dimarts, 23 de febrer de 2016

Nou fracàs del bàsquet blaugrana



L'equip, sense unes directrius clares des de la banqueta, no te recursos per sobreposar-se als moments difícils.


La dimissió de Pascual i Creus, ja esta tardant massa a produir-se



Una vegada mes, la secció de bàsquet del Barça ha decebut als seus seguidors i de manera general a tots els barcelonistes. Eliminats a la primera de la copa del Rei, venint a mes d'un any en blanc on es va perdre tot i amb uns últims resultats tant a la Lliga com a l’Europa de molt irregulars 

Aquesta vegada, a terres gallegues, sense ni tan sols poder posar l'excusa dels arbitres, el Barça va ser escombrat de la pista per el Bilbao Bàsquet que es es va limitar a jugar com un equip, dirigit per un bon entrenador. I aquest és precisament el problema: l'entrenador. Bé... l'entrenador i secretari tècnic, tots dos. Ni Xavi Pascual hauria de seguir ni cinc minuts més al front de l'equip, ni Txitxi Creus hauria de configurar l'equip per la temporada vinent. Tots dos es mereixen sortir del Barça per la porta petita després d'acumular dos anys sense guanyar res. I és que a la temporada en blanc de l'any passat, cal afegir-hi que aquesta de moment ja s'ha perdut la Copa, però a més, el Barça té molt complicat superar la fase del TOP 16, i per tant amb la moral per terra aconseguir quelcom positiu a la Lliga es veu a hores d'ara com una tasca gairebé impossible. Xavi Pascual hauria d’entendre que després de 8 anys entrenant al primer equip del Barça ja no li queden idees per seguir endavant amb garanties.

Fa temps que a can Barça, pel que fa al bàsquet s'han acabat les idees. S'ha volgut configurar l'equip al voltant de Navarro i de Tomic. El primer, entre els anys i les lesions, hauria de ser considerat per qualsevol planificador esportiu com un complement de luxe per una plantilla, però mai com la peça clau de la plantilla. Joan Carles Navarro li ha donat molt al Barça, però els anys no passen en va, i ara encara pot ajudar, però això, ajudar, no tirar del carro. I en quant a Tomic, el raonament és diferent. Es tracta d'un jugador fred i sense caràcter; mai serà un líder, ni un jugador d'aquells que en moments delicats es posa l'equip a l'esquena. Segurament per això el Madrid el va deixar marxar amb tota tranquil·litat. Capaç de fer grans coses a la pista, es dilueix en la mediocritat precisament en els moments en que l'equip més el necessita o quan no està sotmès a la pressió de tenir que guanyar sí o sí.

Ja en va passar al futbol, que es van fitxar dos jugadors que el Madrid havia deixat marxar sense posar clàusules anti Barça. Quan el Madrid fa això hauríem de saber que el jugador no és cap joia. Un bon jugador no és deixa marxar així com així 

Doncs be, els responsables d'aquesta pèssima planificació esportiva haurien de sortir immediatament del Club. Porten uns anys fent-ho molt malament, tot i que la directiva mira a un altre banda perquè segurament no l'interessa en aquests moments obrir un altre front en un Club cada dia més complicat de gestionar. Però no es només el Club qui mira a un altre banda; bona part de la premsa esportiva fa tres quarts del mateix. Fa ben pocs dies, en una tertúlia radiofònica nocturna d'una emissora catalana, vaig sentir com un dels participants insinuava possibles responsabilitats de l'estructura tècnica del bàsquet blaugrana en la desfeta esportiva d'aquestes dues últimes temporades, i immediatament un periodista que també participava en la tertúlia, i que deu estar "en nòmina" del Club, se li llençava a sobre, defensant sense arguments mínimament sòlids la gestió de Pasqual i Creus. Demostració clara que tot plegat és un contuberni entre uns quants que passen de l'interès del soci i defensen sense cap mena de vergonya els seus propis interessos.

De fet el moment en el que s'hauria d'haver fet plegar a Xavi Pascual va ser en la final a quatre de l'Eurolliga quan el Madrid ens va apallissar per 38 punts de diferencia. Possiblement aquesta es una derrota de les més  grans que mai ha patit el Barça de bàsquet. Per això resulta molt sorprenent que immediatament després de produir-se aquella dolorosa i vergonyosa pallissa, el Sr. Pascual hauria d'haver deixat la seva responsabilitat en el Club. Segurament si això s'hagués fet quan calia ara no ens veuríem en aquesta situació i el Club no estaria tan malmès com esta avui en dia.

El cert és que entre una directiva que no es decideix a prendre decisions, una certa facció de periodistes comprats pel Club i que defensen la situació actual, i uns tècnics (Pascual i Creus) que sinó els dimiteixen ells no plegaran, anem temporada si, temporada també, fent el ridícul, amb un equip apedaçat, sense futur, i condemnat per tant al fracàs. Així no es va enlloc.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada