Les agressions impunes de Cristiano Ronaldo

El jugador portuguès té carta blanca a l’hora d’agredir als oponents, i compta amb la tolerància arbitral per a fer-ho. La reiteració d’agressions no castigades, comeses davant mateix dels àrbitres demostra el contuberni existent al futbol espanyol entre Real Madrid, Federació de Futbol, Lliga de Futbol Professional, Comitè d’àrbitres, i Comitè de Competició.

El domini de les clavegueres del poder per part del Real Madrid, pot impedir fins i tot que la temporada vinent s’implanti la tecnologia al futbol espanyol per ajudar als àrbitres. La implantació del VAR significaria el final de moltes de les trampes permeses al Real Madrid i als seus jugadors.

Un article del Mundo Deportivo posa de manifest que el jugador madridista Cristiano Ronaldo, a més d’un defraudador d’Hisenda és també un jugador brut, capaç d’agredir companys de feina  de l’equip rival, la majoria de vegades fins i tot lluny d’on es disputa la pilota. Segons l’esmentat article, Cristiano Ronaldo hauria comès no menys de 18 agressions a futbolistes dels equips rivals en menys de 27 mesos. I el pitjor és que moltes d’aquestes agressions s’haurien comès davant dels ulls dels àrbitres, fet que fa del tot inexplicable que el jugador madridista no hagi vist la cartolina vermella.  

Que el Real Madrid domina els fils mafiosos del poder polític i esportiu és un fet prou conegut. Aquest domini es manifesta clarament a Espanya però també a l’estranger on el Madrid aconsegueix que pel mateix delicte (contractació de menors) la seva sanció sigui inferior a la que va rebre el Barça, o aconsegueix que Cristiano Ronaldo sigui nomenat “millor jugador” en tots el premis internacionals que s’han atorgat aquests dos últims anys.

És evident que per ser el millor esportista en qualsevol especialitat de l’esport, calen com a mínim dues condicions. La primera i fonamental, ser per damunt de tot un esportista que tramet valors al jovent a través d’una actitud i comportament personal basats en l’ètica. La segona condició seria la de ser el millor en la seva especialitat esportiva. En el cas de Cristiano Ronaldo la primera de les condicions no s’acompleix mai, i la segona, en alguna temporada pot haver estat el millor, però al no complir-se la primera, tampoc hauria d’haver estat triat. Fins als que organitzen a nivell internacional aquests guardons, també arriben les urpes mafioses del Real Madrid.

Per les informacions que han publicat diversos mitjans esportius, sembla que la temporada 2018-2019, no es podrà implementar el VAR en el futbol espanyol. I no és per que no es disposi de la tecnologia, ni perquè aquesta sigui controvertida pel que fa a la seva interpretació, sinó que el motiu sembla que recau en el fet que els àrbitres no han pogut seguir fins ara els cursos de formació necessaris per familiaritzar-se amb aquesta tecnologia i per tant, nova manera d’arbitrar els partits.  

L’argument és d’allò més pobre. En efecte, que els passarà als àrbitres espanyols quan hagin de xiular un partit de competició europea en un país en el que el VAR estigui implantat? Oi que amb curset de formació o sense, s’hi haurà d’avenir i arbitrar el partit? El vídeo arbitratge equival a introduir les noves tecnologies en el món del futbol, evitant errors en l’aplicació del reglament, i per tant evitant injustícies o impedint que es falsegin resultats a causa dels errors arbitrals. Això és vàlid per a qualsevol país normal, en el que la corrupció, les trampes, els contubernis i les tupinades no siguin la norma. Però Espanya no està en la llista d’aquests països. Aquí hi ha un poder fàctic que vol guanyar a qualsevol preu, que vol imposar la seva “llei”, i per això aquest poder fàctic que no és altre que la llotja del Bernabeu, farà tot el que estigui a les seves mans per evitar que el VAR es pugui implantar. Les agressions de Cristiano Ronaldo als seus companys dels equips rivals, els penals injustos assenyalats a favor del Madrid, les coces de Sergio Sánchez, o les entrades brutals de Casemiro, han de continuar restant impunes en el futbol espanyol.

“Faltaria más...” que diria Florentino Pérez

Aquesta temporada el Barça ho està brodant

Hem arribat a la meitat de la temporada i l’equip és campió d’hivern a la Lliga amb 19 punts d’avantatge sobre el Madrid, està classificat per els octaus de final de la Copa i s’ha classificat per la fase d’eliminatòries a la Champions.

Aquests èxits venen de la ma d’un entrenador modest, però que fa la feina amb silenci, i mica en mica està construint un equip guanyador: Ernesto Valverde

Des de l’inici de la temporada, deixant de banda la Supercopa contra el Madrid, l’equip ha estat molt efectiu, imbatut en totes les competicions en les que participa, i en aquestes últimes setmanes desplegant un futbol que torna a entusiasmar als aficionats

El inicis de la competició oficial amb Ernesto Valverde com entrenador del FC. Barcelona, varen ser preocupants. L’equip va ser superat sense pal·liatius per un Madrid que en la Supercopa d’Espanya ens va passar per sobre. Malgrat aquest començament negatiu, l’equip va saber refer-se basant-se en el reforç del sistema defensiu. Una defensa sòlida i segura va ser la base que ha permès anar col·leccionant victòries tot i que segons el criteri de molts aficionats el nivell de joc no era el que tan agradava fa uns anys en la millor època de Guardiola. Tot i així, de tant en tant apareixia un bon partit en el que a més de guanyar, l’equip convencia als seus seguidors fent a un futbol atractiu.

La prova més clara d’això és que just abans de Nadal, el Barça li va tornar al Madrid el repàs que ens havien donat en la Supercopa. En un gran partit els blaugrana varen superar inapel·lablement als blancs, al Bernabeu, per un contundent 0-3. Després d’aquell resultat el Madrid ha anat a pitjor, i el Barça ha anat convencent més i més als seus incondicionals, fins el punt que avui, el Madrid està en la Lliga, just quan s’ha acabat la primera volta, a 19 punts per sota del Barça (cal dir que el Madrid té un partit menys). En els molts anys que soc seguidor del Barça, no recordo mai una distància tan gran entre els dos equips a l’acabar la primera volta de la competició.

També s’ha de destacar les dinàmiques que estan seguint els dos equips. El Barça pletòric de moral, ha vist com la directiva incorporava en aquest mercat d’hivern a un molt bon jugador, el brasiler Coutinho a qui finalment el Liverpool ha volgut traspassar. Per contra el Madrid  segueix un camí ben oposat; l’equip rep crítiques i alguns jugadors estrella sembla que volen marxar del club blanc. La situació és com la del mes d’agost quan el Madrid va passar per sobre del Barça després de la sortida de Neymar, però a l’inrevés; ara és el Madrid qui ha perdut el rumb.

Sens dubte que el capo màfia que dirigeix l’equip madridista aprofitarà la presència de polítics espanyols del PP, PSOE i Ciudadanos a la llotja del Bernabeu per pressionar i aconseguir que alguns jugadors madridistes que últimament han estat perseguits per Hisenda, deixin de ser objectiu del fisc espanyol, però sembla que Montoro necessita diners i la seva crida no tindrà en principi massa èxit. Ho veurem ben aviat amb la deriva que prengui el cas del Cristiano Ronaldo, que és un dels perseguits pel ministeri d’Hisenda. 

Aquesta situació de felicitat que vivim els seguidors blaugranes té un nom i cognom. No és altre que l’entrenador Ernesto Valverde, un extremeny arrelat al país basc, que com a futbolista va jugar a l’Espanyol, Barça i Athletic Club de Bilbao. Si quan era jugador ja demostrava tenir el cap molt ben moblat, ara com a entrenador ha demostrat conèixer molt bé la seva professió i a més els secrets de com es gestiona un vestidor ple de figures. És el primer entrenador capaç de donar descans a Messi, sense que hi hagi problemes.

Valverde no va tenir una rebuda aplaudida per tothom quan va aterrar al Barça. Aquesta colla impresentable de periodistes que es pensen que ells són la cinquena  essència del futbol, varen començar a teoritzar sobre l’estil Barça, i a criticar l’habitual 4-4-2 que li agrada practicar a Valverde. Segons aquests puritans de l’estil Barça, el sistema de joc de Valverde traïa l’estil implantat a can Barça per Johan Cruyff.

Doncs avui, qualsevol aficionat al Barça o qualsevol persona a qui senzillament li agrada el futbol, està entusiasmat veient el joc del Barça. I els llestos a callar... davant d’un Barça imbatut a mitja temporada. Confiem que l’altre mitja sigui tan bona com la primera.