dissabte, 2 de setembre de 2017

Rotund fracàs del Barça en el mercat de fitxatges



Una directiva a la deriva, fa el ridícul i és incapaç de reforçar l’equip amb una mínima coherència. I a sobre mentint...


Improvisació, manca de professionalitat, ineptitud, manca d’expertesa, són característiques d’un equip directiu que hauria de dimitir en bloc amb caràcter immediat. També hauria de dimitir una Junta Directiva que ha portat al Club a una de les seves pitjors etapes.



Avui el Camp Nou ha estat l’escenari d’una roda de premsa esperpèntica, protagonitzada per dos personatges amb molt poca credibilitat professional. D’una banda Albert Soler que ja s’havia significat en la seva etapa com a “secretario d’Estado para el deporte en España”, i per tant també “presidente del Consejo Superior de Deportes” sota un govern socialista, des d’on havia manifestat que les seleccions  esportives catalanes no podien tenir rang internacional, negant la possibilitat que “la selecció d’una part pugui enfrontar-se a la selecció del tot”. Aquest personatge impresentable va ser “recollit” del carrer per Josep Maria Bartomeu que el fa fitxar com a directiu del FC Barcelona. No se li coneix cap fet remarcable en aquests tres anys que fa que està al Barça, a banda de cobrar escrupolosament cada mes el seu sou; només faltaria.

L’altre inepte és Robert Fernández, ex jugador del Club, que des que ha assumit la secretaria tècnica del Barça només ha fitxat autèntics petards, excepció feta d’Umtiti. La resta són jugadors de segon nivell la majoria dels quals ni tan sols poden estar assentats a la banqueta del Barça. No cal repassar els seus noms. Robert Fernández es va incorporar a la secretaria tècnica ara fa tot just 2 anys.

En la roda de premsa han explicat que el Liverpool els ha donat carabasses en el seu intent de fitxar Coutinho i el Paris Saint Germain ha fet el mateix pel que fa al fitxatge de di Maria. Més enllà de que això demostra que les seves capacitats no són negociadores, també queda clar que durant l’any no han elaborat ni una sola planificació dels reforços que l’equip necessita. Des de fa anys, sabem que el Barça té problemes en defensa; tant al mig com als laterals. Piqué i Umtiti donen garanties però Mascherano és ja un home que està al final de la seva carrera esportiva, i als laterals fora de Jordi Alba, no hi han jugadors de garantia. Doncs bé, aquest any només s’ha incorporat un lateral (Semedo) que fins ara no ha demostrat els motius pels quals se’l va fitxar. Cap planificació esportiva ni cap Pla B en el supòsit que la previsió no es pugues assolir. Improvisacions, intents fallits, negociacions trencades al darrer moment amb la Real Societat i el Niça per incorporar futbolistes (Íñigo Martínez i Seri), i ridícul espantós a Europa cercant desesperadament jugadors amb cara i ulls que volguessin venir al Barça.

També són responsables de que un jugador com Gerard Deulofeu estigui al Barça. Aquest petard que ha fracassat al futbol angles, i que a Itàlia va passar més desapercebut que altre cosa és un altre Bojan Krkic, que a can Barça no hi té res a fer per més que els periodistes insisteixin a dir que té “un gran futur”.

Però el que em sap més greu és que menteixin. En la roda de premsa Soler ha dit que el Liverpool els havia demanat 200 milions d’€ per Coutinho, i l’equip anglès no ha tardat ni mig minut a desmentir aquesta informació negant qualsevol petició econòmica i reforçant el que ja van dir el primer dia: que no volien vendre al jugador a cap preu. Els ineptes negociadors del Barça s’han hagut d’inventar una mentida per justificar el fracàs i la seva nul·la capacitat negociadora.

Un altre tema que em sembla indigne, és l’intent de fitxatge de di Maria. Més enllà de la dubtosa validesa d’aquest jugador en funció de l’edat que ja té, hi ha un fet que a molts seguidors barcelonistes ens molesta en gran manera. Després de l’ofensa que el París Saint Germain ens ha fet robant-nos de mala manera a Neymar, com es pot tenir la gosadia d’intentar negociar amb aquest club? Què ens hem tornat bojos? On és la dignitat?

En fi, fracàs, mentides, cap planificació, cap capacitat d’adaptació a les circumstàncies,... són elements suficients com per demanar a aquest parell de toies que se’n tornin de pressa cap a casa; cal que la temporada que bé  (18-19) algú la pugui planificar amb una mica més de professionalitat. La temporada 17-18 ja la podem donar per perduda. Amb sort guanyarem al Copa del Rei...


Quin desastre de Junta Directiva... !!!       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada