diumenge, 7 de febrer de 2016

Un aprofitat del futbol


Jaume Roures denúncia al Barça per un suposat espionatge de l’època de Sandro Rosell
 

El ressentiment per haver perdut el “negoci” del Barça,  podria estar al darrere d’aquesta penosa i patètica història que una vegada més danya la imatge del Barça



Jaume Roures és un periodista que ha fet gairebé de tot menys probablement de periodista. És segurament un dels clients més assidus dels jutjats atès que contínuament  està interposant o rebent querelles criminals. La seva trajectòria “empresarial” està plena de entrades i sortides dels jutjats, a vegades com acusat, a vegades com acusador, en ocasions recollint sentències favorables, i en ocasions recollint sentències condemnatòries. Fer negocis amb ell és doncs sinònim de tenir que passar en algun moment o altre pels jutjats. Espero que criticar-lo públicament no ho sigui.

El Sr. Roures ha denunciat ara al Barça i a Sandro Rosell per espionatge contra la seva empresa, uns fets que de ser certs s’haurien produït durant el mandat de Sandro Rosell en la presidència del Club i abans de la seva dimissió, fet que es va produir al gener del 2014, ara fa tot just dos anys. Els fets per força han de ser anteriors a la data de dimissió de Sandro Rosell; per tan estaríem parlat d’un suposat delicte comés fa més de dos anys i mig pel cap baix. I la pregunta és, si els fets es van produir llavors, i tal com el Sr. Roures assegura ell ho sabia des del moment en que es van produir, com és que dos anys y mig més tard ho denuncia? Quin és l’interès verdader del Sr. Roures al presentar aquesta denúncia? Què és el que realment pretén?

Jaume Roures denuncia que Sandro Rosell ha espiat tots els seus correus electrònics, basant-se en el fet que havia fitxat a un informàtic que havia treballat a Mediapro (l’empresa de Roures), i que aquest, suposadament, hauria desviat correus de la bústia de Roures a l’ordinador de Sandro Rosell. El dimitit president del Barça no ha estat mai sant de la meva devoció per que mai l’he vist un home amb qui es pugui confiar. Per tant no tinc cap interès a defensar-lo, però tampoc puc acceptar que un persona com Roures, que és una mena de gàngster dels negocis, vagi pel món fent malbé la imatge del Barça. Ell que no para d’entrar i sortir dels jutjats pretén que al Barça li passi el mateix.

Potser seria bo preguntar-se quines podrien ser les raons per les quals Roures actua ara d’aquesta manera, i segurament hauríem de convenir que la resposta no deu estar massa allunyada del fet que el Barça hagi retirat els drets de la retransmissió dels partits a Mediapro i els hagi venut a Movistar Televisión. Segurament aquí rau la verdadera raó que porta a Roures a venjar-se del Barça, i ho fa a través d’aquesta denúncia més pròpia d’un ressentit que no pas d’un empresari que ha entès que el seu competidor havia presentat una oferta molt més adequada als interessos del Barça.

Roures demostra amb aquesta actitud que és un mal perdedor i un pitjor barcelonista (suposant que ho sigui). De fet és un pobre home que segurament ha guanyat molts diners amb el futbol, però  paral·lelament s’ha guanyat tants enemics com negocis ha fet.  La seva aportació al futbol és d’aprofitat. Això ja ho va ser quan fa molts anys va fer perdre molts diners al Cruyff futbolista amb inversions en algun  negoci ruïnós. Posteriorment Roures va ser capaç d’apoderar-se d’un espectacle, els partits de futbol, que ja es feien des de feia molts i molts anys, i d’una televisió que ja retransmetia partits de franc pels televidents, per abusant de l’afany i l’ambició de molts directius de futbol, enredar-los dient que a través d’ell guanyarien molts més diners pels drets de televisió dels partits dels seus equips, sabent que segurament qui més en guanyaria seria ell. El Sr. Roures es va apoderar d’un espectacle que es podia veure gratuïtament per sense cap mena de valor afegir, convertir-lo en un negoci pel qual qui volgués veure els partits hauria de pagar. Ell no hi ha posar res ni va córrer cap risc. Tot plegat una vergonya.


I ara aquest personatge ultratja el nom del club, el posa novament en el conflicte permanent que uns directius impresentables l’han posat, i tot per un ressentiment propi de persones de molt baixa qualitat humana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada