La possible marxa de Neymar: Bon vent i barca nova

Es la resposta de Nasser Al-Khelaïfi, director general del PSG, a la ineptitud blaugrana que en l’intent unilateral fallit de fitxar Verratti ha ofès al propietari del París Saint Germain.

El Barça necessita els millors jugadors, que estiguin ben pagats, però sobretot compromesos amb l’escut que porten al pit

Cada estiu, des que Neymar va fitxar pel Barça, estem amb la mateixa història; quan no és el Manchester United és el París Saint Germain, i quan no el Reial Madrid. Sembla que el pare de Neymar aprofita els finals de temporada per veure si col·loca al seu fill a algun equip disposat a pagar la clàusula del jugador, i a més a pagar-li amb ell una suculenta prima com a representant dels interessos del seu fill.

En aquesta ocasió ha estat el París Saint Germain (PSG), propietat d’un ric emir del Qatar, el club triat per Neymar pare per embutxacar-se una bona quantitat. Es parla d’una quantitat superior als 40 milions d’€ que es la xifra que el Barça li va pagar ara fa quatre anys per aconseguir que el seu fill vingués a Barcelona. El cert és que Neymar pare s’ha trobat amb un Nasser Al-Khelaïfi director general del PSG ben disposat a venjar-se del Barça, i no només per aquella remuntada al Camp Nou del 6-1, sinó sobretot per l’intent barroer dels representants del Barça a l’hora de voler fitxar a Marco Verratti jugador italià del PSG.

En efecte, a l’acabar la temporada, el Barça sense permís del PSG, es va posar en contacte amb l’agent de Verratti, per tal de convèncer al jugador italià per la seva incorporació al FC Barcelona. Aquesta manera d’actuar poc elegant per part de la directiva del Barça va molestar molt al director general del PSG que va decidir emprendre la seva pròpia venjança. Es va prendre com una humiliació personal que el Barça toqués a Verratti a les seves esquenes, i va decidir que faria entendre als dirigents barcelonistes que aquestes no eren maneres d’actuar, fins el punt que va tramar tota una estratègia per intentar prendre-li al Barça a Neymar, tot i que la clàusula del jugador sigui de 222 milions d’€ més IVA. No serien precisament els diners els que impossibilitaria la compra del jugador. Calia però el sí del futbolista, i d’aquí la suculenta oferta feta al seu pare.

El Barça, en conèixer la notícia s’ha tancat en banda, dient que el jugador no està en venda, deixant clar per tant, que en cap cas negociaria una possible sortida del futbolista, al que només li valdria pagar la clàusula per poder marxar. Ernesto Valverde s’ha trobat amb aquesta patata calenta només aterrar a la banqueta del Barça i s’ha limitat a dir que ell vol a Neymar a l’equip, i que Neymar és el futur del Barça. Sembla que els companys de Neymar han intentat convèncer al jugador de que enlloc estarà tan bé com a Can Barça. Per les informacions de la premsa esportiva, sembla que el jugador s’està pensant si accepta o no l’oferiment del club parisenc, però no acaba de definir amb claredat si se’n va o es queda.

 

Aquesta situació mereix coma a mínim un parell de reflexions. La primera relativa al Barça, que no és la primera vegada que pica sobre pedra amb el PSG. El club blaugrana acumula ja pel cap baix dos intents fallits a l’hora d’incorporar jugadors de l’equip parisenc: es va intentar primer amb el centra brasiler Thiago Silva, i un parell d’any més tard amb l’altre central Marquinhos. En tots dos cassos el PSG es va negar en rodó a parlar de la possibilitat de traspassar a aquests jugadors. En contrapartida, el Barça, tal com és costum en l’equip barceloní, una anys abans havia regalat a l’equip francès al defensa Maxwell. És difícil ser més passerells i incauts que els directius blaugranes.

La segona reflexió fa referència al jugador Neymar. Gran jugador per cert. Amb un futur brillant als seus peus, per poc que el seu cap l’acompanyi. Tant de bo el Barça el pugui retenir, però si no és així, personalment no em sabrà greu. Un Barça campió, necessita jugadors compromesos que defensin l’escut i suïn la samarreta en cada partit. Un equip que aspiri a guanyar la Champions ha de comptar amb uns jugadors bons, però sobre tot, més enllà de la necessària qualitat tècnica, cal una voluntat col·lectiva de voler guanyar, de voler ser els millors. I Neymar, que és un excel·lent jugador, sembla que té uns altres interessos. Legítims i respectables, però uns interessos que no passen per un Barça campió. Per tant, si Neymar se’n va, bon vent i barca nova.