dimecres, 16 d’agost de 2017

El Barça a la deriva…


Una directiva que ha perdut el rumb i una premsa esportiva del tot sotmesa als dirigents del Club ha comportat que l’aficionat no estigui veient la realitat sinó la ficció que intenta difuminar una  realitat molt dura.

De què serveix una estructura directiva tan costosa si les activitats esportives són un fracàs? Futbol,  bàsquet i futbol sala són exemples de seccions del club que no han estat a l’alçada dels milions gastats per una directiva que no sap per on va.



Algú podrà pensar que escriure aquesta entrada al blog després de perdre a casa contra el Madrid (1-3) en el partit d’anada de la “Supercopa”, és la reacció pròpia d’un seguidor emprenyat i desil·lusionat. Segurament en part és així, però a banda del cabreig per la derrota contra el Madrid, hi ha també la decepció per el mal partit i el temor de que així no anem enlloc. Però no és només la mala sensació que em va causar l’equip el que em porta a demanar obertament la dimissió de Bartomeu i la colla d’ineptes que el rodegen sinó que també hi ha tot una sèrie de factors que em preocupen encara més que la derrota amb el Madrid. Són els següents:

Política de fitxatges: mentre tots els equips es reforcen intentant tapar el punts més febles de la plantilla, el Barça incorpora a tota una sèrie de futbolistes pagats a preu d’or, que quan els tenim aquí demostren que no són ni de bon tros jugadors per un equip com el Barça. De les incorporacions de l’any passat, només Umtiti ha demostrat el perquè del seu fitxatge. Ni Digne, ni Denis Suárez, ni André Gomes poden jugar en aquest equip. De les incorporacions de l’any anterior Arda i Aleix Vidal tampoc han demostrat les seves qualitats. Les incorporacions d’aquest any, pel moment fan riure, ni el portuguès Semedo ni el brasiler Paulinho semblen jugadors amb projecció i que puguin ajudar a créixer l’equip. Tot això són tan sols uns exemples d’una política erràtica de fitxar per fitxar sense que al darrere hi hagi una planificació adequada de les necessitats.

Sabem des de fa temps que ens falten centrals de garantia; tampoc tenim laterals amb qualitat llevat de Jordi Alba; ningú està pensant en que Andrés Iniesta està al final de la seva carrera. Messi ja no és el que era en els partits decisius, Sergi Busquets no té recanvi com a mig-centre. On és la planificació de necessitats? On són els futbolistes que amb el temps han de cobrir tots aquest punts febles de l’equip? La política de fitxatges és un autèntic desori… I la política del futbol formatiu un autèntic desgavell.

Política de comunicació: marxa Neymar i el Club és incapaç d’emetre un comunicat on s’expliquin tots els ets i uts de la seva marxa. Per les declaracions d’uns i altres, sembla que al Club han estat els últims en assabentar-se que Neymar marxava. Com es pot entendre aquesta desídia? Potser ja els convenia que marxés per poder maquillar una mica la situació econòmica? Com que no parlen, com que donen la callada per resposta, alimenten qualsevol especulació. Tot és possible. El Club està desaparegut. Qui no ha desaparegut és Josep Segura, el mànager general del futbol, un nou càrrec creat recentment, ocupat per algú que no té ma esquerra i ni tan sols autoritat. Acabat el partit contra el Madrid no se li va acudir res més que culpar a Gerard Piqué de la derrota…Els jugadors l’han desmentit rotundament i han criticat amb duresa les seves paraules, al temps que reclamaven fitxatges amb cara i ulls. Com es pot criticar als jugadors des de dins mateix del Club? Com es pot culpabilitzar a un sol futbolista de la derrota? Què es pretén amagar amb aquestes actituds? Sens dubte el que s’intenta tapar és la incompetència d’una directiva que veu com el castell de naips que han construït es desfà tot solet.

Política d’organització i de gestió: aquesta directiva ha creat l’estructura directiva més amplia i per tant més cara de la història del Barça. La direcció del Club està plena d’ineptes que no aporten res. si un club té una gran estructura directiva però els resultats esportius no acompanyen, de què serveix aquesta súper estructura? Doncs això li passa al Barça; el futbol professional va pel camí del pedregar, el bàsquet ha aconseguit els pitjors resultats de la història de la secció, a l’igual que el futbol sala. Perquè tants directius? Perquè aquest malbaratament de recursos amb gent que no té currículum per assumir aquestes responsabilitats? És que el que es pretén és exclusivament “col·locar” als amiguets?.

Qualitat de la directiva del Barça: aquest junta és hereva de la Junta de Sandro Rosell, que està engarjolat pel presumpte cobrament de comissions il·legals organitzant partits de la selecció brasilera. Amb aquests antecedents, els que eren els seus col·laboradors més propers poden continuar ostentant la presidència d’un club com el Barça? Quins mèrits professionals aporten aquesta colla d’ineptes? Si tinguessin un mil·ligram de dignitat a l’acabar la temporada passada haurien d’haver plegar per decisió pròpia. Cada dia de més que s’estiguin a la presidència del Barça, equival a allargar l’agonia del Club. Pel bé de l’entitat els socis els haurien de fer fora. El problema està en els llops que esperen que això succeeixi. Els Benedito, Laporta i companyia són tan nefastos com els que hi ha avui.

No es pot deixar de banda a la premsa esportiva. En general, i salvant les excepcions, que n’hi ha, són o uns venuts al poder establert, o un professionals de pa sucat amb oli. Porten temps lloant jugadors de les categories inferiors fent creure als socis que els relleus estan assegurats, quan la realitat és ben diferent. La premsa esportiva es dedica a aplaudir totes les tonteries que la directiva blaugrana fa, recolzant fitxatges més que discutibles, defensant jugadors que no aporten res i criticant futbolistes als que prèviament la directiva els ha posat la creu. Una premsa esportiva de baix nivell, incapaços de detectar la presumible fugida de Neymar i prestos a fer propaganda de tot allò que la directiva els demana.


Uns periodistes que es creuen savis i entenen de tàctiques, que en saben més que els entrenadors professionals i que parlen per boca de la directiva. He llegit a Twitter una proposta que em sembla del tot oportuna: I si féssim una moció de censura contra aquesta premsa esportiva groga i inepte? I si deixéssim d’escoltar tertúlies i programes esportius conduits per periodistes sense solta ni volta, i sense cap qualitat periodística?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada