L’anticatalanisme del PP també es manifesta contra el Barça

La Hisenda espanyola actua contra els jugadors del Barça, seguint probablement instruccions superiors.

Els atacs de la FIFA i la UEFA contra el Barça tampoc són fruit de la casualitat

Aquests dies la notícia ha estat la nova sanció que la UEFA ha posat al Barça per les estelades al Camp Nou. Tanmateix aquests últims temps aquest no ha estat l'únic problema del Barça amb els estaments esportius internacionals. Recordem a aquests efectes la sanció de la FIFA que va comportar que durant dos finestres de fitxatges el Barça no pugues inscriure ningú, i que darrerament al Barça no se li ha permès la substitució d'un lesionat de llarga durada (Rafinha) per un altre jugador. Tot això a nivell internacional.

Però a nivell nacional tampoc es pot dit que les situacions siguin positives per al Barça. D'una banda el Club esta immers amb problemes judicials derivats del fitxatge de Neymar. Segur que les coses no es varen fer be, però segur també que hi ha un acarnissament especial de la justícia espanyola contra el Barça. La rapidesa com s'han produït determinades actuacions judicials xoca frontalment amb la lentitud habitual de la justícia.

Però no es només el Club i els seus directius els que tenen problemes amb la justícia espanyola. Últimament s'està veient com alguns jugadors importants de la plantilla estan sent inspeccionats a fons per Hisenda, i com en el cas de Messi, son portats davant del jutge tot i l'opinió contrària d'aquest. Mascherano es un altre jugador que com Neymar te problemes amb el fisc espanyol.

Dona la sensació com si algú volgués trametre un missatge als bons futbolistes de tot el mon: "si fitxeu pel Barça tindreu problemes amb hisenda", per veure si així aconsegueixen debilitar a un equip que ha estat capaç de deixar en un segon pla a un altre equip com el Madrid en el que un possible mafiós, gastant millorades que ningú sap d'on han sortit, veu com les seves inversions no produeixen els resultats econòmics i esportius que ell hauria volgut. Al mateix temps, si aconsegueixen que Messi y Neymar marxin del Barça cansats de tanta persecució, encara hauran aconseguit debilitar més al seu gran rival.

En la mateixa línia s'ha de situar la denuncia a la FIFA contra el Barça pel fitxatge de jugadors menors de 16 anys. Es tracta d'una denuncia "anònima" feta amb tota certesa per algú interessat a fer mal al Club blaugrana. Només el Real Madrid competeix amb el Barça a l'hora de buscar jugadors "diferents" arreu del mon, per tant la denuncia en qüestió d'anònimaen té ben poc. Als despatxos de Concha Espina en deurien poder donar raó.

De tot plegat se'n pot deduir que una certa ma negra esta movent els fils en contra dels interessos del Barça. Hi ha algun lligam entre tot el que està succeint, de manera de manera  que no es casual que una Ucraïnesa membre de la UEFA que ni tan sols va assistir a la final de Berlín denuncies la presència d'estelades a la final de la Champions contra la Juve, ni tampoc es pot relacionar amb les casualitats que en el partit contra el Bayer Leverkusen, el delegat de la UEFA al partit, fes fotografies amb el seu mòbil precisament en el minut 17'14 Es evident que hi havia un cert alliçonament en totes aquestes actuacions. Alliçonament, instruccions de què i com, i probablement alguna cosa més.

La pregunta que cal formular-se es, qui pot tenir interès a que tot això passi? Es evident que el responsable de tot plegar ha d'odiar al Barça. Aquesta es una circumstancia estretament unida al que esta passant. Però calen a més altres motivacions. Si ens centrem en que el Barça es "més que un Club" i que en aquest paper el Barça s'ha mostrat partidari del dret a decidir i que alguns dels seus jugadors s'han significat en el procés d'independència que esta vivint Catalunya i on les estelades entren sense problemes al Camp Nou com mostra del respecte a la llibertat d'expressió del Club als aficionats, i si comparem en el temps que totes les adversitats tant internacionals com a dins de l'Estat espanyol coincideixen en el temps amb la posició adoptada pel Barça davant del dret a decidir i de tot el que l'envolta, arribarem a la conclusió, que hi ha una clara confluència d'interessos contra el Barça, que han portat al binomi independència de Catalunya, problemes legals.

Per fer-ho efectiu, només ha calgut trobar uns corruptors, i alguns corruptes. El corruptor podria ser molt be el govern del PP amb la presumpta xarxa mafiosa del president madridista i els corruptes qualsevol funcionari de la FIFA o de la UEFA, que com hem vist en aquesta darrers temps, estan farcides de tota mena de personatges corruptes. Pel moment, el president de la FIFA el Sr. Blatter ha estat apartat del seu càrrec, igual que el Sr. Michel Platini president de la UEFA, tots dos per possibles corrupteles. Altres directius del futbol internacional també han estat apartats dels seus càrrecs per actuacions mafioses en la venda  d’entrades al mundial de Brasil, o en l’atorgament del campionat del món de futbol a determinats països, acceptant suborns. Ara hem sabut que el president de la federació espanyola de futbol Angel Maria Villar també està sent investigant per presumpta corrupció.

Amb tot aquest estat de coses, com s’atreveixen aquests personatges impresentables a qüestionar que l’afició del Barça onegi les estelades? Es creuen potser que tenen cap qualificació per donar lliçons de res?

Segurament, tots els que segueixen les directrius emanades dels poders espanyols situats a Madrid, l’únic que volen és que des de Catalunya paguem més del que els paguen a Madrid per anar contra el Barça. Quina colla de mafiosos tots plegats.   

Fracàs absolut del Barça amb la UEFA

Si l’estelada no està prohibida (pel moment) a Espanya, qui és la UEFA per prohibir la seva presència al Camp Nou?

La directiva barcelonista demostra la seva total pèrdua de pes en els organismes internacionals que regulen el futbol (UEFA i FIFA)

Tothom recordarà que després de guanyar la cinquena copa d’Europa a Berlín con la Juventus de Torí, el Barça va ser sancionat per la UEFA amb 30.000€ de multa per que els aficionats del Barça que van assistir al partit varen mostrar com des de fa tants anys, banderes estelades per celebrar la victòria. La sanció va ser conseqüència de la denúncia d’una membre de la federació e futbols d’Ucraïna que ni tan sols va assistir al partit. No seria gens estrany que en realitat la denúncia partís de les autoritats polítiques o esportives espanyoles que van buscar , i trobar, una dona de palla per a l’ocasió. 

En aquella ocasió, la directiva blaugrana va decidir no recórrer la multa, i es va proposar seguir una via en certa mesura  diplomàtica per intentar convèncer a la UEFA que les estelades formen part del patrimoni cultural català i per tant haurien de considerar-se dins de la normalitat i no ser objecte de cap tipus de sanció.

Així les coses, el Barça va tornar a la competició europea al Camp Nou, el passat el passat 29 de setembre contra el Bayer Leverkusen. En aquell partit, els espectadors varen dedicar una sonora xiulada com a conseqüència d’aquella sanció, mentre abans que comencés el partit es difonia pel sistema microfònic l’himne de la UEFA .  

En aquest partit, com no podria ser d’altre manera, les estelades van tornar a omplir les grades del Camp Nou, i aquesta vegada el delegat de la UEFA que hi va assistir va ser la persona que va elaborar l’informe sobre el que havia succeït a l’Estadi blaugrana. I aquest informe ha estat avaluat per la comissió directiva de la UEFA que ha decidit tornar a multar al Barça aquesta vegada amb 40.000 Euros per la presència d’estelades al camp.

Davant del rotund fracàs de les gestions fetes per al directiva blaugrana el directiu Jordi Mestre s’ha vist obligar a dir, quan se li ha comentat la notícia, que “seguirem defensant els interessos del Club fins al final”. Doncs si ho fan tal com han vingut fent fins ara, podem anar-nos preparant per un tercera, o ves a saber quantes multes. En aquestes últimes hores diferents directius del Barça es fan els homes davant la UEFA, dient farem...farem... farem... però pel moment, res de res. I el president del Club, callat, amagat i fracassat. Aquesta és la capacitat d’influència a nivell internacional que té el Club: “zero”.

 

Més enllà de la estupidesa manifesta dels membres de la UEFA de no saber entendre que les estelades formen part indestriable de bona part dels sentiment de molts seguidors del Barça, i més enllà també de la corrupció generalitzada que impera en aquest organisme que regeix el futbol europeu, s’ha de reconèixer la nul·litat i incapacitat òbvia dels directius del Barça en els afers internacionals. A la situació amb la UEFA, no hi hem de deixar de banda la situació amb la FIFA, després que aquesta ha deixat al Barça sense poder inscriure jugadors en dos períodes de fitxatges, i fins i tot, quan aquests dos períodes ja s’han exhaurit, la FIFA tampoc autoritza al Club a poder cobrir la baixa de llarga duració del jugador Rafinha.

Una capacitat d’influència nul·la en els organismes que controlen el futbol tant a nivell mundial com europeu, d’una directiva sense ànima, sense personalitat i sense categoria més enllà dels seients de la tribuna del Camp Nou. Al món, no són ningú, i per la seva culpa i per la seva inutilitat el Barça està sent menystingut a nivell internacional.

Cal exigir que el Club defensi amb fermesa davant dels tribunals competents aquesta agressió de la UEFA al barcelonisme, i indirectament al separatisme català. Com es pot entendre que una bandera com l’estelada que avui, en un país com Espanya on encara no està prohibida, la UEFA posi sancions per lluir-la al Camp Nou? Però que s’han cregut?  

Els problemes del Barça són a la defensa i al centre del camp

L’estat de forma de Piqué, Mathieu, Busquets, Alba  i Mascherano està molt per sota del que exigeix un equip com el Barça

Per altre banda, amb la lesió d’Iniesta, el centre del camp del Barça no genera ocasions d’autèntic perill a la porteria rival

Aquestes últimes setmanes, amb la lesió de Bravo s’ha parlat molt de la porteria del Barça, i fins i tot molts s’han preguntat si Ter Stegen és un porter pel Barça. Els gols encaixats en la pretemporada i en les supercopes d’Espanya i d’Europa, però sobre tot el gol encaixat a Roma o el de dimarts passat contra el Bayern Leverkusen han decantat l’opinió de l’afició en contra del porter alemany. L’entrenador Luís Enrique l’ha posat ell mateix a al boca del llop, quan en una decisió molt poc professional, ha accelerat la recuperació física de Claudio Bravo per fer-lo jugar de presa i corrents contra el Sevilla dissabte passat.

Quan un porter comet alguna errada (el gol del dia del Bayer clarament ho és) el que un entrenador no pot fer és assenyalar al seu jugador com a responsable del gol encaixat. El fet de deixar-lo a la suplència a Sevilla equival a culpabilitzar a Ter Stegen com a responsable de les males actuacions de la defensa del Barça. Però el partit, i la derrota (2-1) contra el Sevilla, van tornar a posar les coses al seu lloc i va quedar clar que els mals del Barça no són a la porteria.

Si s’analitzen els partits de pretemporada i els de competició disputats fina ara és fàcil adonar-se que alguns jugadors de la defensa estan a anys llum del rendiment que havien ofert en campanyes anteriors. Un cas molt clar és el de Mathieu que no hi ha partit que jugui que  no quedi en evidència  per alguna errada important. Del superen per alt, arriba tard al tall, la cintura sembla ser que la té del tot trencada etc. Avui per avui, Mathieu no és jugador pel Barça. Però un puntal de sempre com Mascherano no és que estigui tampoc massa millor. Sense fer les cantades del seu company Mathieu, la seva lentitud és exasperant.

Capítol a part mereix Gerard Piqué. Ve d’un any bo, després d’haver superat una  crisi esportiva personal que l’havia portat a fer el pitjor any de la seva carrera de futbolista (temporada 2013/2014), i semblava que havia superat amb èxit aquella situació. M’agradaria equivocar-me però tinc la sensació que Piqué torna a estar a una pendent per la que llisca sense possibilitat d’aturar la seva caiguda. Tant de bo, sigui només una impressió meva i ben aviat veiem de nou Piqué sent el puntal defensiu de l’equip.

Un altre jugador que aquest any ha sorprès pel seu baix rendiment és Sergio Busquets. Regular com el que més, les seves prestacions en el joc defensiu del Barça havien estat fonamentals. La seva visió del joc el feia estar en el lloc oportú i en el moment adequat pels interessos del seu equip, però aquest any Busquets es veu fàcilment superat pels rivals, està descol·locat i fins i tot en ocasions dona la sensació de no saber trobar la seva posició en el camp. Voldria pensar que aquesta desubicació no és el resultat d’algun invent que hagi volgut fer l’entrenador. Em deixo a Bartra, però no gastaré ni mig minut amb ell. Senzillament opino que no és jugador pel Barça, si més no, avui per avui.                     

Finalment vull esmentar tres lesions que han tingut repercussions importants en el rendiment de l’equip aquesta temporada: la del belga Thomas Vermaelen que començava a donar mostres de les seves qualitats futbolístiques abans de lesionar-se i que semblava que s’havia guanyat en lloc a l’eix de la defensa del Barça. Jordi Alba, que ha deixat la banda esquerra de la defensa sense cap mena de garantia a l’hora de cobrir la seva baixa, i Andrés Iniesta-

La Baixa d’Iniesta no té res a veure amb el joc defensiu, però si que es bàsica en el joc ofensiu. A la banda esquerra de l’atac blaugrana es configurava una mena de triangle màgic format per Alba, Neymar i el propi Iniesta que produïa un desequilibri evident en les defenses rivals, des que aquest triangle s’ha malmès per culpa de les lesions, el joc atacant del Barça ha perdut intensitat, i s’han deixat de generar les ocasions de gol que es creaven quan tots tres jugadors eren a l’equip. El mateix Neymar sembla un altre jugador molt més vulgar quan no juga arropat per aquests dos companys.

Un dia parlarem sobre les lesions al Barça i els seus efectes, i la responsabilitat que en tot plegat una directiva inexperta i excessivament economicista.