continua sota mínims pel que fa a la qualitat de la seva organització: serveis jurídics de pena, estructura esportiva inacceptable, molts càrrecs directius però molt poca professionalitat, etc...

Aquest diumenge passat, al camp de l’Atlètic de Madrid, el Barça va conquistar la seva 28a copa del Rei, després de guanyar al Sevilla per 2-0, en un partit que gràcies a les decisions arbitrals en contra, al Barça se li va posar força complicat a partir de l’expulsió de Mascherano. Malgrat que el Sevilla va jugar contra 10 més de la meitat del partit, la ben organitzada defensa de l’equip barcelonista va evitar que els andalusos fessin comptades ocasions de gol. Va ser al final dels 90 minuts quan les forces es van tornar a igualar atès que àrbitre madrileny i a més incompetent, va expulsar un jugador sevillà i les forces es varen tornar a igualar. A la pròrroga, jugant 10 contra 10, no hi va haver color, i el Barça es va imposar amb dos gols, un d’Alba després d’una assistència de Messi, i l’altre de Neymar, transformant també una molt bona assistència del jugador argento.

Més enllà del resultat esportiu, aquesta final serà recordada com “la final de les estelades” doncs com és sabut la delegada del govern espanyol a la comunitat de Madrid n’havia prohibit l’entrada a l’estadi. Finalment un jutjat de Madrid en va anular la prohibició i els barcelonistes que ho varen voler, van entrar al camp lluint les seves estelades. El mal perdre dels espanyols es va manifestar no només en els comentaris de la transmissió televisiva, contraris al Barça i desitjant que el Sevilla maqués gol, sinó sobre tot en el fet que en les imatges de la televisió es va intentar d’una banda ofegar la xiulada que l’afició blaugrana va dedicar a l’himne espanyol, i per l’altre, els realitzadors televisius es va afanyar a no mostrar cap imatge de la zona de la grada que ocupaven els barcelonistes per no mostrar el mar d’estelades que onejaven en aquella banda del camp.

Més enllà del doble aconseguit aquest any (lliga i copa), si que cal deixar clar que el FC Barcelona, com a organització no funciona. Hi ha molts alts directius contractats amb sous de professionals de primer nivell que no donen unes prestacions d’acord al que cobren. Si el resultat de la seva feina fos excel·lent aquests sous galàctics  podrien tenir alguna justificació, però quan els resultats no són ni tan sols mediocres, aquest sous de superestrelles de la gestió no estan de cap manera justificats. Faig referència al fracàs amb qüestions jurídiques on el Barça ha vorejat el ridícul enviant a la UEFA recursos fora de termini (recurs a la sanció per lluir estelades), o recursos als jutjats sense tenir la potestat de fer-ho (cas prohibició de les estelades per la delegada del govern a Madrid), entre altres fracassos recents. Però no és només en l’àmbit de la Justícia en el que el Club no n’encerta una, sinó en qüestions contractuals, com per exemple la situació del jugador Alves, que va ser renovat l’any passat, i que ara sembla que pot marxar unilateralment del Barça, sense que el Club percebi un sol € de traspàs, atès que el contracte signat l’any passat té una clàusula alliberadora en aquest sentit, i segons diuen alguns mitjans ni la directiva tenia coneixement de l’existència d’aquesta cláusula. 

Hi ha un altre jugador del primer equip que també vol marxar. Es tracta de Javier Mascherano “el jefecito”, que vol deixar el Barça sembla que bàsicament per tres raons. La primera per por a Hisenda. Sembla que el jugador no s’ha sentit prou arropat pel Club en el litigi que ha mantingut amb els fisc espanyol, i tem que el futur pugui ser pitjor per ell si continua a Espanya. El segon estaria relacionat amb el fet que el jugador és coneixedor que el Barça aquest any ha de fitxar sí o sí un central, sinó és que en fitxa dos. Aquest fet pot significar que Mascherano tingui menys protagonisme en les alineacions habituals de Barça, i això el té preocupat des del punt de vista professional. Hi hauria encara un tercer factor de tipus econòmic, doncs el jugador ha vist com la majoria de jugadors del primer equip han millorat els seus contractes, mentre que en el seu cas, tot i ser-li reconeguda la seva vàlua, i les seves aportacions futbolístiques  a l’equip, la directiva del Club mai l’ha cridat per millorar el seu contracte. Per tant, un conjunt de raons de pes que poden portar a la sortida del jugador, que segons alguns mitjans ja ho tindra acordat amb la Juventus de Torí.

Tot plegat, èxits esportius, però una lamentable mala praxi organitzativa com a entitat. Són els resultats de tenir a un president que no té ni idea de què és una organització moderna, ni com es seleccionen els directius d’una gran empresa. Aquesta és la pura realitat.