Sota el seu mandat
els robatoris al Barça es repeteixen amb tota impunitat per part dels que els
perpetren.
La temporada passada, encara no fa ni un any, al camp del Betis ens varen estafar el mateix gol que aquest cap de setmana passat a València. No són casualitats.
L’any passat
l’àrbitre canari Hernández Hernández no va donar validesa un gol de Jordi Alba
quan la pilota havia entrat quasi mig metre dins de la porteria de l’equip
andalús. Aquell partit va acabar amb empat a 1 i va significar la pèrdua de dos
punts pel Barça. A l’àrbitre canari no tan sols no se’l va sancionar de cap
manera sinó que tres mesos més tard, el comitè d’àrbitres presidit per
l’impresentable Sánchez Arminio li va donar el premi d’arbitrar un Madrid-Barça
al Bernabeu. Naturalment el Madrid de l'inefable Florentino va acabar guanyant el campionat de Lliga amb tres punts d'avantatge sobre el Barça
Amb aquests
antecedents no té res d’estrany que ara s’hagi tornat a reproduir exactament la
mateixa situació a València, aquest cap de setmana passat, quan en
circumstàncies similars l’àrbitre gallec Iglesias Villanueva va anular un gol a
Messi que havia entrat a la porteria valencianista ben bé un pam. Ho va veure
tothom llevat de l’àrbitre i el seu ajudant. A no tardar, veurem com el
president del comitè d’àrbitres premia a aquest inepte amb algun altre partit
important. De fet, l'àrbitre Fernández Villanueva hauria de passar-se una bona temporada a la nevera, i al seu ajudant de banda, caldria expulsar-lo del món del futbol per deixar-se untar tan descaradament.
De moment ja s’ha
mogut sortint als mitjans per disculpar a l’àrbitre, dient que “l’arbitratge de Iglesias Villanueva va ser
molt bo, no hi ha dret a com l’estan tractant”, sense tenir la més mínima
consideració als dos punts que han pres al Barça per una decisió de caràcter
administratiu aliena a la qualitat dels futbol desplegada per els dos equips
durant el partit. Una decisió de l’àrbitre va decidir el resultat, i això, el
Sr. Sánchez Arminio ho troba del tot normal. Fins i tot va més enllà dient
textualment que “aquesta mena de jugades per sort, només es produeixen un
parell de vegades a l’any”. Doncs el Barça ha trencat totes les estadístiques
perquè efectivament, la jugada aquesta any 2017 s’ha produït dues vegades, però
les dues vegades ha perjudicat al Barça. No és massa coincidència Sr. Sánchez
Arminio?
No és només per aquesta situació de diumenge
passat, sinó que el problema ve de lluny. Quan qualsevol jugador del Barça, i
molt especialment si és Gerard Piqué, fa la més mínima observació sobre la
qualitat dels arbitratges a Espanya, surt aquest personatge nefast anomenat
Victoriano Sánchez Arminio, amenaçant amb denunciar als jugadors al comitè
disciplinari de la Federació espanyola de futbol. Aquests personatges, aquests tarannàs
autoritaris propis del franquisme del segle passat, haurien de desaparèixer del
escenari del futbol espanyol si es vol que aquest tingui una imatge de
seriositat i consideració a nivell internacional. El prestigi costa molt de
guanyar-se’l i molt poc a perdre’l, perquè
tinguem-ho clar, el primer perjudicat és el Barça, però gràcies als mitjans de
comunicació aquests episodis donen ràpidament al volta al món i com en aquesta
ocasió fins i tot serveixen de precedents. El futbol espanyol ha quedat ben retratat
a nivell internacional.
Em refereixo a la
decisió de la casa d’apostes britànica Betfair, que ha donat per vàlid el gol
de Messi a València i ha pagat als que havien apostat per la victòria del Barça
a Mestalla., al considerar-ho “un gest de bona voluntat i justícia amb els
clients” En el mateix comunicat, la societat britànica d’apostes diu que abonaran
els beneficis també als que havien apostat per l’empat. Una prova evident de
com l’error del Sr. Iglesias Villanueva ha transcendit més enllà de les
fronteres, tot i que els mafiosos que dominen el futbol, espanyol no haurien
volgut que això succeís. Espanya mai ha tingut àrbitres prestigiats en el camp
de l’arbitratge professionals de caràcter internacional, però amb aquestes actuacions,
el futbol espanyol caurà per sota del llindar de la ètica esportiva. Una
autèntica colla d’ineptes impresentables està acabant amb el poc prestigi del
futbol espanyol.
Sigui com sigui, el
fet que el futbol espanyol estigui en mans (en primera instància) de
personatges com Javier Tebas (ex fuerza nueva, partit d’extrema dreta), Victoriano
Sánchez Arminio i Angel Maria Villar és un desprestigi absolut. I si s’hi
afegeix que pel darrere qui ho manipula tot és Florentino, el capo màfies del
futbol espanyol, llavors ja no hi ha per on agafar-ho. El futbol està en mans
de gent corrupta a imatge del que succeeix en la política. Tot es compra, tot
es ven, fins i tot la dignitat.
El Sr. M. Rajoy de
la política és el Sr. F. Pérez del futbol. Tal para cual
Quanta misèria...
