Adéu Lionel Messi, el millor jugador de futbol que mai ha existit

Lionel Messi acaba de deixar el Barça, i ho fa perquè el Barça està completament en la ruïna gràcies a la nefasta gestió d’un inepte integral com Josep Maria Bartomeu i gràcies també a la incompetència d’una nova Junta directiva que no ha sabut rendibilitzar adequadament un actiu com Messi, què ben gestionat, segur què aporta més ingressos que no pas les despeses derivades del seu elevat contracte. Malgrat que Joan Laporta havia promès en campanya electoral que amb ell de president segur que Messi renovaria, a l’hora de la veritat ha estat el propi Laporta qui ha desistit d’allargar el contracte del millor jugador del món.  

 

Ja estic una mica fart dels desenganys que he patit com a soci i simpatitzant del Barça. Recordo de petit quan Luís Suárez va marxar a l’Inter de Milà, o anys més tard com Maradona va marxar al Nàpols o Schuster al Madrid, o Figo també al Madrid, o Neymar al PSG o l’altre Luís Suárez al Atlético de Madrid i tants altres (Tejada, Luís Milla...). I ara Messi, el millor futbolista que mai hem tingut, ni nosaltres ni cap altre equip, se’n va al PSG.

Les decepcions que m´he endut cada vegada que el Barça perdia un bon futbolista per culpa d’uns directius incompetents han estat importants i sempre més doloroses què la majoria de derrotes que ha patit l’equip des que el segueixo. Encara recordo el primer partit del Barça que vaig veure: el meu pare em va portar a l’antic camp de Les Corts en una partit del Barça contra el Las Palmas en el que el Barça va guanyar per 7-0 amb un Laszy Kubala excels.

Els socis del Barça s’empenyen cada vegada què hi ha eleccions, en triar al pitjor dels presidents possibles, i així hem passat en aquests últims anys de presidents impresentables a presidents més impresentables encara. Gaspart, Laporta, Rosell, Bartomeu i ara de nou Laporta, en són un viu exemple. La directiva del Barça es mou de dolenta a pitjor, i així a cada elecció. I el soci del Barça s’equivoca per sistema a cada votació per elegir un president. Val a dir també que la gran majoria de candidats a presidir el Barça són autèntics fantasmes, sense cap preparació ni coneixements empresarials, i per tant sense cap capacitat per presidir una entitat què mou tants diners. I així ens va. Una cosa tenen en comú tots ells: s’odien a mort fet què comporta què les seves baralles repercuteixin negativament en la marxa del Club. A la seva manifesta incompetència, cap afegir-hi aquestes baralles indignes i impròpies de l’elegància què la directiva d’un Club com el Barça hauria de lluir. Val a dir també que aquests enfrontaments no són exclusius d'aquests expresidents del Club; es produeixen també en el seu entorn al voltant de les diferents "famílies" del barcelonisme. 

ue els socis del Barça encara no han entès és que cal triar un president què no formi part d'aquests famílies que porten molts anys enfrontades i plenes d'odi entre ells. Cal elegir un president que no estigui contaminat per aquestes històries, un home (o una dona) lliures, sense hipoteques del passat, què sàpiguen què és i com és el món dels negocis, i que hagin transitat per ell amb un cert èxit. I si a sobre hi entén de futbol, millor què millor...   

Ara tenim de president a Joan Laporta, que repeteix en el càrrec, després d’un primer període exitós pels resultats de l’equip però en cap cas pels resultats econòmics, atès què Laporta va deixar un forat econòmic rellevant. Però la seva mala imatge no ve venir exclusivament per la gestió econòmica sinó sobretot per la seva personalitat i forma d’actuar. Frases com “què n’aprenguin..,!” o “no estamos tan mal hombre...al loro!” dirigides a rivals esportius i a alguns dissidents en alguna assemblea, varen acompanyar gestos com tancar la sala de festes “Luz de gas” on els cigars havans i el whisky corrien com l’aigua, pagant evidentment el Barça. Fins i tot, per vergonya del barcelonisme, una actriu del cine “porno” va ser relacionada amb el president Laporta.   

 

“Segones parts mai foren bones”, diu la dita castellana, i s’ha tornat a comprovar quan certa és aquesta afirmació. El President Laporta i la seva Junta, vagi com els vagi el mandat, ja han entrat a la paperera de la història com els que van regalar al millor jugador del món al PSG de forma totalment gratuïta. Una taca que els acompanyarà per sempre més. Un fet què demostra què no són a la Junta per ajudar al Club, sinó què hi han accedit per beneficiar-se del Barça a títol personal o empresarial. Particularment conec a algun directiu d’aquesta Junta què és senzillament un especulador. Potser en alguna època de la seva vida va ser empresari, però avui especula; no fa altre cosa. 

Personalment, continuaré estimant al Barça, però ho faré “des de la intimitat” atès que avui he decidit tancar definitivament aquest blog. De fet ja han passat setmanes des què vaig publicar l‘últim post, perquè veient el que els barcelonistes hem vist aquests dos o tres últims anys, masses ganes de continuar escrivint no les tinc. És trist però el barcelonisme no l’encerta gairebé mai a l’hora de triar presidents...

Tant de bo de tantes errades en surti la llum, i el proper president de l'entitat (si Laporta no la liquida) sigui una persona preparada que porti a bon port una institució sagrada per a molts catalans: el Futbol Club Barcelona