Arbitratges, “sortejos” trucats, declaracions polítiques, mercadeig de futbolistes, tot si val contra el Barça
La Justícia també col·labora amb plets contra el Club, els seus dirigents, i els seus jugadors més emblemàtics
Estem vivint altre cop una vergonyosa campanya orquestrada des de
Madrid per intentar desestabilitzar al Barça des de diferents fronts. Des del
front judicial, amb diferents denuncies contra el Club i els seus directius, però
també contra els seus jugadors per un suposat delicte contra la hisenda
pública. Jugadors tan emblemàtics com Messi i Neymar són objecte d’una
persecució per part d’hisenda que en cap
cas s’exerceix contra els jugadors del Reial Madrid. I això és intolerable. Si
és cert que Hisenda ho som tots, també ho són Cristiano Ronaldo, Bale o
Benzemà. Només en un país amb una molt baixa qualitat de la seva Justícia es
poden entendre aquestes actuacions tan descaradament parcials en contra dels
interessos del Barça.
Però no és només la Justícia qui està al darrere d’aquestes campanyes
de desestabilització. La caverna mediàtica esportiva està llançant als quatre
vents que el president del Madrid estaria intentant el fitxatge de Neymar a qui
veuen el millor jugador del món d’aquí a poques temporades, i de qui consideren
que mentre Messi jugui al Barça mai podrà desenvolupar totes les seves
qualitats jugant al seu costat. Fins i tot han arribat a dir que Neymar tindria
un tracte fiscal més favorable si jugués al Madrid. Autènticament vergonyós.
Els greuges però van més enllà. El Barça és l’únic equip espanyol que
es veu obligat a jugar tres partits seguits contra rivals durs. En el campionat
de copa d’aquest any, el Barça s’ha hagut d’enfrontar a l’Espanyol primer a
Cornellà en partit de Lliga, després al camp del Barça en l’eliminatòria de
Copa, per retornar novament a Cornellà per la tornada de la Copa. Tres partits
contra l’Espanyol en només 11 dies. Però és que a la setmana següent ha passat
això novament, aquesta vegada amb l’Athletic de Bilbao. Primer al Camp Nou de Lliga,
després a Sant Mamés de Copa, i aquest proper dimecres al Camp Nou, tornada de
la Copa. Sembla fet exprés, perquè sens dubte jugar 3 partits seguits contra el
mateix equip produeix molt desgast i no
només físic. Tant contra l’Espanyol com contra el Bilbao, han estat partits
molts durs, que si com és el cas, hi ha hagut permissivitat arbitral poden comportar a més greus lesions
als futbolistes. Ara, si el Barça passa l’eliminatòria contra el Bilbao ja
sabem que ens “depararà el sorteig”, atès que segons el calendari de la Lliga
per caure altre cop en una tongada de 3 partits contra un mateix equip, el
rival hauria de ser l’Atlético de Madrid. Veurem doncs si aquesta teoria de la
conspiració és o no és certa. Si ens toca l’Atlético ja no hi haurà cap dubte
de la intencionalitat d’aquests sortejos perversos que només persegueixen que
el Barça arribi a final de temporada amb
els fusibles fosos facilitant així un possible triomf del Reial Madrid tant a
la Lliga com a Chmapions League.
Per consumar alguns d’aquests atacs a l’honradesa i al sentit comú, per
portar a terme aquest vandalisme esportiu, la federació compta amb el comitè
d’àrbitres que és al futbol el que el TC a la política: el braç armat del poder
de Madrid. I en aquest sentit el braç armat de la injustícia i de la vergonya
esportiva ha estat l’àrbitre de Ponferrada (Castilla i León) José Luís González González, que després d’haver arbitrat un partit al Madrid al que li va xiular
dos penals a favor que només ho varen ser en la seva imaginació, el van enviar
a arbitrar el partit de Lliga del Barça al camp de l’Espanyol i on va permetre
el joc brut i perillós dels jugadors espanyolistes amb el ja famós crit del
“sigan, sigan”. Entre moltes altres decisions desafortunades va deixar sense
sanció una trepitjada voluntària del porter espanyolista Pau a Messi, pròpia de
ser denunciada al jutjat de guàrdia.
Doncs bé, després d’aquesta feta vergonyosa, el comitè d’àrbitres el va
enviar de nou a xiular el partit de Copa del Barça a Bilbao, i allà també va
tenir una actuació galdosa, permetent el joc a vegades excessivament dur dels
bascos, i omplint de targetes grogues
als jugadors del Barça per reclamar-li educadament aspectes del joc, com en el
cas d’Iniesta.
I el que em resulta més indignant: la directiva del Barça muda, sense
dir ni piu; deixant que a Madrid facin el que volen i com volen. Només Luís
Enrique va tirar d’ironia quan es va referir a la coincidència de tenir que
jugar dues vegades 3 partits contra el
mateix equip, o quan Sergi Busquets, es va queixar del diferent criteri
d’aquest àrbitre quan els jugadors bascos se li dirigien o quan ho feien els
jugadors del Barça
Tot plegat una directiva de gent sense categoria que de cap manera està
defensant els interessos del Barça.
