El Barça de bàsquet, un desastre absolut

Contra el Madrid, els jugadors baixen els braços: els han menjat la moral

Això només ho arregla un canvi d’entrenador: els jugadors han perdut al confiança en Xavier Pascual

Ha arribat l’hora de plantejar-se el cost de l’equip tècnic del bàsquet blaugrana amb relació els èxits esportius aconseguits. Segurament arribarem a la conclusió que aquesta comparació no és gens satisfactòria per que més enllà d’algun títol aconseguit aquests últims anys, a l’hora de la veritat l’equip sempre fa el ridícul. Encara recordo avergonyit la derrota humiliant que el Barça va encaixar en les semifinals de la Final Four de l’any passat, on el Real Madrid ens va passar per sobre com una piconadora. Va ser una derrota de les que fan mal: a Milà el Barça va caure contra el Madrid per una diferència de 38 punts!  (100-62).

De llavors ençà, les derrotes contra el Madrid han sovintejat, algunes per pocs punts, però d’altres amb avantatges significatius. Sembla com si el Madrid ens hagués pres la mida, i amb un equip que tampoc és cap cosa de l’altre món, ens guanya amb una gran facilitat. Es diria que els nostres jugadors baixen els braços a la més mínima que el partit se’ls torça o no els acaben de sortir les jugades. Entenc que la falta de confiança en ells mateixos és evident.

Però no és només la manca de confiança el que tenalla als jugadors del Barça. És que aquesta temporada de la lliga regular ha estat amb diferència una de les pitjors temporades que es recorden. S’han perdut partits contra rivals de tercera fila, i s’ha fet el ridícul en molts camps de la lliga espanyola. I no és que a lliga europea ens hagi anat molt millor: en el top16 es van perdre els dos primers partits de la lligueta i després cames ajudeu-me per aconseguir la classificació. I ara en plena carrera per accedir a la Final Four, ens trobem una vegada més fent el ridícul. Els encreuaments ens han portat a jugar contra el Olympiakos i després d’un primer partit que va resultar fàcil per l’equip blaugrana, en el segon partit un altre derrota contundent a casa per 13 punts de diferència. Aquesta derrota comporta dues conseqüències clares: la primera, la pèrdua del factor camp, atès que ara aquest factor el té al seu favor l’equip grec, i la segona el rics de caure eliminats és ben evident com a conseqüència de la incapacitat de l’entrenador del Barça de mentalitzar convenientment als seus jugadors davant la transcendència del partit. Si el primer encontre el varen guanyar fàcil, com és que el segon s’ha perdut d’una manera tan clara? Resposta evident: per manca d’una mentalització apropiada.  

On està la causa d’aquests resultats? Crec que la crisi del bàsquet blaugrana es conseqüència de dos factors. El primer una plantilla descompensada, però sobretot molt poc cohesionada. Els jugadors han estat escollits en funció de la seva aportació tècnica i del seu cost, però sense un anàlisi de la seva capacitat mental i psicològica. Els jugadors del Barça, en general, són mentalment dèbils. Per tant un primer responsable d’aquest situació seria el Sr. Joan Creus, director esportiu del bàsquet blaugrana, que en aquests últims anys  no ha estat massa encertat amb la seva política de fitxatges.

Una segona causa que complementaria a la primera és que a l’entrenador Xavier Pascual, ja se li han esgotat els seus recursos tàctics, i els rivals es coneixen de memòria la manera de jugar del Barça. A banda d’això jo hi afegiria una nul·la capacitat per motivar als seus jugadors, que a més semblen haver perdut la confiança en el seu entrenador. Són ja molts anys de Xavier Pascual al Barça, i és veritat que ha aconseguit èxits esportius sobretot en les primeres temperades com a primer entrenador, però també és evident que en aquests últims anys, l’equip en els grans ocasions falla. Només recordo una victòria de mèrit en aquests últimes temporades: la victòria en el play-off pel títol de lliga la temporada passada.

Xavier Pascual és primer entrenador del Barça des de febrer del 2008. En 7 anys ha aconseguit 4 lligues ACB (57,1%); 1 Eurolliga (14,3%); i 3 copes del Rei (28,6%). En total 8 trofeus de 21 possibles (38,1%). Aquestes xifres si es consideren només aquests 3 últims anys són molt més negatives.

Doncs bé, Xavier Pascual va ser renovat fins a l’any 17 al desembre de l’any passat... Ull clínic de la directiva.