divendres, 22 de gener de 2016

Des de Madrid volen desestabilitzar al Barça, sigui com sigui.


Arbitratges, “sortejos” trucats, declaracions polítiques, mercadeig de futbolistes, tot si val contra el Barça


La Justícia també col·labora amb plets contra el Club, els seus dirigents, i els seus jugadors més emblemàtics



Estem vivint altre cop una vergonyosa campanya orquestrada des de Madrid per intentar desestabilitzar al Barça des de diferents fronts. Des del front judicial, amb diferents denuncies contra el Club i els seus directius, però també contra els seus jugadors per un suposat delicte contra la hisenda pública. Jugadors tan emblemàtics com Messi i Neymar són objecte d’una persecució per part d’hisenda  que en cap cas s’exerceix contra els jugadors del Reial Madrid. I això és intolerable. Si és cert que Hisenda ho som tots, també ho són Cristiano Ronaldo, Bale o Benzemà. Només en un país amb una molt baixa qualitat de la seva Justícia es poden entendre aquestes actuacions tan descaradament parcials en contra dels interessos del Barça.  

Però no és només la Justícia qui està al darrere d’aquestes campanyes de desestabilització. La caverna mediàtica esportiva està llançant als quatre vents que el president del Madrid estaria intentant el fitxatge de Neymar a qui veuen el millor jugador del món d’aquí a poques temporades, i de qui consideren que mentre Messi jugui al Barça mai podrà desenvolupar totes les seves qualitats jugant al seu costat. Fins i tot han arribat a dir que Neymar tindria un tracte fiscal més favorable si jugués al Madrid. Autènticament vergonyós.

Els greuges però van més enllà. El Barça és l’únic equip espanyol que es veu obligat a jugar tres partits seguits contra rivals durs. En el campionat de copa d’aquest any, el Barça s’ha hagut d’enfrontar a l’Espanyol primer a Cornellà en partit de Lliga, després al camp del Barça en l’eliminatòria de Copa, per retornar novament a Cornellà per la tornada de la Copa. Tres partits contra l’Espanyol en només 11 dies. Però és que a la setmana següent ha passat això novament, aquesta vegada amb l’Athletic de Bilbao. Primer al Camp Nou de Lliga, després a Sant Mamés de Copa, i aquest proper dimecres al Camp Nou, tornada de la Copa. Sembla fet exprés, perquè sens dubte jugar 3 partits seguits contra el mateix equip produeix molt desgast  i no només físic. Tant contra l’Espanyol com contra el Bilbao, han estat partits molts durs, que si com és el cas, hi ha hagut permissivitat  arbitral poden comportar a més greus lesions als futbolistes. Ara, si el Barça passa l’eliminatòria contra el Bilbao ja sabem que ens “depararà el sorteig”, atès que segons el calendari de la Lliga per caure altre cop en una tongada de 3 partits contra un mateix equip, el rival hauria de ser l’Atlético de Madrid. Veurem doncs si aquesta teoria de la conspiració és o no és certa. Si ens toca l’Atlético ja no hi haurà cap dubte de la intencionalitat d’aquests sortejos perversos que només persegueixen que el Barça arribi a final de  temporada amb els fusibles fosos facilitant així un possible triomf del Reial Madrid tant a la Lliga com a Chmapions League.

Per consumar alguns d’aquests atacs a l’honradesa i al sentit comú, per portar a terme aquest vandalisme esportiu, la federació compta amb el comitè d’àrbitres que és al futbol el que el TC a la política: el braç armat del poder de Madrid. I en aquest sentit el braç armat de la injustícia i de la vergonya esportiva ha estat l’àrbitre de Ponferrada (Castilla i León) José Luís González González, que després d’haver arbitrat un partit al Madrid al que li va xiular dos penals a favor que només ho varen ser en la seva imaginació, el van enviar a arbitrar el partit de Lliga del Barça al camp de l’Espanyol i on va permetre el joc brut i perillós dels jugadors espanyolistes amb el ja famós crit del “sigan, sigan”. Entre moltes altres decisions desafortunades va deixar sense sanció una trepitjada voluntària del porter espanyolista Pau a Messi, pròpia de ser denunciada al jutjat de guàrdia.

Doncs bé, després d’aquesta feta vergonyosa, el comitè d’àrbitres el va enviar de nou a xiular el partit de Copa del Barça a Bilbao, i allà també va tenir una actuació galdosa, permetent el joc a vegades excessivament dur dels bascos, i omplint de targetes  grogues als jugadors del Barça per reclamar-li educadament aspectes del joc, com en el cas d’Iniesta. 

I el que em resulta més indignant: la directiva del Barça muda, sense dir ni piu; deixant que a Madrid facin el que volen i com volen. Només Luís Enrique va tirar d’ironia quan es va referir a la coincidència de tenir que jugar dues vegades 3 partits  contra el mateix equip, o quan Sergi Busquets, es va queixar del diferent criteri d’aquest àrbitre quan els jugadors bascos se li dirigien o quan ho feien els jugadors del Barça


Tot plegat una directiva de gent sense categoria que de cap manera està defensant els interessos del Barça.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada