Cal demanar disculpes a Paulinho

El jugador internacional brasiler, està responent als que varen creure en ell, quan es van plantejar la possibilitat del seu fitxatge.

Paulinho, junt amb Dembélé i Ernesto Valverde són els fitxatges exitosos d’aquesta temporada que mitiguen els fracassos en la incorporació de jugadors de la temporada passada.  

Quan la premsa esportiva va anunciar l’interès del Barça per Paulinho, varen sorgir des de diferents àmbits crítiques al Club per volen incorporar a l’equip a un  jugador que en la seva experiència en el futbol anglès no havia aconseguit precisament comentaris positius pel seu joc ni per les seves aportacions al conjunt del Tottenham Hotspur. El fet que el jugador procedia del futbol xinès també va contribuir a generar una imatge negativa del jugador. També des d’aquest blog el fitxatge de Paulinho va ser acollit críticament atesos els antecedents esportius del jugador.

De fet la trajectòriadel jugador no era precisament una història d’èxits esportius. Després d’uns inicis en equips de segona línia brasilers a l’any 2006 es va enrolar amb el FC Vilnius de Lituània o hi va jugar durant 3 anys. Posteriorment va jugar a Polònia un any per tornar al Brasil on va jugar en diferents equips fins que va fitxar pel Corinthians. Ja al 2013, amb 25 anys d’edat, Paulinho va tornar a obrir un nova etapa a Europa fitxant pel Tottenham que com ja he comentar no va ser precisament una etapa lluïda en al seva trajectòria esportiva. Segurament, per escapar de les crítiques que el seu joc despertava al Regne Unit, Paulinho va acceptar la proposta del futbol xinés i va fitxar pel      Guangzhou Evergrande des d’on es va incorporar al Barça ja amb 29 anys.

La sorpresa ha estat que tot i aquests antecedents Paulinho està oferint unes bones prestacions en la posició que l’ha situat Valverde, i fins i tot té gol amb les seves arribades a l’àrea contrària des de posicions atraçades. Paulinho està guanyant-se al públic del Camp Nou gràcies a la seva voluntat i a un desgast físic generós que els aficionats agraeixen. Per tant, és del tot just excusar-se davant Paulinho per haver posta en qüestió el seu rendiment al Barça.  

Per tant, cal ser just i reconèixer els errors, i acceptar que en aquesta ocasió Robert Fernández, el gran valedor del fitxatge de Paulinho, va estar encertat. L’exitós fitxatge de Paulinho es contraposa amb el fracàs que està significant la incorporació d’Arda Turan o la del portuguès Andre Gomes, que en el seu segons any al Club, cap dels dos està justificant el perquè dels seus fitxatges.

Segurament per això, per el fracàs de la política de fitxatges del Club, el president Bartomeu s’ha vist obligat a fer canvis en l’estructura directiva del Barça. Una estructura directiva mastodòntica farcida de càrrecs inútils com és el cas del directiu Albert Soler, que ha estat apartat de l’àrea de futbol i de tot el relacionat amb fitxatges, per les seves contínues ingerències en les gestions que el Club duia a terme. Tot i així, Soler que és un perfecte inepte, hauria de ser cessat també dels càrrecs directius que encara té al Barça.

Ara, després de transcorregut pràcticament el primer terç del campionat de Lliga, el Barça manté una trajectòria excel·lent en el campionat en el que només ha cedit dos punts (contra l’Atlético de Madrid, en el partit disputat en el camp de l’equip matalasser), i ha acumulat una avantatge de 10 punts front al seu principal rival el Reial Madrid. Sens dubte, el fitxatge d’Ernesto Valverde com entrenador del primer equip és un dels encerts de la política de fitxatges d’aquest any. La trajectòria a la “Champions” també és positiva, i el Barça es troba a només un punt d’assegurar la seva classificació matemàtica com a primer de grup quan manquen per disputar dos partits de la lligueta.

El partit de diumenge vinent contra el València, si el Barça el resolt favorablement als seus interessos, podrà significar un cop quasi definitiu per conquistar aquest any, un nou campionat de Lliga. Veurem