dimarts, 3 d’octubre de 2017

3-O Vaga General




Benvolguts amics:

Després de la jornada de violenta repressió policial que es va viure el passat dia 1 d'octubre  a molts indrets de Catalunya, en ocasió del referèndum  d'autodeterminació convocat per la Generalitat,  el blog s’adhereix a l’aturada general convocada a Catalunya. 

Les agressions indiscriminades contra persones de totes les edats que mantenien un actitud pacífica no tenen cap mena de justificació en un país mínimament democràtic. 





Per tot això, per la defensa de la democràcia, i per la defensa del dret d’autodeterminació de Catalunya  i a l’igual que han fet moltes organitzacions del país, el Blog “Barça, la cosa nostra” s’adhereix a la vaga convocada i condemna enèrgicament la força bruta emprada pels cossos policials espanyols així com deplora els suports que aquesta violència injustificada ha rebut per part de polítics del Partit Popular, del PSOE, del PSC i de Ciutadans. Amb aquesta manera d’actuar aquests personatges es desqualifiquen sols.

El blog també desitja una ràpida i efectiva recuperació dels quasi 900 ferits conseqüència de la barbàrie policial.

Visca la democràcia !!!






dilluns, 2 d’octubre de 2017

Més que un Club? El Barça té força menys dignitat que la que té el poble català


Javier Tebas president de la LFP amenaçava al Barça de penalitzar-lo amb 6 punts si hagués ajornat el partit contra el Las Palmas.




En un gest que a ulls dels catalans diu molt poc en el seu favor, l’equip canari demana i rep l’autorització de jugar amb una bandera espanyola a la samarreta.    



Ahir diumenge Catalunya va viure un gran dia amb dues cares: la de la il·lusió, i la de la vergonya. La de la il·lusió perquè milions de catalans varen poder votar en un referèndum d’autodeterminació en el que el SÍ va escombrar el NO, i la de la vergonya perquè aquesta votació es va dur a terme sota la repressió i la violència de les policies espanyoles. Una violència tal que quasi 900 persones varen resultar ferides de diversa consideració.  

Però els motius de la vergonya no es fonamenten només en la desmesurada i inacceptable violència policial sinó que s’ha de denunciar també la poca dignitat de la directiva blaugrana que en una decisió desafortunada del seu president va acceptar jugar el partit contra el Las Palmas però fent-ho a porta tancada, enlloc de negar-se a jugar el partit ateses les circumstàncies que s’estaven donant en aquells moments a la ciutat, i és que mentre els futbolistes corrien darrere la pilota en un Camp Nou vuit, sense espectadors, els catalans i els barcelonins corrien també però aquests ho feien esfereïts davant d’una policia que els perseguia a cops de porra. Com he dit més amunt més de 900 persones varen resultar ferides a causa d’aquests fets.

Segons va explicarJosep Maria Bartomeu, president del Barça, la decisió de jugar el partit a porta tancada la va prendre ell mateix després de parlar amb  els jugadors que segons sembla, de forma majoritària, haurien demanat jugar el partit. En vista a la postura del jugadors, Bartomeu va decidir jugar el partit i fer-ho a porta tancada perquè tot el món “vegi que avui es juga un partit de futbol, que no té res a veure amb una situació de normalitat”. Pel que el propi Bartomeu va explicar, el Club  havia demanat l’ajornament del partit ateses les circumstàncies que s’estaven donant a Catalunya però el president de la Lliga de Futbol Professional (LFP), l’inefable i impresentable president d’aquesta organització, Javier Tebas es va negar a concedir l’ajornament del parit i va amenaçar amb sancionar a l’equip amb 6 punts de penalització si el partit no es jugava. Segur que tothom sap que Javier Tebas és una fatxa ex de Fuerza Nueva de Blas Piñar, i conegut anticatalanista.

Més enllà de creure que el relat del Sr. Bartomeu sigui cert, que no ho dubto, el que sí que voldria és fer una reflexió al voltant de l’amenaça rebuda per part de la LFP. Sis punts són molts punts és cert. Però la dignitat dels catalans i el respecte a totes les persones ferides a Catalunya està molt per sobre dels 6 punts de càstig. Per dignitat, per valentia, per compromís amb els ciutadans de Catalunya i amb el país, el Barça ahir hauria d’haver suspès el partit malgrat que aquesta decisió li hagués comportat una sanció esportiva. Els punts són importants pel campionat de Lliga, però la dignitat d’una Institució centenària que sempre ha estat al costat del poble també, i ahir la directiva del Barça va demostrar que a nivell personal ells de dignitat no en tenen, i a més amb la seva decisió miop varen atemptar també contra la imatge d’un Club que s’havia fet mereixedor de ser considerat “més que un club”. Ahir el Barça va ser un club mediocre pel que fa als seus valors.  

Cal assenyalar que no tota la Junta del Barça ha perdut la dignitat, i en aquest sentit s’ha de valorar positivament la dimissió presentada ahir mateix pel Sr. Carles Vilarrubí vicepresident de l’entitat i el Sr. Jordi Monés directiu del Barça.


Un últim comentari per criticar la poca elegància d’alguns equips de la Lliga espanyola, i en aquest cas referit al rival d’ahir del Barça. La Unión Deportiva Las Palmas va demanar a les instàncies federatives espanyoles que els deixessin jugar el partit contra el Barça amb la bandera espanyola brodada a la samarreta habitual. Ho van justificar emparant-se en la llibertat d’expressió, just el mateix argument pel que molts catalans  haurien volgut votar lliurement i no ho varen poder fer. Està ben clar que de porc i de senyor se’n ve de mena. Tot un gest poc respectuós amb els quasi 900 ferits que ens va deparar la jornada. Allà cadascú amb la seva consciència.  

dissabte, 2 de setembre de 2017

Rotund fracàs del Barça en el mercat de fitxatges



Una directiva a la deriva, fa el ridícul i és incapaç de reforçar l’equip amb una mínima coherència. I a sobre mentint...


Improvisació, manca de professionalitat, ineptitud, manca d’expertesa, són característiques d’un equip directiu que hauria de dimitir en bloc amb caràcter immediat. També hauria de dimitir una Junta Directiva que ha portat al Club a una de les seves pitjors etapes.



Avui el Camp Nou ha estat l’escenari d’una roda de premsa esperpèntica, protagonitzada per dos personatges amb molt poca credibilitat professional. D’una banda Albert Soler que ja s’havia significat en la seva etapa com a “secretario d’Estado para el deporte en España”, i per tant també “presidente del Consejo Superior de Deportes” sota un govern socialista, des d’on havia manifestat que les seleccions  esportives catalanes no podien tenir rang internacional, negant la possibilitat que “la selecció d’una part pugui enfrontar-se a la selecció del tot”. Aquest personatge impresentable va ser “recollit” del carrer per Josep Maria Bartomeu que el fa fitxar com a directiu del FC Barcelona. No se li coneix cap fet remarcable en aquests tres anys que fa que està al Barça, a banda de cobrar escrupolosament cada mes el seu sou; només faltaria.

L’altre inepte és Robert Fernández, ex jugador del Club, que des que ha assumit la secretaria tècnica del Barça només ha fitxat autèntics petards, excepció feta d’Umtiti. La resta són jugadors de segon nivell la majoria dels quals ni tan sols poden estar assentats a la banqueta del Barça. No cal repassar els seus noms. Robert Fernández es va incorporar a la secretaria tècnica ara fa tot just 2 anys.

En la roda de premsa han explicat que el Liverpool els ha donat carabasses en el seu intent de fitxar Coutinho i el Paris Saint Germain ha fet el mateix pel que fa al fitxatge de di Maria. Més enllà de que això demostra que les seves capacitats no són negociadores, també queda clar que durant l’any no han elaborat ni una sola planificació dels reforços que l’equip necessita. Des de fa anys, sabem que el Barça té problemes en defensa; tant al mig com als laterals. Piqué i Umtiti donen garanties però Mascherano és ja un home que està al final de la seva carrera esportiva, i als laterals fora de Jordi Alba, no hi han jugadors de garantia. Doncs bé, aquest any només s’ha incorporat un lateral (Semedo) que fins ara no ha demostrat els motius pels quals se’l va fitxar. Cap planificació esportiva ni cap Pla B en el supòsit que la previsió no es pugues assolir. Improvisacions, intents fallits, negociacions trencades al darrer moment amb la Real Societat i el Niça per incorporar futbolistes (Íñigo Martínez i Seri), i ridícul espantós a Europa cercant desesperadament jugadors amb cara i ulls que volguessin venir al Barça.

També són responsables de que un jugador com Gerard Deulofeu estigui al Barça. Aquest petard que ha fracassat al futbol angles, i que a Itàlia va passar més desapercebut que altre cosa és un altre Bojan Krkic, que a can Barça no hi té res a fer per més que els periodistes insisteixin a dir que té “un gran futur”.

Però el que em sap més greu és que menteixin. En la roda de premsa Soler ha dit que el Liverpool els havia demanat 200 milions d’€ per Coutinho, i l’equip anglès no ha tardat ni mig minut a desmentir aquesta informació negant qualsevol petició econòmica i reforçant el que ja van dir el primer dia: que no volien vendre al jugador a cap preu. Els ineptes negociadors del Barça s’han hagut d’inventar una mentida per justificar el fracàs i la seva nul·la capacitat negociadora.

Un altre tema que em sembla indigne, és l’intent de fitxatge de di Maria. Més enllà de la dubtosa validesa d’aquest jugador en funció de l’edat que ja té, hi ha un fet que a molts seguidors barcelonistes ens molesta en gran manera. Després de l’ofensa que el París Saint Germain ens ha fet robant-nos de mala manera a Neymar, com es pot tenir la gosadia d’intentar negociar amb aquest club? Què ens hem tornat bojos? On és la dignitat?

En fi, fracàs, mentides, cap planificació, cap capacitat d’adaptació a les circumstàncies,... són elements suficients com per demanar a aquest parell de toies que se’n tornin de pressa cap a casa; cal que la temporada que bé  (18-19) algú la pugui planificar amb una mica més de professionalitat. La temporada 17-18 ja la podem donar per perduda. Amb sort guanyarem al Copa del Rei...


Quin desastre de Junta Directiva... !!!       

dimecres, 16 d’agost de 2017

El Barça a la deriva…


Una directiva que ha perdut el rumb i una premsa esportiva del tot sotmesa als dirigents del Club ha comportat que l’aficionat no estigui veient la realitat sinó la ficció que intenta difuminar una  realitat molt dura.

De què serveix una estructura directiva tan costosa si les activitats esportives són un fracàs? Futbol,  bàsquet i futbol sala són exemples de seccions del club que no han estat a l’alçada dels milions gastats per una directiva que no sap per on va.



Algú podrà pensar que escriure aquesta entrada al blog després de perdre a casa contra el Madrid (1-3) en el partit d’anada de la “Supercopa”, és la reacció pròpia d’un seguidor emprenyat i desil·lusionat. Segurament en part és així, però a banda del cabreig per la derrota contra el Madrid, hi ha també la decepció per el mal partit i el temor de que així no anem enlloc. Però no és només la mala sensació que em va causar l’equip el que em porta a demanar obertament la dimissió de Bartomeu i la colla d’ineptes que el rodegen sinó que també hi ha tot una sèrie de factors que em preocupen encara més que la derrota amb el Madrid. Són els següents:

Política de fitxatges: mentre tots els equips es reforcen intentant tapar el punts més febles de la plantilla, el Barça incorpora a tota una sèrie de futbolistes pagats a preu d’or, que quan els tenim aquí demostren que no són ni de bon tros jugadors per un equip com el Barça. De les incorporacions de l’any passat, només Umtiti ha demostrat el perquè del seu fitxatge. Ni Digne, ni Denis Suárez, ni André Gomes poden jugar en aquest equip. De les incorporacions de l’any anterior Arda i Aleix Vidal tampoc han demostrat les seves qualitats. Les incorporacions d’aquest any, pel moment fan riure, ni el portuguès Semedo ni el brasiler Paulinho semblen jugadors amb projecció i que puguin ajudar a créixer l’equip. Tot això són tan sols uns exemples d’una política erràtica de fitxar per fitxar sense que al darrere hi hagi una planificació adequada de les necessitats.

Sabem des de fa temps que ens falten centrals de garantia; tampoc tenim laterals amb qualitat llevat de Jordi Alba; ningú està pensant en que Andrés Iniesta està al final de la seva carrera. Messi ja no és el que era en els partits decisius, Sergi Busquets no té recanvi com a mig-centre. On és la planificació de necessitats? On són els futbolistes que amb el temps han de cobrir tots aquest punts febles de l’equip? La política de fitxatges és un autèntic desori… I la política del futbol formatiu un autèntic desgavell.

Política de comunicació: marxa Neymar i el Club és incapaç d’emetre un comunicat on s’expliquin tots els ets i uts de la seva marxa. Per les declaracions d’uns i altres, sembla que al Club han estat els últims en assabentar-se que Neymar marxava. Com es pot entendre aquesta desídia? Potser ja els convenia que marxés per poder maquillar una mica la situació econòmica? Com que no parlen, com que donen la callada per resposta, alimenten qualsevol especulació. Tot és possible. El Club està desaparegut. Qui no ha desaparegut és Josep Segura, el mànager general del futbol, un nou càrrec creat recentment, ocupat per algú que no té ma esquerra i ni tan sols autoritat. Acabat el partit contra el Madrid no se li va acudir res més que culpar a Gerard Piqué de la derrota…Els jugadors l’han desmentit rotundament i han criticat amb duresa les seves paraules, al temps que reclamaven fitxatges amb cara i ulls. Com es pot criticar als jugadors des de dins mateix del Club? Com es pot culpabilitzar a un sol futbolista de la derrota? Què es pretén amagar amb aquestes actituds? Sens dubte el que s’intenta tapar és la incompetència d’una directiva que veu com el castell de naips que han construït es desfà tot solet.

Política d’organització i de gestió: aquesta directiva ha creat l’estructura directiva més amplia i per tant més cara de la història del Barça. La direcció del Club està plena d’ineptes que no aporten res. si un club té una gran estructura directiva però els resultats esportius no acompanyen, de què serveix aquesta súper estructura? Doncs això li passa al Barça; el futbol professional va pel camí del pedregar, el bàsquet ha aconseguit els pitjors resultats de la història de la secció, a l’igual que el futbol sala. Perquè tants directius? Perquè aquest malbaratament de recursos amb gent que no té currículum per assumir aquestes responsabilitats? És que el que es pretén és exclusivament “col·locar” als amiguets?.

Qualitat de la directiva del Barça: aquest junta és hereva de la Junta de Sandro Rosell, que està engarjolat pel presumpte cobrament de comissions il·legals organitzant partits de la selecció brasilera. Amb aquests antecedents, els que eren els seus col·laboradors més propers poden continuar ostentant la presidència d’un club com el Barça? Quins mèrits professionals aporten aquesta colla d’ineptes? Si tinguessin un mil·ligram de dignitat a l’acabar la temporada passada haurien d’haver plegar per decisió pròpia. Cada dia de més que s’estiguin a la presidència del Barça, equival a allargar l’agonia del Club. Pel bé de l’entitat els socis els haurien de fer fora. El problema està en els llops que esperen que això succeeixi. Els Benedito, Laporta i companyia són tan nefastos com els que hi ha avui.

No es pot deixar de banda a la premsa esportiva. En general, i salvant les excepcions, que n’hi ha, són o uns venuts al poder establert, o un professionals de pa sucat amb oli. Porten temps lloant jugadors de les categories inferiors fent creure als socis que els relleus estan assegurats, quan la realitat és ben diferent. La premsa esportiva es dedica a aplaudir totes les tonteries que la directiva blaugrana fa, recolzant fitxatges més que discutibles, defensant jugadors que no aporten res i criticant futbolistes als que prèviament la directiva els ha posat la creu. Una premsa esportiva de baix nivell, incapaços de detectar la presumible fugida de Neymar i prestos a fer propaganda de tot allò que la directiva els demana.


Uns periodistes que es creuen savis i entenen de tàctiques, que en saben més que els entrenadors professionals i que parlen per boca de la directiva. He llegit a Twitter una proposta que em sembla del tot oportuna: I si féssim una moció de censura contra aquesta premsa esportiva groga i inepte? I si deixéssim d’escoltar tertúlies i programes esportius conduits per periodistes sense solta ni volta, i sense cap qualitat periodística?