Valverde destituït

La directiva del F. C. Barcelona pren la decisió de cessar a Ernesto Valverde com a entrenador del primer equip del Barça.

Agafa el relleu Quique Setién, que ja avui ha dirigit el primer entrenament. Veurem si d’aquí a diumenge hi ha temps per que es noti la seva ma en la disposició tàctica de l’equip.   

Deia en una de les últimes entrades al blog del mes de setembre passat, que Ernesto Valverde no es menjaria els torrons, i em vaig equivocar; se’ls ha menjat però no ha tingut temps de païr-los i tres setmanes després de Nadal ha estat destituït en el càrrec d’entrenador del primer equip del Barça.

Aquesta destitució em sap greu personalment perquè Valverde és un home senzill, amable, gens egòlatra, bon entrenador i coneixedor de la psicologia dels futbolistes, però els resultats no l’han acompanyat en aquesta última etapa. Després de les derrotes de Roma i Liverpool la credibilitat de l’entrenador del Barça havia perdut molt, i els mals resultats d’aquesta temporada davant d’equips que eren res de l’altre món han acabat de convèncer a la directiva que calia un cop de timó al front de l’equip.

És cert que l’esquema de joc en el que Valverde es sent còmode no és l’estil de joc que des de ja fa molts anys practica el Barça, i Valverde ha intentat fer una barreja entre els dos sistemes que ha acabat donant un molt mal resultat. Ni és el 4-3-3 en el que el Barça basa les seves essències ni és el 4-4-2. Intentar readaptar l’estil implantat per Johan Cruyff ha estat un fracàs des del punt de vista dels resultats i també del joc de l’equip.

I és que aquesta temporada el Barça ha alternat bons partits amb altres de pèssims. No ha estat capaç de guanyar al camp del cuer de la lliga; ha empatat a casa amb un Madrid en hores baixes, i ha perdut punts en estadis d’equips d’un nivell molt inferior al Barça. Tot això són motius que han determinat la pèrdua de confiança del Club amb el seu entrenador. El punt culminant que ha determinat el cessament ha estat la derrota front l’Atlético de Madrid a la Super Copa, on després de jugar acceptablement bé durant 70 minuts, el Barça no va saber gestionar el final del partit ni des del camp (els jugadors) ni des de la banqueta (l’entrenador), a banda de l’estat de forma  físic que va deixar molt clar que no era l’òptim. Tot plegat, junt amb la incapacitat de presentar noves alternatives de joc, amb una excessiva complicitat amb uns jugadors que tampoc l’han ajudat gens ha acabat comportant el final de l’etapa de Ernesto Valverde com a entrenador del F.C. Barcelona.

Per substituir-lo la Junta directiva ha nomenat a Quique Setién. Setién va jugar a diferents clubs com Santander o Atlético de Madrid entre d’altres, i con entrenador ha entrenat a equips com el propi Rácing de Santander on havia estat jugador i també al Las Palmas o el Real Betis que ha estat el seu últim equip en el que ha treballat.   

Agafar un equip com el Barça a mitja temporada no és precisament una situació desitjable. Lo ideal és que jugadors i entrenador tinguin marge de temps per poder travar entre ells el mínim coneixement, assajar tàctiques, jugades d’estratègia, etc. Quique Setien sap que diumenge juguen contra el Granada i han de guanyar. 

A banda de la substitució de l’entrenador cal destacar una vegada més com de malament es fan les coses des de la directiva blaugrana, retransmetent gairebé en directe les negociacions dutes a terme amb diversos candidats per substituir a Valverde. Contràriament, Ernesto Valverde ha tingut una actuació que el qualifica com a persona. Ha fet arribar a l’opinió pública una carta de comiat, que no conté un sol retret contra ningú i mostra la seva gratitut a tots aquells que li han fet suport en els moments difícils.

Valverde ja era un cavaller quan jugava al futbol, i ho continua sent ara com a entrenador. Es mereix tota la sort del món tant en la seva vida personal com en la professional. Gràcies Valverde per la teva dedicació i esforç durant aquests dos anys i mig en el que has donat el millor de tu mateix per aconseguir triomfs per al Barça.