Un Barça amb dues cares

Després d’una maneta al Madrid (5-1) es guanya a Vallecas (2-3) a l’últim minut, i patint tota la segona part.

La Lliga és el torneig de la regularitat, i des que ha començat el campionat el Barça pateix uns alts i baixos continuats. Sembla que l’actitud d’alguns jugadors no és la que correspon a un equip que vulgui ser guanyador.

La gran diferència entre el Barça d’aquest any i el de l’any anterior, la diferència que crida més l‘atenció està en la fragilitat defensiva. El Barça després de disputats 11 partits de Lliga ha encaixat 14 gols mentre que la temporada passada després de disputades les mateixes jornades només s’havien encaixat 4 gols. Pel que fa a l’atac, aquesta temporada el Barça ha marcat 31 gols, mentre que l’any passat n’havia marcat 30. Queda clar per tant, que la diferència està en la defensa. Pràcticament la mateixa eficàcia ofensiva que l’any passat però un rendiment defensiu deficient. Només 6 equips dels 20 que disputen la Lliga han encaixat més gols que el Barça. 

Què li passa a la defensa? Doncs està composada pràcticament pels mateixos homes que l’any passat, amb la incorporació del francès Lenglet, que no ha disputat bona part dels partits i per tant no se’l pot fer pas responsable de la situació. Si la defensa és pràcticament la mateixa, i la porteria continua donant un perfil alt, segurament la diferència deu estar al mig del camp. Els jugadors del mig del camp tenen una doble funció: d’una banda serveixen de base de llançament de les accions ofensives, i de l’altre exerceixen de primer baluard defensiu davant de les escomeses dels rivals. Quan els atacants del Barça perden la pilota els rivals munten un contraatac el més ràpid possible. Hi ha un primer intent de recuperació de la pilota per part dels atacants, mentre que els migcampistes cerquen una posició adequada per intentar tapat forats allà on s’hagin produït. Què succeeix si aquests forats no es tapen adequadament? Doncs que els rivals troben via lliure per plantar-se davant de la defensa blaugrana creant ocasions de gol.

I que ha canviat en aquest mig del camp? Jugadors com Rakitic, Coutinho o Busquets, ja hi eren de l’any passat i s’hi ha incorporat el brasiler Arthur de qui diuen que té una manera de jugar similar a com ho feia Xavi Hernández. Tanmateix la incorporació d’Arthur tampoc és la responsable de que el centre del camp hagi baixat el seu rendiment defensiu. Quina pot ser la causa d’aquest rendiment tan dolent? Doncs jo tinc una teoria i és que el Barça, igual que altres equips, està pagant les conseqüències del mundial. De fet molts equips amb jugadors en les seves files que varen jugar el mundial estan vivint també aquestes mateixes situacions. Ni Busquets, ni Rakitic i Coutinho tenen la frescor sobretot d’idees que tenien la temporada passada, i aquí radica al meu entendre la base del problema defensiu del Barça. No es tapen de manera efectiva es els espais buits que es generen quan l’equip ataca, i a aquesta situació i hem d’afegir que la recuperació de pilota per part dels atacants tampoc és tan efectiva com l’any passat, per el mateix efecte dels mundials. Som menys eficients a conseqüència del mundial. Es fàcil observar com aquells equips que tenien pocs jugadors al mundial estan tenint un rendiment molt més regulars que els anomenats “grans”.    

Per tant aquesta és al meu entendre al raó per la qual el Barça perd al camp del Leganés a la setmana següent  li endossa una maneta al Reial Madrid i el dissabte següent està a punt de perdre  al camp del Rayo Vallecano. És el Barça dels alts i baixos. Cert que ens aquests últims partits tenim la baixa de Messi, sens dubte el millor jugador de la història del futbol, però aquesta no és la raó que justifica la irregularitat. Sense Messi, el Barça ha jugat excel·lents partits al Camp Nou com contra l’Inter de Milà i el ja comentat del Reial Madrid, i amb Messi es va perdre a Butarque, el camp del Leganés. Per tant, per contradictori que sembli, la raó de la irregularitat de l’equip no és l’absència de Messi; és l’envergadura del rival, però a rivals més febles més irregularitat del Barça: un problema clarament de manca de motivació derivada d’un cansament mental després d’un mundial exigent.