dissabte, 10 de juny de 2017

Moció de censura a la pitjor Junta directiva del Barça des de que la va presidir Joan Gaspar


Amb un ex president en presó preventiva, l’entitat ha viscut un any esportiu pèssim en la majoria de seccions del club, destacant el desastre absolut del bàsquet i els mals resultats del primer equip de futbol.


Sense rumb, sense projecte, encarant només el dia a dia sense un full de ruta clar, el més probable és el que ha passat: l’entitat va de fracàs en fracàs i de judici en judici.


Segons s’ha anunciat públicament aquests dies, Agustí Benedito, ex candidat a la presidència del Barça, s’està pensant molt seriosament la possibilitat de presentar una moció de censura contra una Junta que ho ha fet tan malament com han sabut. Si no fos per una premsa esportiva sotmesa a la voluntat de la Junta, que ha passat per alt els innombrables errors comesos, el Cap Nou ja faria temps que els hauria enviat a tots cap a casa a cop de mocadorada.

L’equip de futbol ha guanyat una trista copa del Rei i l’equip de bàsquet ha perdut tots els tornejos en els que ha participat. Només el futbol femení i el handbol, i l’hoquei sobre patins han aconseguit alguns èxits, el demés un fracàs absolut. Però no són només els resultats esportius els que justifiquen una moció de censura sinó que hi ha altres causes que la fan del tot necessària. L’actual Junta Directiva deriva de la que presidia Sandro Rosell que com és sabut està en presó preventiva per haver comès suposadament diferents delictes com el cobrament de comissions il·legals. El que ha acabat de reblar el clau són les sospites que Rosell hagués pogut percebre comissions fins i tot del contracte d’esponsorització amb Qatar.

Així les coses, i respectant la presumpció d’innocència, la Junta actual del Barça ha de marxar d’immediat. No n’hi ha prou en ser honestos, sinó que a més cal donar una bona imatge personal i salvaguardar la imatge del Club. Doncs bé, la Junta actual, sota sospita, no dona precisament una bona imatge ni dels seus integrants, ni del Club i des de fa massa temps té excessives carpetes obertes en dependències judicials.

I precisament aquest és un dels motius per els quals Benedito vol presentar la moció de censura atès que la Junta directiva del Barça va acceptar una condemna pel Club a canvi que els membres de la Junta quedessin exculpats del primer “cas Neymar”. El segon motiu estaria relacionat amb la detenció de Rosell, la seva presumpta inculpació per part de la fiscalia en el cobrament de comissions il·lícites i la sospita que Qatar-Rosell-Bartomeu-Faus puguin estar vinculats per interessos econòmics arran del contracte d’esponsorització del Barça.

No es fàcil tirar endavant una moció de censura en aquestes èpoques de l’any, quan el Camp Nou ha tancat les portes fins al mes d’agost, atès que cal aconseguir 16.500 signatures en 15 dies. Per aquest motiu, Benedito encara no ha presentat formalment la moció atès que cal tota una tasca prèvia d’organització abans que els terminis li comencin a comptar. Tanmateix no ens enganyem, Benedito ho té difícil.

Agustí Benedito tindrà prou força per presentar
 la moció de censura contra la Junta del Barça? 
A banda de les raons exposades per Benedito, hi ha altres motius per exigir la dimissió de Bartomeu. Una política de fitxatges pèssima, en la que de tots els jugadors que varen arribar al Barça l’estiu passat només Samuel Umtiti ha demostrat les seves qualitats per jugar en un equip com el Barça. Una política erràtica en el futbol base que comporta que jugadors que han sortit del filial blaugrana els recomprem a preu d’or i el seu rendiment no justifica que hagin retornat al primer equip. Des del meu punt de vista hi haurien encara més raons per justificar la moció de censura. Aquesta Junta del Barça és pràcticament la mateixa (si hi afegim a Rosell i Freixa) que va presentar l’acció de responsabilitat contra l’expresident Laporta. Recentment la justícia ha fallat a favor del demandats i el Barça ha tornat a fer el ridícul als jutjats. Encara hi afegiria l’irrellevant paper que el Barça juga a nivell del futbol mundial. Mentre alguns clubs (Reial Madrid per no anar més lluny), aconsegueixen una reducció dels castics que se’ls imposa, el Barça fa contínuament el ridícul, sense saber-se defensar amb els arguments que un equip com el Barça hauria de saber posar sobre la taula.

Podria seguir amb més arguments: l’organigrama directiu del Barça és una font de despeses sense cap rendiment. Un CEO que ningú sap que fa. Un responsable de l’àrea d’esports professionals que de futbol no hi entén gens, un organigrama de la secció de bàsquet hipertrofiat i sense resultats. Unes relacions inexistents amb la Federació de Futbol en la que el seu Comitè de Competició se’n fot del Barça quan li sembla, o amb la Lliga de Futbol Professional en la que el seu president es permet insultar als jugadors del Barça i la Junta no sap ni com defensar-los... no val la pena seguir. La dimissió de Bartomeu és del tot necessària si el Barça vol redreçar el rumb de cara a la temporada vinent.


I un nou entrenador no arreglarà el problema. El problema comença a dalt. Per tant, tot i que Ernesto Valverde és una excel·lent persona i sembla que un bon entrenador, molt em temo que no li han fet cap favor a l’hora de contractar-lo com a entrenador del primer equip de futbol.             

diumenge, 21 de maig de 2017

A l’Estat espanyol la corrupció afecta també al món dels esports i particularment al futbol.


Vergonyosa parcialitat del govern del PP amb el Real Madrid. El futbol espanyol és un enganya-bobos, tot està dat i beneït, i decidit pel capo màfia de Florentino. El Comitè d’Apel·lació es desqualifica a si mateix per la seva escandalosa parcialitat.

 
Quanta gent de l’esport, del futbol, del periodisme i de la política para la mà davant de Florentino? Entenem ara que vol dir “anar a la llotja del Bernabeu” ?



Un capo màfia?
Avui acaba la Lliga de primera divisió. Una Lliga marcada pels innombrables i vergonyosos “errors” arbitrals a favor del Real Madrid que s’ha vist tota la temporada afavorit per decisions algunes d’elles més pròpies d’una organització mafiosa que no pas d’un estament esportiu. És clar que a Espanya, si més no el futbol, és pura màfia en mans del presumible capo Florentino Pérez.

HI ha un exemple que resumeix molt clarament tot el que ha estat aquesta temporada. Va succeir dimecres passat a Vigo. El jugador Iago Aspas del Celta de Vigo va entrar a l’àrea del Madrid amb la pilota en condicions de ser jugada per ell, quan el central madridista Sergio Sánchez el va entrar durament per darrere i el va fer caure. L’àrbitre Martínez Munuera, que era a prop de la jugada, va “entendre” que el jugador del Celta s’havia deixat caure i li va ensenyar la cartolina groga per simular una falta. Com que el jugador ja havia rebut anteriorment una targeta groga, va ser expulsat. Què hauria succeït amb un àrbitre professional que no estigués comprat? Doncs la resposta és evident: Ramos era el darrer defensa i estaven dins de l’àrea del Madrid, per tant, penal i expulsió de Sergio Ramos. En lloc d’això qui va anar al carrer va ser el jugador gallec.

Aquesta és una mostra clara de com l’estament arbitral ha actuat aquesta temporada amb decisions de jutjat de guàrdia: els innombrables cops de colze de Cristiano Ronaldo als seus rivals que no han estat “vistos” pels àrbitres sense que en cap moment el comitè de competició actués d’ofici, el gol no concedit  al Barça al camp de Betis que havia entrat mig metre a la porteria local i que l’àrbitre canari Fernández Fernández no va voler xiular, els penals discutibles assenyalats a favor del Madrid en molts partits, la tolerància arbitral amb les entrades de Sergio Sánchez i sobretot de Casemiro, un destraler especialista en agressions impunes com la que va cometre amb Messi, etc. Un estament arbitral indigne d’un país seriós dirigit per l’ex-àrbitre Victoriano Sánchez Arminio, que molt probablement deu estar en nòmina de Florentino Pérez.

Tanmateix la corrupció al futbol espanyol no està només a l’estament arbitral, sinó que està instal·lada també en altres estructures que regulen l’esport a l’Estat espanyol i en concret de la “Real Federación Española de Futbol”. Hi ha un organisme, anomenat “Comité de Apelación” que també està presumiblement al servei de Florentino Pérez atès que sovint escolta les reclamacions del Real Madrid i accedeix a les seves peticions com aquesta última setmana quan va perdonar el partit de suspensió amb que el jugador madridista Nacho havia estat sancionat i gràcies a aquest perdó el jugador podia ser alineat a Vigo.

El futbol espanyol està, com el projecte "Castor", en mans
d'una mena de màfia política i esportiva que cal denunciar
La corrupció espanyola amb el reial Madrid surt fins i tot fora del espai futbol, i es situa al centre del terreny de l’administració pública. És sabut que el jugador madridista Cristiano Ronaldo va cometre un frau fiscal d’una quantia significativa. No és el primer cas que això passa amb futbolistes. Recordem el cas de Messi, perseguit per Hisenda, jutjat i declarat culpable de frau fiscal, entre molts altres futbolistes. Però heus aquí que el Sr. Montoro està fent la vista grossa amb Cristiano Ronaldo, tot i les denuncies públiques internacionals que hi ha hagut amb aquest cas. Doncs bé: d’aquí 15 dies mal comptats, els delictes comesos pel Sr. Ronaldo hauran prescrit si abans Hisenda no fa el que ha fet amb altres futbolistes. Com se n’hi diu d’això Sr. Montoro? Prevaricació potser?. De nou l’allargada ma de Florentino Pérez presumiblement comprant voluntats de polítics del PP.

Tot un espectacle. A Espanya la corrupció ho empastifa tot, fins i tot el futbol, que s’ha convertit en una mena d’esperpent nacional per satisfer la fam de “glòria” del Sr. Florentino Pérez que es creu que el futbol és com la plataforma del cas Castor: una estafa generalitzada a tots els ciutadans. I a tot això, els periodistes esportius, fins i tot molts de catalans, són incapaços de denunciar aquestes situacions ta claríssimes. Quina màfia més fastigosa.  


Per cert, que ningú es faci il·lusions, avui el Madrid serà campió de la Lliga 2016-2017. El Sr. Florentino Pérez no ha organitzat tot aquest espectacle lamentable per deixar que la Lliga se li escapi de les mans a l’últim minut. Dat i Beneït. Tothom tranquil.

 Video de l'entrada de Seregio Sánchez
 a Iago Aspas: penal !!!

dimecres, 26 d’abril de 2017

El futbol espanyol put pels quatre costats


Una brutal agressió a Messi, l’àrbitre la converteix en un “sigan, sigan... aquí no ha pasado nada” i un comentarista esportiu diu que no era una agressió, sinó un moviment defensiu del jugador madridista.



El Barça, després de la seva justa eliminació de la Champions davant la Juve, aixeca el cap a Madrid i obliga al blancs a posar en evidència l’absència de valors positius, dels que ennobleixen, entre els seus jugadors.



A Madrid després de veure caure al Barça davant de la Juventus de Torí per un rotund 3-0, es creien que el partit del Bernabeu contra el FC. Barcelona el tenien guanya sense necessitat pràcticament ni de jugar-lo. Segurament per això l’entrenador Zidane va fer jugar a un jugador lesionat com Bale, per veure si els blaugrana només per el nom del gal·lès, es rendien als encants del joc madridista. I els començaments del partit van donar aquesta impressió doncs varen ser els madridistes el que varen inaugurar el marcador. Tanmateix la reacció Barça va ser fulgurant i a la segona part l’equip ja guanyava per 1-2. Messi i Rakitic s’havien encarregat de donar-li la volta al marcador.

Abans de continuar amb el breu relat del que va ser el partit, cal recordar que el Barça afrontava el partit per una injusta sanció a Neymar, que en ser expulsat a Màlaga amb doble targeta groga va aplaudir a l’àrbitre assistent mostrant la seva disconformitat amb el tracte rebut per part de l’equip arbitral. El Barça va presentar un recurs contra la sanció, però va ser desestimat, i el TAS (tribunal d’arbitratge esportiu) ni tan sols es va voler reunir per analitzar el cas, però si quhttp://www.sport.es/es/noticias/real-madrid/escandalo-sergio-ramos-partido-sancion-5996605e el seu president va amenaçar amb sancions al Barça, en el supòsit que el jugador fos alineat en el partit contra el Madrid. Neymar doncs es va perdre el partit per culpa d’uns estaments esportius que es passen la justícia per l’arc del triomf.

I el que són les coses, en el partit del Bernabeu, entrada la segona part l’àrbitre es va veure obligat a expulsar al central madridista Sergio Ramos per una entrada brutal a Messi amb els dos peus pel davant que li hauria pogut significar una greu lesió. Tan aparatosa i brutal va ser l’entrada que l’àrbitre Fernández Fernández no va tenir més remei que expulsar al jugador que va sortir del camp aplaudint i assenyalant clarament a Gerard Piqué, en un gest clar de menyspreu a un contrari, situació que el reglament del futbol castiga. Doncs saben quin càstig li han posat al jugador? Un partit de sanció, quan pel mateix motiu Neymar enva rebre tres.  Per cert, Sergio Ramos té el trist rècord   d'haver Aquesta és sens dubte una de les vergonyes del futbol espanyol.

Però seguint amb el partit cal esmentar l’agressió de Marcelo a Messi a la primera part. Un cop de colze a la cara, que va deixar al jugador argentí del Barça mig estabornit i sagnant abundantment per la boca. L’àrbitre ni tan sols li va mostrar la cartolina vermella a destraler madridista i un comentarista radiofònic va tenir al pocavergonya de dir que no havia estat una agressió de Marcelo, sinó senzillament un moviment instintiu de defensa del jugador del Madrid. És allò que Piqué defineix com els valors de la llotja del Bernabeu. Per més que Florentino Pérex vulgui fer veure que són una institució honorable, els fets resulten evidents: al Madrid no n’hi ha un pam de net. Per això tufegen d’aquesta manera.

Tornat al relat del partit cal esmentar un tercer gol del Barça també marcat per Messi, en els segons finals del partit que deixaven el marcador en el 2-3 definitiu. Al respecte d’aquest gol, el Sr. Tebas, exmilitant del partit d’ultradretà espanyol “Fuerza Nueva” i president de la “Liga Profesional de Fútbol” (LFP) va manifestar en un programa de ràdio la tristesa que sentia pel fet que el Madrid encaixés aquest gol en el darrer segon del partit. En qualsevol país mínimament digne, aquest màxim responsable del futbol ja hauria tingut que dimitir.


Veiem doncs com els estaments espanyols que regeixen els esports estan podrits i fan pudor a florit i a concupiscència dels seus responsables. Un país amb aquest poc nivell de dignitat de les persones està cridat a ser sempre un zero a l’esquerra en el món. I els que ho fomenten no mereixen cap consideració com a persones, i els que ho consenten són tan culpables com el que ho practiquen. Seria hora que la premsa esportiva catalana endegui una campanya, si cal a nivell internacional, per denunciar aquesta manera de procedir.