Qui ha estat el millor jugador del món, i el millor jugador que mai ha vestit la samarreta blaugrana, no pot marxar del Club per la porta del darrere.
Tot plegat forma part de la desastrosa gestió del Club per part d’un president nefast que passarà a la història per haver fet marxar del club, fastiguejat per tantes errades comeses per la directiva, al millor jugador del món i per haver fet viure als culers els moments més humiliants d’aquests últims anys: derrota a Roma, derrota a Liverpool, i pallissa tremendament vergonyosa a Portugal davant del Bayern Munich.
Messi comunica per burofax a la directiva del Barça que vol marxar del Club. Aquesta notícia així de breu, ha donat la volta al món en pocs instants. I és que Messi és un gran futbolista però també un gran esportista conegut arreu gràcies a la màgia del seu futbol.
Lionel Messi va arribar al Barça amb 13 anys. Era un nen que havia mostrat les seves qualitats jugant al futbol al seu barri de Rosario, la ciutat on havia nascut a Argentina. Era menut però amb la pilota als peus no hi havia qui l’aturés. Li deien “la pulga” per la seva mobilitat i la seva poca envergadura física, però amb la pilota als peus era imparable.
El va portar Josep Maria Minguella, un intermediari futbolístic que ha portat molts bons jugadors al Barça, però cap com Messi. L’anècdota del seu primer contracte amb el Barça es prou coneguda: es va signar en un tovalló de paper en un bar. De llavors ençà, han passat 20 anys en els quals el futbolista ha crescut extraordinàriament fins arribar a ser considerat el millot futbolista de la història d’aquest esport, per sobre de noms com Maradona o Pelé. I això no està a l’abast de tothom
Messi ha portat tardes de glòria al Camp Nou i de fet a tots els estadis on ha jugat. Amb els seus regats impossibles en un pam de terreny, ha meravellat a l’aficionat blaugrana però també ha merescut el reconeixement d’aficions rivals que s’han rendit als encants de futbol gairebé màgic de Lionel Messi.
Resumir el pas de Messi per el Barça no és senzill; són centenars de gols, desenes de trofeus aconseguits, sis pilotes d’or en el seu poder, i molts altres reconeixements col·lectius i individuals, i ara, tot d’una, això s’acaba. I s’acaba per la incompetència d’un president nefast. Per ironies del destí hauran coincidit en el club el millor jugador de la seva història amb el pitjor president de tots els qui han presidit el F.C. Barcelona.
Josep Maria Bartomeu, si tingués una mínima noció del que és la dignitat, fa hores que ja hauria d’haver presentat la seva dimissió. Pitjor no es pot fer: aquell 3-0 a Roma va ser el primer avis de que les coses s’estaven fent malament, tant pel que fa a l’elecció dels entrenadors com al fitxatge de nous jugadors per reforçar l’equip. Després va venir el 4-0 de Liverpool, i el Sr. Bartomeu va continuar sense assabentar-se que ho estaven fent molt malament: els nou jugadors que venien, en cap cas eren millors que els que marxaven, i al final ha arribat la vergonya, la humiliació esportiva que ens ha infringit el Bayern Munich que a Lisboa ens va encolomar un 8-2 lamentablement històric.
Ni el Sr. Bartomeu, ni cap membre de la seva Junta directiva mereixen continuar ni un dia més al capdavant del Club. Han estat capaços d’amargar-li l’existència a un jugador que era l’emblema del Club i el més estimat per l’afició, i ho han aconseguit gràcies a una actitud mafiosa (recordem l’afer recent de propiciar missatges a les xarxes socials contra els jugadors), professionalment dolenta, i humanament lamentable
Ara, iniciar una moció de censura contra el president és missió impossible: sense públic als estadis es fa materialment inviable aconseguir les signatures necessàries per impulsar-la. I a això s’agafa Bartomeu en una actitud miserable: com que no el poden fer fora, resistirà fins al final del seu mandat, passis el que passi... Algun interès no esportiu el fa resistir en el càrrec tot i sabent-se el blanc de les ires de tota l’afició. El mes d’agost i per tant molts socis de vacances, també l’ajuden a preservar aquesta impunitat vergonyosa
El socis del Barça s’haurien de mobilitzar contra aquest personatge abans no converteixi al Club en l’ombra del que va ser fa tan sols 5 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada