dilluns, 12 de març del 2018

Com destrossar a un futbolista a nivell esportiu i a nivell personal


Periodistes esportius de baix nivell que intenten lluir a les tertúlies, la prenen amb futbolistes als que acaben amargant l’existència, i convertint-los en persones traumatitzades per una persecució del tot injusta.



André Gomes, no s’atreveix ni a sortir de casa per por a ser assenyalat. Fins aquests nivells hem arribat per culpa d’una premsa esportiva vergonyosa, mediocre, i plena de inútils que mai han fet res de positiu; només saben menystenir a aquells que no els cauen en gràcia o riuen les seves ocurrències o vagi a saber quins són els seus verdaders motius...  



No hi ha dret amb el que està succeint amb André Gomes; la premsa esportiva tertuliana li està arruïnant la vida tant a nivell esportiu com personal. Les constants critiques al seu joc, les desqualificacions de tot tipus que està rebent a més de perjudicar al jugador també perjudiquen els interessos del FC Barcelona, que si algun dia es decideix a prescindir del futbolista l’haurà de posar al mercat a preus de ganga.

André Gomes va arribar al Barça ara fa un any i mig,  precedit d’una molt bona fama com a jugador, guanyada després d’unes excel·lents temporades al València FC on va arribar procedent del Benfica portuguès. André Gomes no ha tingut una adaptació fàcil al joc del Barça, però tant Luis Enrique com ara Valverde, han sabut veure les seves excel·lents qualitats com a futbolista. Avui en dia, André Gomes és un dels futbolistes més utilitzats més enllà dels 11 titulars habituals, tot i que encara no ha sabut superar la pressió que significa per un futbolista jugar al Barça i jugar al Camp Nou.

Un dels factors que ha contribuït a que André Gomes encara no hagi explotat com a futbolista a Can Barça, és la pressió extra a que l’han sotmès alguns periodistes esportius, habituals de tertúlies esportives, que per cridar l’atenció, per intentar demostrar que són alguna cosa, han de recórrer a la desqualificació per aconseguir sentir-se importants. Són els mateixos que han desqualificat d’una manera cruel a Paco Alcácer un altre jugador del Barça procedent del València, o al brasiler Douglas, o al central Txigrinski o tants d’altres al llarg d'aquests últims deu o quinze anys. Els desqualifiquen com si ells fossin l’oracle de la ciència futbolística; els que més entenen de futbol; els savis de l’univers futbolístic, quan en realitat són la imatge de la mediocritat i de la incapacitat professional per actuar positivament. Les seves crítiques i els seus escarafalls els serveixen d’aparador des del que es mostren al públic en un intent de voler impressionar i que algú els reconegui els seus “mèrits”.

El més trist de tot és que fan mal a la persona. En una entrevista plena de sinceritat d’André Gomes a la revista “Panenka” aquest reconeix que no està gaudint al camp, que durant els entrenaments es sent a gust però els problemes arriben quan ha de sortir al camp; aquest excés de pressió no el deixa viure. Està tan a disgust, fins i tot amb ell mateix, que en ocasions no gosa ni sortir al carrer, que la gent el miri li fa sentir vergonya. Amb  aquesta persecució de la que és objecte, no es pot treure de sobre al frustració que sent, i fins i tot ha arribar a aïllar-se, a no parlar amb ningú.

Aquest és el resultat de la manca de professionalitat d’uns periodistes que haurien de tenir més respecte per les persones. Quan un futbolista arriba al Barça és que els cos tècnic li deu haver vist les condicions mínimes necessàries per poder formar part de la plantilla de Barça. Després ve el problema de l’adaptació: per bo que siguis, sortir a l’escenari del Camp Nou impressiona; si a sobre un sector de la premsa la pren amb el futbolista, llavors els nervis el dominen i impedeixen que doni de si tot el que és capaç. I això és el que està succeint amb André Gomes.


Afortunadament per ell, el seu entrenador creu en les seves possibilitats i creu també en el seu joc. André Gomes per triomfar al Barça necessita suport, no crítiques de l’afició i encara menys de periodistes que només persegueixen fer-se notar per alimentar els seu propi ego, per sobre fins i tot de fer mal a una persona. Quina crueltat tot plegat no?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada