diumenge, 5 de juliol del 2015

Finalment hi ha cinc candidats a la presidència del Barça


Dels  set precandidats que s’havien presentat, n’hi ha dos que no han aconseguit les signatures: Jordi Majó i Jordi Farré

Els cinc candidats a la presidència són: Josep Maria Bartomeu,  Joan Batiste,  Agustí Benedito, Toni Freixa i Joan Laporta



Ja s’ha desvelat qui són finalment els precandidats que opten a la presidència del Barça, després que s’acabés el termini per la presentació de les signatures.  Per passar el tall els precandidats havien d’aconseguir 2.534 signatures vàlides i els ja candidats a les eleccions han obtingut les signatures que tot seguit s’indiquen:

Josep Maria Bartomeu: 9.903 signatures
Joan Laporta: 4.807 signatures
Agustí Benedito: 3.834 signatures
Toni Freixa: 3.289 signatures
Joan Batiste: 2.754 signatures

Ara caldrà validar les signatures de cada candidat i comprovar que realment superen les que s’establien com a necessàries. Una vegada confirmats, el dia 9 de juliol començarà la campanya electoral pròpiament dita i el dia 17 serà jornada de reflexió per finalment el 18 de juliol votar segons les preferències de cada soci.

Voldria  fer des d’aquest blog, tres peticions als protagonistes d’aquesta gran festa de la democràcia que haurien de ser les eleccions a la presidència del FC Barcelona.  Una petició als periodistes esportius, l’altre als candidats, i una tercera als socis del FC Barcelona.

Als periodistes esportius els haig de demanar una mica més d’ètica professional. Aquests dies que ha durat la “caça i captura” de signatures, he llegit i escoltat a diferents periodistes clarament orientats vers determinat candidat, desqualificant a persones amb arguments ridículs. Això és joc brut, i els primers que no l’haurien de practicar són aquells que fan públiques les seves opinions personals sabent que influiran en una determinada massa de socis del Barça. És evident que els periodistes poden opinar, però quan la seva opinió és deriva d’algun interès “extra”, és ètic  no embrutar pe embrutar

En aquests sentit, ara han aparegut gent amb un sentit de la moral, que em sembla més aviat dubtós. Estar en contra de “Quatar Airways” i en canvi estar a favor de “Betandwin” són posicions difícils de justificar. Estar en contra d’una companyia aèria d’un país àrab, i en canvi estar a favor dels negocis amb Uzbekistan em sembla  d’una manca de rigor que demostra que els que així ho fan, tenen altres “interessos” a defensar

La segona petició l’haig de fer als candidats. Seria molt necessari per la bona imatge del Club que no hi hagi guerra bruta entre els candidats. No a la compra de periodistes, no a apropiar-se dels èxits dels altres (vaig sentir com Laporta intentava fer seu l’èxit d’aquesta temporada), no a posar traves a la gestió del Club. Em costa entendre les crítiques a una Junta gestora, que ha de procurar que el Club segueixi el mateix ritme que seguiria sinó hi haguessin eleccions, i més en el moment àlgid de la planificació de la temporada quan tots els equips s’estan reforçant i de quina manera. Prou de pensar en beneficis personals, i més pensar en els interessos del FC Barcelona. Si Luís Enrique ha demanat Arda Turan i el Club el pot fitxar, doncs que el fitxi ja.

I finalment una tercera petició als socis del Barça. Que no es deixin enlluernar, que aquells  del “que n’aprenguin” van acabar com el rosari de l’aurora, que segones parts mai foren bones, que la beguda, els cigars i altres “bagatel·les” qui las vulgui, que se les pagui. Vull demanar al soci que tingui seny, i que tingui present que les promeses de futur s’han de contraposar amb la realitat del passat, mocions de censura incloses.


Que el que passi sigui el millor pel futur del Barça; aquest és el meu desig.

dijous, 25 de juny del 2015

El Barça ja té precandidats per les eleccions a la presidència del Club del dia 18 de juliol


Dels set precandidats presentats, només tres, o quatre a tot estirar, tenen possibilitats de passar el tall i aspirar per tan a la presidència del Barça


Recollir les 2.534 signatures que calen per serà missió impossible per alguns dels precandidats


La primera candidatura presentada va ser la del Sr. Jordi Farré que es presenta com un grup de joves professionals, sense experiència prèvia pel que fa a haver-se presentat en altres ocasions, però que segons ells aporten un programa innovador i valent. Pretenen injectar aire fresc en les estructures del Barça per recuperar el prestigi de la institució. Com a principi m’ha agradat un dels seus objectius: “Treure al Barça de la Ciutat de la Justícia per tornar-lo a la Ciutat esportiva”

La segona candidatura presentada va ser la Toni Freixa, amb el lema “Sabem a que juguem”. El Sr. Toni Freixa és un advocat que ha format part de la directiva actual, i que sembla que ha estat al darrera d’alguna de les iniciatives que algun soci ha empres contra el Barça en temps passats. Les seves interpretacions com a advocat dels diferents problemes jurídics viscuts en la última Junta del Barça no ha estat precisament brillant. El lema escollit per la candidatura demostra ja per ella mateixa que en el seu subconscient es prenen la participació en la Junta com si fos un joc. És una d’aquelles candidatures de les que jo no em fiaria mai.

El Sr. Agustí Benedito ha estat la tercera candidatura que es presenta. Aquesta candidatura pel moment no ha exposat cap programa concret més enllà de manifestar els seus dubtes pel que fa a les obres a l’estadi, que segons ells poden posar en risc el futur del Club, atès el seu elevat cost. A destacar en positiu, la voluntat d’acabar amb l’antagonisme històric entre diferents corrents del barcelonisme.  El Sr. Benedito és l’etern candidat, doncs porta anys intentant assolir, sense èxit, la presidència del Club.

Un altre candidatura presentada és la de Jordí Majó, un altre etern candidat a la presidència del Barça. Se’m fa difícil entendre com les persones que una vegada i un altre han estat derrotades en els eleccions intenten repetidament un èxit que la massa social els nega. I aquesta vegada tornarà a ser derrotat atès que es presenta amb Michael Laudrup com a director esportiu, un altre “Figo” en la història del Barça. Sembla  mentida que els seus assessors li hagin deixat cometre aquesta errada estratègica que sens dubte el desacredita com a futur president del Club.

Josep Maria Bartomeu, el president sortint del Barça, ha presentat també la seva candidatura. És una candidatura continuista, però que ve avalada pels èxits esportius d’aquest any. Fa uns mesos ningú hauria concedit cap possibilitat a aquesta candidatura, però una vegada assumit que li calia tenir legitimitat també a les urnes, i deixats enrere els nexes sentimentals amb el nefast Sandro Rosell, sembla que han estat capaços de redreçar la marxa esportiva del Club, i han acabat la temporada amb uns resultats esportius que ni ells mateixos esperaven.

La sisena candidatura presentada és la de Joan Laporta, ex president del Club. El Sr Laporta es presenta amb l’aval d’antics jugadors del Club com ara Alexanco o Abidal (que en seria el secretari tècnic), però amb l’handicap d’alguns records que han quedat gravats en al memòria dels socis amb els seus excessos a Luz de Gas amb xampany francès, cigars havans, i algunes senyoretes de vida alegre, tot a càrrec de les arques del Club. Laporta va construir el Barça del primer triplet, però ell mateix el va destruir. El Sr. Laporta hauria de recordar allò de “segones parts, mai varen ser bones”. Tot i que el seu pas no gens reeixit per la política li ha aportat un saber estar que no tenia, té molt difícil reeditar l’èxit atès que en la última prova que ha passat davant les urnes del Club, la massa social el va censurar amb més del 60% del vots en un vot de censura que va superar gràcies a que els estatuts del Club demanen que en el vot de censura els vots a favor d’aquesta superin el 66%.

Hi ha hagut una setenacandidatura sorpresa presentada, atès que no s’havia parlat fins ara d’ella. És la candidatura del Sr. Joan Baptiste Coberta. Entenc que aquesta candidatura és del tot fictícia atès que entre les seves propostes hi ha la de la creació d’un agència de viatges pròpia del Club. Jo la trobo una candidatura una mica “friki” atès que després de proposar al creació de l’agència de viatges del Club, afirmen sense cap rubor que ells “entenen el barcelonisme com un sentiment, no com un negoci” Doncs menys mal. La candidatura es presenta amb el lema “Seguiment FCB”.
  

Ara caldrà veure quantes d’aquestes set candidatures aconsegueixen abans del dia 4 de juliol, les 2.534 signatures necessàries per passar el tall i convertir-se en candidats ferms a la presidència del FC Barcelona.              

dimarts, 16 de juny del 2015

Josep Maria Bartomeu compleix el seu compromís


Acabades les tres competicions en les que el Barça estava immers, la Junta presidida per Bartomeu presenta la dimissió.


Les eleccions a la presidència del F. C. Barcelona seran el 18 de juliol


Tal com s’havia compromès, Josep Maria Bartomeu ha presentat la seva dimissió com a president del Barça. Va ser la mes de gener quan Josep Maria Bartomeu va anunciar que convocaria eleccions a l’acabar la temporada, cedint a les pressions d’una bona part de la massa social del Club, que li reclamava que hauria de passar per les urnes per poder tenir una legitimitat democràtica que no li era reconeguda. Recordem que Josep Maria Bartomeu va accedir a la presidència del Barça, després de la dimissió del nefast Sandro Rosell, sense que s’hagués celebrat cap procés electoral. El seu accés a la presidència del Club era del tot legal, però estava mancat de legitimitat democràtica o si es prefereix no havia estat referendat per la massa social del club.

Des que Josep Maria Bartomeu va anunciar que convocaria eleccions, la seva actuació al front del Club va millorar notablement. Segurament el fet de voler repetir mandat el va portar a actuar d’una manera ben diferent a com ho havia vingut fent des que Sandro Rosell va abandonar la nau abans d’hora. Va deixar que els protagonisme es situés al camp i no a la llotja, i va començar a presidir el Club de cara a tota la massa social i no només a una part d’ella. També va deixar de banda els conflictes judicials i més enllà dels que ja hi havia, tampoc en va encetar cap de nou. Les últimes setmanes a la presidència del Barça han estat positives per l’entitat, atès que ha lligat la continuïtat de jugadors com Busquets, Jordi Alba o Alves, ha contractat un nou futbolista pel primer equip com Aleix Vidal, i ha aconseguit la continuïtat de Luís Enrique, el qual ha ampliat un any més el seu contracte. Gestions doncs totes elles positives pels interessos del Futbol Club Barcelona.

En escrits anteriors jo havia criticat amb duresa a Josep Maria Bartomeu per la manca de lideratge que demostrava en les seves actuacions quan semblava que seguia al peu de la lletra les instruccions que rebia de Rosell que donava tota la impressió de ser l’autèntic president a l’ombra, però quan el Sr. Bartomeu s’ha vist alliberat de totes aquestes dependències, quan ha pogut ser ell mateix, ha demostrat els seus valors i al seva capacitat i això fa que jo hagi de rectificar la meva opinió sobre aquest home.  No és la primera vegada que haig de rectificar, i de ben segur no serà la última. Tant de bo, cada una de les meves rectificacions siguin a conseqüència de qüestions beneficioses pel Club. A hores d’ara he hagut de rectificar per que Gerard Piqué s’ha recuperat pel futbol de primer nivell, després d’haver-se perdut durant pràcticament una temporada per camins gens recomanables; he hagut de rectificar també la meva opinió sobre Luís Enrique, en un moment en el que l’equip havia registrat 22 alineacions diferents en 22 partits oficials, i després que el gruix l’equip no el seguís tal com es va demostrar a Sant Sebastià. I finalment avui rectifico la meva opinió sobre Josep Maria Bartomeu per les raons exposades més amunt.

Val a dir però, que si és reelegit president del Barça Josep Maria Bartomeu s’hauria de comprometre a  retirar l’acció social de responsabilitat que es va exercir sobre Joan Laporta i al seva junta directiva. Aquella decisió de l’Assemblea de compromissaris del Barça (teledirigida per Toni Freixa com a braç executor de les decisions de Rosell) va ser l’origen de tots els conflictes judicials en que s’ha vist immers el Barça  des d’aquella data. El Sr. Bartomeu hauria d’aprovar aquesta assignatura pendent.


Ara, caldrà esperar al 18 de juliol per saber qui serà el nou president del Barça. Quan tots els precandidats hagin anunciat les seves candidatures els socis del Barça hauran d’avaluar molt bé a qui donen el seu suport. L’elecció de Rosell, que va ser el president del Barça més votat de la història, va significar també una de les presidències més negatives de la història del Club. Esperem que els socis del Barça hagin après dels seus propis errors...      

diumenge, 7 de juny del 2015

Copa, Lliga... i Champions!!!


El Barça aconsegueix el segon triplet de la seva història

A Berlin, victòria molt disputada davant una Juve incòmoda (3-1)




Ahir el barcelonisme va tornar a viure una nit màgica a l’aconseguir la seva cinquena Champions , que culmina un temporada d’èxits, després d’haver guanyat al Lliga a començaments de maig, i la Copa del Rei, la setmana passada. És la segona vegada que el Barça aconsegueix “el triplet”, i és la primera vegada en la història de la Champions en que una equip aconsegueix dues vegades el triplet. 

El partit d’ahir va ser un partit molt disputat, on la Juve ens va posar l’ai en el cos en més d’una ocasió, i on el resultat final, i el gol de la tranquil·litat es va aconseguir en l’últim segon del partit.

Abans de donar pas a les fotografies que són la millor explicació del que va succeir a Berlin, em toca rectificar alguns del comentaris que al llarg de la temporada he fet sobre l’entrenador Luís Enrique, qui si als inicis de la temporada va sembrar dubtes, cal reconèixer que ha acabat la temporada amb un “cum laude” demostrant que aquelles  rotacions tan criticades, i aquells canvis en les alineacions que no enteníem massa bé, tenien una finalitat com era la de preservar un estat de forma espectacular dels seus jugadors en al recta final de la temporada.

En la mateixa línia de rectificacions he de situar les crítiques fetes al jugador Gerard Piqué, qui després d’un inici de la Lliga en el que va perdre la titularitat tant al Barça com a la selecció, i on va protagonitzar alguns incidents extra-esportius, semblava que el futbol havia perdut a un gran central. Val a dir que amb el seu esforç, ara es pot dir que el futbol ha recuperat a un central dels millors del món. Rectifico la meva opinió, i ho faig ben content de poder-ho fer.


Finalment, i sense més preàmbul, aquests són els testimonis gràfics d’aquesta gran victòria del Barça: