dijous, 26 de maig del 2016

La vint-i-vuitena copa del Rei ja és a les vitrines del Barça


Aquest nou èxit esportiu coincideix amb l’anunci de dos jugadors titulars del primer equip que volen marxar.


El Barça continua sota mínims pel que fa a la qualitat de la seva organització: serveis jurídics de pena, estructura esportiva inacceptable, molts càrrecs directius però molt poca professionalitat, etc...


Aquest diumenge passat, al camp de l’Atlètic de Madrid, el Barça va conquistar la seva 28a copa del Rei, després de guanyar al Sevilla per 2-0, en un partit que gràcies a les decisions arbitrals en contra, al Barça se li va posar força complicat a partir de l’expulsió de Mascherano. Malgrat que el Sevilla va jugar contra 10 més de la meitat del partit, la ben organitzada defensa de l’equip barcelonista va evitar que els andalusos fessin comptades ocasions de gol. Va ser al final dels 90 minuts quan les forces es van tornar a igualar atès que àrbitre madrileny i a més incompetent, va expulsar un jugador sevillà i les forces es varen tornar a igualar. A la pròrroga, jugant 10 contra 10, no hi va haver color, i el Barça es va imposar amb dos gols, un d’Alba després d’una assistència de Messi, i l’altre de Neymar, transformant també una molt bona assistència del jugador argento.

Més enllà del resultat esportiu, aquesta final serà recordada com “la final de les estelades” doncs com és sabut la delegada del govern espanyol a la comunitat de Madrid n’havia prohibit l’entrada a l’estadi. Finalment un jutjat de Madrid en va anular la prohibició i els barcelonistes que ho varen voler, van entrar al camp lluint les seves estelades. El mal perdre dels espanyols es va manifestar no només en els comentaris de la transmissió televisiva, contraris al Barça i desitjant que el Sevilla maqués gol, sinó sobre tot en el fet que en les imatges de la televisió es va intentar d’una banda ofegar la xiulada que l’afició blaugrana va dedicar a l’himne espanyol, i per l’altre, els realitzadors televisius es va afanyar a no mostrar cap imatge de la zona de la grada que ocupaven els barcelonistes per no mostrar el mar d’estelades que onejaven en aquella banda del camp.

Més enllà del doble aconseguit aquest any (lliga i copa), si que cal deixar clar que el FC Barcelona, com a organització no funciona. Hi ha molts alts directius contractats amb sous de professionals de primer nivell que no donen unes prestacions d’acord al que cobren. Si el resultat de la seva feina fos excel·lent aquests sous galàctics  podrien tenir alguna justificació, però quan els resultats no són ni tan sols mediocres, aquest sous de superestrelles de la gestió no estan de cap manera justificats. Faig referència al fracàs amb qüestions jurídiques on el Barça ha vorejat el ridícul enviant a la UEFA recursos fora de termini (recurs a la sanció per lluir estelades), o recursos als jutjats sense tenir la potestat de fer-ho (cas prohibició de les estelades per la delegada del govern a Madrid), entre altres fracassos recents. Però no és només en l’àmbit de la Justícia en el que el Club no n’encerta una, sinó en qüestions contractuals, com per exemple la situació del jugador Alves, que va ser renovat l’any passat, i que ara sembla que pot marxar unilateralment del Barça, sense que el Club percebi un sol € de traspàs, atès que el contracte signat l’any passat té una clàusula alliberadora en aquest sentit, i segons diuen alguns mitjans ni la directiva tenia coneixement de l’existència d’aquesta cláusula. 

Hi ha un altre jugador del primer equip que també vol marxar. Es tracta de Javier Mascherano “el jefecito”, que vol deixar el Barça sembla que bàsicament per tres raons. La primera per por a Hisenda. Sembla que el jugador no s’ha sentit prou arropat pel Club en el litigi que ha mantingut amb els fisc espanyol, i tem que el futur pugui ser pitjor per ell si continua a Espanya. El segon estaria relacionat amb el fet que el jugador és coneixedor que el Barça aquest any ha de fitxar sí o sí un central, sinó és que en fitxa dos. Aquest fet pot significar que Mascherano tingui menys protagonisme en les alineacions habituals de Barça, i això el té preocupat des del punt de vista professional. Hi hauria encara un tercer factor de tipus econòmic, doncs el jugador ha vist com la majoria de jugadors del primer equip han millorat els seus contractes, mentre que en el seu cas, tot i ser-li reconeguda la seva vàlua, i les seves aportacions futbolístiques  a l’equip, la directiva del Club mai l’ha cridat per millorar el seu contracte. Per tant, un conjunt de raons de pes que poden portar a la sortida del jugador, que segons alguns mitjans ja ho tindra acordat amb la Juventus de Torí.

Tot plegat, èxits esportius, però una lamentable mala praxi organitzativa com a entitat. Són els resultats de tenir a un president que no té ni idea de què és una organització moderna, ni com es seleccionen els directius d’una gran empresa. Aquesta és la pura realitat.                                   

dissabte, 14 de maig del 2016

El 24é títol de Lliga del Barça ja és al sarró



Avui a Granada el Barça ha guanyat 0-3 i ha sentenciat el títol de Lliga


El Barça aquest any ha tingut que guanyar el títol dues vegades



Després d’un mes d’abril en el que el Barça va perdre tota l’avantatge aconseguida en la Lliga fins aquell moment, i que era de 9 punts sobre l’Atlético de Madrid i 13 sobre el Real Madrid, aquests últims 5 partits de Lliga l’equip i el cos tècnic s’han tornat a posar les piles i han saldat aquests 5 últims enfrontaments amb 5 victòries que han representat els 15 punts possibles. En aquests últims 5 partits el balanç golejador ha estat de 24 gols a favor contra cap en contra.

Aquest títol de Lliga aconseguit avi representa el 24é títol pel Barça en la història de la Lliga. Lidera aquesta classificació el Real Madrid amb 32 títols. Cal considerar però que l’anomenat “equip del règim” va guanyar molts dels seus títols sota el règim franquista, i fins i tot després de la mort del dictador, va continuar guanyant alguns títols atès que l’estructura arbitral i de poder a l’esport espanyol encara continuava sent la mateixa que quan Franco va morir. Per tant, deixant de banda el període de la dictadura, qui lideraria aquesta classificació seria el FC Barcelona amb els seus 24 títols aconseguits sense que plani cap ombra de dubte en cap d’aquests campionats aconseguits.

Avui era l’últim partit del campionat i el Barça acudia a Granada amb un punt d’avantatge sobre el Reial Madrid. Per guanyar la Lliga li calia fer el mateix resultat que l’equip madrileny per assolir el campionat. El Madrid per la seva banda, jugava a La Coruña, i necessitava una ensopegada del Barça per ser campió, i sempre que ells aconseguissin dos punts més dels que aconseguís el Barça. El Barça era doncs l’equip que depenia de sí mateix per aconseguir el títol: si guanyaven eren campions de Lliga.

Els dos partits han començat a l’hora (les 5 de la tarda) i pocs minuts després de l’inici, Cristiano Ronaldo ha marcat el primer gol del Madrid. En aquell moment, el Madrid era líder provisional atès que superava al Barça en la classificació per dos punts d’avantatge. El patiment de la “culerada” ha durat poc, perquè uns minuts més tard, Luís Suárez desfeia l’empat inicial de Los Carmenes de Granada, fent que el Barça passes a liderar novament la classificació. De res ha servit un posterior gols de Cristiano Ronaldo. En canvi si que han servit els dos sols més que ha marcat Luís Suárez, que han acabat d’aportar tranquil·litat als seguidors blaugranes que a mesura que passaven els minuts veien el títol més a prop, contràriament al que succeïa amb els madridistes que veien com se’ls esfumava un títol que de cap manera mereixien.

Els tres gols que ha acabat marcant Suárez, també han servit per que el davanter blaugrana aconseguís un títol individual com és el de màxim golejador de la Lliga amb 40 gols, i asseguri pràcticament un altre títol individual com és aconseguir el trofeu de “la bota d’or”, guardó europeu que reconeix al millor golejador del Continent.  

L’entrenador blaugrana Luís Enrique ha destacat la confiança de l’equip en les seves possibilitats, i ha reconegut els mèrits del seu equip per alçar-se campió en 6 de les últimes 8 lligues disputades. Ha afegit que de cal valorar molt tots aquests èxits de l’equip, i ha acabat dient que quan va fitxar pel Barça no havia pensat mai en la possibilitat d’aconseguir com entrenador de l’equip, 6 títols de 8 possibles.
      
Una vegada acabat el partit s’ha desfermat l’alegria blaugrana que com cada any la font de Canaletes ha vist com milers de seguidors si apropaven per celebrar aquesta 24ena Lliga aconseguida pel Barça. Demà a la tarda, la ciutat de Barcelona viurà un altre rua triomfal amb la presència dels jugadors que seguiran un itinerari que recorrerà tota l’avinguda del Paral·lel per acabar a l’Avinguda de Maria Cristina just davant de les fonts màgiques de Montjuic .


Mentre tant, a Madrid, la Cibeles estava buida... 

Celebració a la Cibeles madrilenya, aquesta tarda