dissabte, 8 de juliol de 2017

La nul·la capacitat negociadora del Barça


Jugadors com Isco, Marco Asensio, Theo Hernádez o Dani Ceballos trien el Madrid perquè té més encant negociador que no pas el Barça.


El Barça quan es vol treure de sobre algun futbolista l’ha de regalar. El Madrid quan vol traspassat algú en treu molts diners.



Avui s’ha sabut que el jugador del Betis Dani Ceballos ha acabat triant l’oferta del Madrid, desestimant per tant l’opció de fitxar pel Barça, tot i que el propi president blaugrana Josep Maria Bartomeu s’havia implicat directament en l’operació. És un cas molt similar al que s'ha viscut molt recentment amb Theo Hernández i que també es va viure fa tres o quatre anys  amb el jugador Isco, pretès pel Barça però que finalment se’l va endur el Madrid seduint a Málaga i jugador, o ara fa dos anys quan el mallorquinista Marco Asensio també va preferir l’oferta econòmica i esportiva del Reial Madrid a la del Barça. En el mercat futbolístic internacional les coses no li van millor al Barça: l’objectiu de fitxar a Marco Verratti del PSG parisenc cada dia que passa està més lluny de poder-se assolir. És el mateix que va succeir amb els centrals brasilers de l’equip parisenc Thiago Silva i Marquinhos que varen preferir quedar-se al conjunt francès abans que venir al Barça.  

Però a l’hora de vendre futbolistes no es pot dir que les coses li vagin millor a un Club que en el món del futbol té la consideració del pito del sereno: el jugador Jeremy Mathieu ha estat regalat a l’Sporting Club de Portugal. El Barça se’l volia treure de sobre, i el jugador ha marxat amb la carta de llibertat. No és aquest l’únic cas d‘un jugador que marxa lliure del Club: Sandro i Alves ho van fer la temporada passada i abans ho havien aconseguit altres jugadors entre ells Thierry Henry, Alex Song, Cuenca i Keita. Quan es creen precedents, després es fa molt difícil fer marxa enrere si altres jugadors demanen el mateix tracte.  

Amb aquesta política es fa difícil trobar compradors que paguin un  preu just pels futbolistes que han de deixar el Club. Aquest any sembla que el Barça es vol desprendre del turc Arda Turan, però tampoc hi ha cap oferta econòmica interessant per ell. Veurem al final com Turan serà venut per un preu irrisori, com ha estat el cas de Cristian Tello, que ha estat venut al Betis per la meitat del preu en que el jugador havia estat valorat.

El cas de Cristian Tello és molt exemplificador del que està passant al Club blaugrana. S’enceta una negociació amb el club andalús, i el Barça accepta rebaixar a la meitat la clàusula del futbolista, i a canvi no és capaç d’assegurar-se el traspàs per part de l’equip verd i blanc de Dani Ceballos que acabarà sent traspassat al Madrid pel Betis. El Barça no té negociadors, té comissionistes que vetllen pels seus interessos econòmics i en cap cas es preocupen pels interessos del Club. Fins quan ha de durar aquesta situació?

En el futbol formatiu les coses tampoc són diferents. Els joves amb més talent futbolístic  de La Masia, quan contractualment poden sortir del Club ho fan seduïts per les millors condicions que els ofereixen equips com el Manchester City  o l’Arsenal entre d’altres on el jugador i el seu entorn entenen que podran tenir una major projecció de futur. No es tracta tant d’una contraprestació econòmica sinó de la possibilitat de poder començar una carrera futbolística en la que el progrés del jugador estigui garantit. El Barça tampoc sap oferir aquests garanties i presentar plans de formació prou suggeridors per aquests joves talents.    

Però aquesta incapacitat negociadora es mostra també a altres nivells. Pel que fa a la Lliga de Futbol Professional el Barça ha vist com el seu president Javier Tebas, fatxa declarat i ex militant de Fuerza Nueva de Blas Piñar, ha criticar impunement als futbolistes del Barça, i en particular a Messi quan va ser denunciat per frau a la hisenda pública i en canvi  ha “disculpat” públicament el mateix delicte (però una mica més quantiós) del madridista Cristiano Ronaldo. I no ha passat res. El Barça ha estat incapaç d’aconseguir disculpes d’aquest dirigent esportiu.

A nivell internacional, la capacitat de negociació del F.C. Barcelona també és inexistent: Fa dos anys el Club blaugrana va ser sancionat sense poder fitxar jugadors en dues finestres (estiu i hivern); el Club va recórrer la sanció però el TAS va ratificar el càstig sense fer el mínim cas a les al·legacions presentades pel Club. Un any després va ser el Reial Madrid qui va ser sancionat amb el mateix càstig, i en aquesta ocasió el TAS va acceptar el recurs de l’equip blanc i va reduir el càstig a una sola finestra que per l’època en que el cas va ser estudiat va correspondre a la finestra d’hivern, fet que pel Madrid no varen significar ni tan sols pessigolles.


Davant d’aquesta nul·litat negociadora i davant d’aquesta incapacitat a l’hora de representar amb solvència els interessos del Club caldrien dimissions immediates. Amb la quantitat de directius assalariats que el Club té, ningú es fa responsable d’aquest immens fracàs en les negociacions?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada