Hem arribat a la meitat de la temporada i l’equip és campió d’hivern a la Lliga amb 19 punts d’avantatge sobre el Madrid, està classificat per els octaus de final de la Copa i s’ha classificat per la fase d’eliminatòries a la Champions.
Aquests èxits venen de la ma d’un entrenador modest, però que fa la feina amb silenci, i mica en mica està construint un equip guanyador: Ernesto Valverde
Des de l’inici de la temporada, deixant de banda la Supercopa contra el Madrid, l’equip ha estat molt efectiu, imbatut en totes les competicions en les que participa, i en aquestes últimes setmanes desplegant un futbol que torna a entusiasmar als aficionats
El inicis de la
competició oficial amb Ernesto Valverde com entrenador del FC. Barcelona, varen
ser preocupants. L’equip va ser superat sense pal·liatius per un Madrid que en la
Supercopa d’Espanya ens va passar per sobre. Malgrat aquest començament negatiu,
l’equip va saber refer-se basant-se en el reforç del sistema defensiu. Una
defensa sòlida i segura va ser la base que ha permès anar col·leccionant
victòries tot i que segons el criteri de molts aficionats el nivell de joc no
era el que tan agradava fa uns anys en la millor època de Guardiola. Tot i
així, de tant en tant apareixia un bon partit en el que a més de guanyar,
l’equip convencia als seus seguidors fent a un futbol atractiu.
La prova més clara
d’això és que just abans de Nadal, el Barça li va tornar al Madrid el repàs que
ens havien donat en la Supercopa. En un gran partit els blaugrana varen superar
inapel·lablement als blancs, al Bernabeu, per un contundent 0-3. Després
d’aquell resultat el Madrid ha anat a pitjor, i el Barça ha anat convencent més
i més als seus incondicionals, fins el punt que avui, el Madrid està en la
Lliga, just quan s’ha acabat la primera volta, a 19 punts per sota del Barça
(cal dir que el Madrid té un partit menys). En els molts anys que soc seguidor
del Barça, no recordo mai una distància tan gran entre els dos equips a
l’acabar la primera volta de la competició.
També s’ha de
destacar les dinàmiques que estan seguint els dos equips. El Barça pletòric de
moral, ha vist com la directiva incorporava en aquest mercat d’hivern a un molt
bon jugador, el brasiler Coutinho a qui finalment el Liverpool ha volgut traspassar. Per contra el Madrid segueix
un camí ben oposat; l’equip rep crítiques i alguns jugadors estrella sembla que
volen marxar del club blanc. La situació és com la del mes d’agost quan el
Madrid va passar per sobre del Barça després de la sortida de Neymar, però a
l’inrevés; ara és el Madrid qui ha perdut el rumb.
Sens dubte que el
capo màfia que dirigeix l’equip madridista aprofitarà la presència de polítics
espanyols del PP, PSOE i Ciudadanos a la llotja del Bernabeu per pressionar i
aconseguir que alguns jugadors madridistes que últimament han estat perseguits
per Hisenda, deixin de ser objectiu del fisc espanyol, però sembla que Montoro
necessita diners i la seva crida no tindrà en principi massa èxit. Ho veurem
ben aviat amb la deriva que prengui el cas del Cristiano Ronaldo, que és un
dels perseguits pel ministeri d’Hisenda.
Aquesta situació de
felicitat que vivim els seguidors blaugranes té un nom i cognom. No és altre
que l’entrenador Ernesto Valverde, un extremeny arrelat al país basc, que com a
futbolista va jugar a l’Espanyol, Barça i Athletic Club de Bilbao. Si quan era
jugador ja demostrava tenir el cap molt ben moblat, ara com a entrenador ha
demostrat conèixer molt bé la seva professió i a més els secrets de com es
gestiona un vestidor ple de figures. És el primer entrenador capaç de donar
descans a Messi, sense que hi hagi problemes.
Valverde no va
tenir una rebuda aplaudida per tothom quan va aterrar al Barça. Aquesta colla impresentable
de periodistes que es pensen que ells són la cinquena essència del futbol, varen començar a
teoritzar sobre l’estil Barça, i a criticar l’habitual 4-4-2 que li agrada
practicar a Valverde. Segons aquests puritans de l’estil Barça, el sistema de joc
de Valverde traïa l’estil implantat a can Barça per Johan Cruyff.
Doncs avui,
qualsevol aficionat al Barça o qualsevol persona a qui senzillament li agrada
el futbol, està entusiasmat veient el joc del Barça. I els llestos a callar...
davant d’un Barça imbatut a mitja temporada. Confiem que l’altre mitja sigui
tan bona com la primera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada