dilluns, 13 d’abril de 2015

Repetició de la jugada


El Barça regala 2 punts a Sevilla


Qualsevol badada pot significar el fracàs de tota una temporada sencera


Aquest dissabte el Barça va deixar escapar estúpidament dos punts  a Sevilla. Després d’arribar al descans amb un 0-2 favorable, i de fallar clares ocasions de gol abans d’acabar el primer temps, el Barça va veure com en la segona parta el Sevilla li va remuntar els dos gols, per acabar el partit signant un empat. En certa mesura va ser la repetició del partit jugat a Manchester contra el City, ara fa un mes i mig. En aquella ocasió, igual que aquest dissabte, es va arribar al descans amb un 0-2, després que el Barça fes una molt bona primera part dominant completament al seu rival. A la segona part, com dissabte a Sevilla, va canviar el panorama i quan el City va marcar el seu gol, molts barcelonistes ens veiem a venir el gol de l’empat. A Manchester aquest empat no va arribar, però si que el va aconseguir el Sevilla.


Costa entendre com es pot passar de jugar molt bones primeres parts, i en canvi a les segones es baixa tant el nivell de joc i la concentració dels jugadors. Costa entendre com es poden fallar ocasions clares de gol quan matar el partit marcant el tercer gol podria ser definitiu per aconseguir la victòria. Costa entendre en definitiva, que els jugadors pateixin aquests nivells de concentració quan en el cos tècnic hi ha psicòlegs esportius que haurien de treballar per que això no passés.

Alguns diran que en el cas de Sevilla hi va col·laborar la decisió de l’entrenador de substituir a Neymar que estava jugant força bé, encara que no al seu millor nivell. I segurament tenen raó en aquesta apreciació. No tant per l’aportació concreta del seu substitut (en aquest cas en Xavi), sinó pel missatge que es transmet a l’equip. Segons el que va explicar Luís Enrique, la substitució es va fer per que volia assegurar el control del partit amb el joc al mig del camp, però a banda que aquest control tampoc es va aconseguir, el problema la lectura que els jugadors fan quan veuen que el seu entrenador, amb un 0-2 favorable, retira a un davanter i el substitueix per un migcampista. La interpretació més normal dels jugadors quan veuen aquest canvi és “això està guanyat i ara l’entrenador vol aguantar el resultat” amb el relaxament del tot lògic que aquesta visió comporta.

És la versió moderna del “amarrategui” que era el plantejament de la Real Societat i altres equips del Nord d’anys ha, quan amb un resultat favorable, substituïen a un davanter per un defensa. Està clar que aquesta tàctica, pròpia d’entrenadors poc valents, és vàlida per equips que lluiten per assolir una classificació que els permeti mantenir la categoria, però en absolut és vàlida per equips que lluiten perguanyar campionats. I en aquest sentit val a dir que Luís Enrique com entrenador encara no ha guanyat campionats i que tant en el Celta com en la Roma els seus objectius esportius no passaven en cap cas per aconseguir títols.

Estem doncs davant d’una situació que tant de bo no tingui repercussions negatives per l’equip. El Barça continua líder de la Lliga ara només amb 2 punts d’avantatge sobre el Madrid, vol dir que només tenim la possibilitat de cedir un punt més dels que cedeixi el Madrid. Ens tenen els “goal average” guanyat i per tant aquests 2 punts en la realitat en són un de sol. El Barça té una sortida molt complicada contra l’Atlético de Madrid, i un altre no tan complicada al camp de l’Espanyol, i dissabte que ve rebem al València. Un calendari difícil que obligarà a lluitar a fons per mantenir l’avantatge sobre els blans.

Continuo dient que aquest Barça no genera confiança, que aquest Barça té molts alts i baixos, que aquest Barça no és un equip que jugui amb regularitat pel que fa al seu nivell de joc. Aquest Barça és capaç de guanyar al Madrid i perdre a casa amb el Málaga, o de perdre a casa amb el Celta de Vigo i guanyat al camp del Manchester City. Aquest és un Barça imprevisible, i per tant una autèntica sorpresa a cada partit. Diuen que els equips de Luís Enrique sempre han acabat forts les temporades; confiem que en el cas del Barça això també sigui així, i que aquesta fortalesa ens permeti continuar aspirant a tots els títols.


Està clar que ens tocarà patir fins al final de temporada...         

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada