dimecres, 12 d’agost del 2015

Una defensa de pissarrí…


El nou títol del Barça posa en evidència un defensa dèbil


I no és només culpa de les lesions...


Ahir es va jugar a Tbilisi la final de la Supercopa d’Europa que va guanyar el Barça per un resultat de 5-4 contra el Sevilla. Es va necessitar arribar a la pròrroga per aconseguir una victòria en un partit que es va complicar després que els jugadors del Barça marxessin del partit pràcticament durant tota la segona part. Cal recordar que només començar el segon temps, el Barça va aconseguir ferpujar el 4-1 al marcador. Després, amb mitja hora de distracció i manca de concentració, els jugadors del Barça varen veure com el Sevilla, amb la necessària col·laboració de  l’àrbitre, va aconseguir remuntar un partit que tenia perdut, posant els nervis en el cos dels aficionats del Barça.

El primer gol del Sevilla va ser marcat només començar el partit en una falta directa des de fora de l’àrea molt ben executada per Banega. Tanmateix en la jugada, la barrera del Barça es va mantenir estàtica (sense fer l’habitual salt per intentar desviar la pilota amb el cap), i el porter Ter Stegen, va fer l’estàtua mirant com la pilota entrava a la seva porteria sense ni tan sols fer el gest d’intentar aturar-la.

En el segon del Sevilla, es donen dues errades consecutives dels defensors blaugranes: d’una banda Busquests arriba tard per evitar la centrada de l’atacant del Sevilla, la centrada del qual es rematada franca per un jugador del Sevilla després d’una errada de Mathieu, que en el seu alt per allunar la pilota ni tan sols la va tocar.

El tercer gol del Sevilla va ser conseqüència d’un penal comés per Mathieu que veient que l’atacant de l’equip andalús el superava, no va tenir més remei que agafar-lo dins de l’àrea. El penal corresponent va ser molt ben llençat, de tal manera que Ter Stegen només va veure la pilota quan aquesta es va estavellar contra la xarxa interior de la seva porteria
I el quart gol dels andalusos va venir d’una errada tremenda de Bartra, que encara està intentant descobrir com el jugador del Sevilla li va prendre la pilota quan ell estava en avantatge per jugar-la. Com a conseqüència d’aquesta errada, es va produir una centrada rasa i franca per un atacant del Sevilla que només la va que tenir que empentar fins a dins de la porteria.

Tal com ja vaigexplicar en la última entada al blog, abans d’aquest partit i referint-me només a la pretemporada, el Barça portava un promig de 1,75 gols encaixats per partit (7 de 4), contra 1,25 gols marcats per partit (5 de 4). Després del partit d’ahir les estadístiques defensives dels gols encaixats encara han empitjorat més, atès que ara són de 2,2 gols encaixats per partit jugat (11 de 5). Afortunadament l’estadística de gols marcats ha millorat, passant de 1,25 a 2 (10 de 5). Tot i això els gols encaixats per partit continuen superant als gols marcat per partit: 2,2 front 2,0.

Tot plegat serveix per adonar-se que els problemes del Barça són a la defensa. Si l’any passat era Piqué qui oferia unes prestacions desastroses i una baixa forma preocupant, aquest any, tot i que Piqué no és encara el que va ser al final de la temporada passada, les culpes s’han de repartir entre alguns futbolistes concrets: Mathieu no n’encerta ni una;  a més de la seva baixa forma evident, crec que ha perdut fins i tot el sentit de la posició. Busquests està del tot irreconeixible, físicament fora de forma, i com en el cas de Mathieu arribant tard i malament a moltes jugades. Mascherano ha perdut la consistència que en ell era habitual, sent en aquests partits que ha jugat un defensor vulgar, que crea més problemes que no pas en resolt. Bartra no és jugador pel Barç. Tot i que s’ha format en els equips inferiors no té les prestacions futbolístiques que un equip com el Barça exigeix. Ja porta masses temporades veient si “esclata” però això no es produeiex; aquest noi hauria de marxar del Club. I Alves, que sembla força en forma, juga com sempre “alegrement a l’atac” deixant un espais al darrera seu que els seus companys no poden cobrir per manca de condicions físiques per fer-ho. Segurament si el joc d’Alves en aquests partits de pretemporada no fos tan alegre, les errades dels seus companys de la línia defensiva no haurien estat tan evidents.

Voldria deixar en l’aire una possibilitat: Emery l’entrenador del Sevilla coneix perfectament els punts dèbils de Mathieu de la època que tots dos van compartir al València. Les errades d’aquest jugador en el partit d’ahir poden ser conseqüència d’haver explotat aquests punts dèbils per part de l’entrenador rival?  
   
Ara toca la supercopa d’Espanya amb un primer enfrontament contra l’Athletic de Bilbao divendres vinent. Veurem si alguns dels errors defensius s’han pogut millorar. És bàsic si es vol aconseguir  aquest trofeu.       

dimarts, 4 d’agost del 2015

La preparació del Barça abans no comenci la temporada 2015-2016


Tres derrotes en quatre partits


Les gires de pretemporada canvien la preparació física en alçada, pels viatges en alçada, fet molt perjudicial per la preparació efectiva d’un atleta


Aquesta pre-temporada el Barça ha disputat quatre partits. El primer va ser a la gira pels USA contra Los Angeles Galaxy que es va guanyar per un estret 2 a 1. En el segon partit de la gira es va perdre contra el Manchester United de Van Gaal per 3-1. El tercer partit el Barça va jugar contra el Chelsea de Mourinho i Cesc Fàbregas, i va significar una nova derrota dels blaugrana a la tanda de penaltis després d’haver  empatat  a 1 el partit. Finalment, contra la Fiorentina el Barça va acumular una nova derrota  al perdre per 2 a 1.

D’aquests quatre partits disputats les estadístiques diuen que el Barça ha encaixat 7 gols i n’ha marcat 5. La temporada passada van caldre molts partits abans el Barça no havia encaixat 7 gols, fet que demostra que ara per ara, l’equip presenta clares carències defensives, però per altre banda aquestes en cap cas són compensades per una capacitat realitzadora important. 

Està clar que estem en la pretemporada, i està clar també que a l’equip li manca el rodatge i la incorporació d’homes importants com ara Messi  o Neymar entre d’altres, però és evident que de cara a una temporada tan exigent com la que ve ens calen solucions ofensives per quan Messi i Neymar no hi siguin o no estiguin encertats. En aquesta gira, només Suárez ha demostrat un capacitat golejadora digna d’un jugador de la davantera del Barça. La resta de jugadors que han jugat com atacants han demostrat que avui per avui estan lluny de poder ser considerats com a jugadors del primer equip del Barça, però em temo que tampoc siguin vàlids ni tan sols com a suplents atès que no han demostrat res. En el pla defensiu cal significar en negatiu els fluixos partits de Jordi Alba i Sergi Busquets, fins ara bastions defensius del vigent campió d’Europa.

Com deia més amunt no vull passar per alarmista ni crear temors infundats. Tot això té possibilitats de millorar-se però per millorar cal primer ser conscients de la realitat, i quan llegeixes que l’entrenador Luís Enrique  ha qualificat aquesta pretemporada amb un notable, un es comença a inquietar. De fet aquesta pretemporada acaba demà en un partit contra la Roma corresponent al trofeu Joan Gamper d’aquest any. Veurem si es modifiquen les estadístiques, i milloren especialment les defensives que amb diferència són les pitjors.    

Convindria estudiar els pros i contres de les gires prèvies al començament de la temporada, atès que els jugadors es veuen obligats a efectuar grans desplaçaments que no ajuden gens a la preparació física que cal en aquestes alçades de la temporada. Anys ha, molts equips feien una preparació física en alçada als Pirineus o als Alps, igual que alguns esportistes que anaven a països d’Amèrica Central en els que adquirien una resistència física important. Ara aquesta preparació en alçada s’ha canviat pels viatges en avió on l’alçada és molt alta, però en canvi del tot inútil per garantir una bona preparació física.

Què hi guanya el Barça amb aquestes gires? Diners? Promoció comercial de la marca Barça? I tot això no es pot guanyar sent un dels millors equips del mon? És realment necessari desplaçar a milers de quilòmetres  de distància als jugadors amb els efectes propis dels viatges de llarga distància com el cansament, els canvis alimentaris i el “jet lag”?


Esperem que aquesta moda de “les gires” desaparegui de la planificació de les  temporades dels clubs importants per que no beneficien en res la preparació dels futbolistes. Pel que fa al Barça, després del Gamper començarà l’hora de la veritat amb la disputa de les supercopes d’Europa d’Espanya i el començament del campionat de lliga.    

dilluns, 20 de juliol del 2015

Algunes conclusions al voltant de les eleccions a la presidència del Barça


Joan Laporta evidencia el seu mal perdre


Toni Freixa rep quasi un 50% menys vots que avals de socis tenia. Algú ho entén?  



la nova Junta directiva del Barça
Celebrades les eleccions i amb Josep Maria Bartomeu investit com a nou president del Barça, s’obre una nova etapa institucional del Club, que hauria de servir entre altres coses, per “normalitzar” les relacions entre les diferents famílies barcelonistes. I veient com va anar la jornada electoral això no és pas evident que acabi passant.

En efecte, quan s’havia fet el recompte del 50% de l’escrutini, el Camp Nou va viure una situació que no hauria de passar mai entre socis del Barça. En aquell moment, el candidat Laporta va decidir, veient l’avantatge que li portava Bartomeu, que era l’hora de marxar, donant doncs per perdudes les eleccions. Va reunir al seu voltant a un grapat de mitjans d’informació i a banda de felicitar al virtual guanyador, va deixar anar tot un seguit d’acusacions contra Bartomeu relacionades amb la seva imputació en els jutjats, amb el model de la Masia, i amb la publicitat de Qatar. Senzillament, no era el moment; la campanya electoral s’havia acabat i insistir en aquells temes no era precisament el millor pel Barça. Tanmateix, Laporta va ser l’únic candidat que no va felicitar personalment al guanyador.  Laporta té un mal perdre, i com s’ha vist en èpoques passades (“al loro, que no estamos tan mal, hombre...!”), aquest mal perdre l’ha portat a deixar malament al Barça en innombrables ocasions. Tot i que saber guanyar tampoc és una de les seves virtuts: Que n’aprenguin! Les festes al Luz de Gas, o abaixar-se els pantalons a l’aeroport, són només algunes mostres que situen al personatge en la seva justa dimensió. Laporta és un mal educat, i per presidir al Barça cal un nivell que sens dubte ell no té.

Tanmateix sobta el recolzament tan descarat que Laporta va tenir dels periodistes esportius. En general els mitjans de comunicació li varen fer una bona part de la campanya explotant fins al límit el tema de la publicitat de Qatar Airlines. No hi va haver mitjà escrit, o cap espai radiofònic o televisiu que no tractés el tema Qatar, com si aquesta fos la qüestió clau d’aquestes eleccions. El model de Club, la capacitat de gestionar amb garanties, la fiabilitat dels membres de la Junta, etc., eren qüestions del tot alienes als interessos dels periodistes esportius que només tenien una obsessió: Qatar. I aquesta “campanya” duta a terme per la premsa esportiva només tenia un perjudicat clar que era Bartomeu, i en menor mesura també Freixa. El gran beneficiat era Laporta, i una mica també Benedito, tot i que aquests tenia una presència gairebé marginal en els comicis. Perquè els periodistes esportius van entrar en campanya?, perquè van prendre part tan descaradament en favor de un candidat? Hi havia alguna raó oculta que se m’escapa?. En qualsevol cas, hi hagi o no hi hagi raó oculta, resulta evident que els periodistes en general han quedat del tot desqualificats per intervenir en les campanyes electorals (esportives o polítiques), aportant els “seus” punts de vista sobre aspectes de la campanya. Els periodistes a informar i prou. I alguns ni això, per què ni això saben fer.

Laporta va marxar a casa a meitat de l'escrutini sense
saludar al vencedor de les elecciones a la
presidència del Barça 
Encara voldria abordar un altre tema derivat també de la campanya que hem viscut. És la qüestió  de la recollida d’avals per poder ser candidat a la presidència del Barça. S’ha donat la paradoxa que el candidat Freixa, que havia presentat 3.289 avals dels socis vàlids, només ha obtingut 1750 vots. És a dir que l’han votat un 53,2% dels socis que en teoria li havien donat suport. Jo puc entendre que algun dels socis que t’ha avalat i que s’ha avingut a donar-te suport en la precampanya canviï d’opinió i acabi votant a algú altre, però que això ho facin més 1500 persones de 3289 que t’havien donat suport, em sembla quelcom de difícil explicació. De fet, aconseguir menys vots que avals de socis tenies, denota al meu entendre alguna irregularitat. Durant la campanya hem sentit dir que alguns espavilats oferien als candidats el cens de socis sencer a canvi de 50 0 60 mil Euros, i fins i tot paquets de 200 signatures per 5 o 6 mil Euros. Coneixent el tarannà trampós de Freixa, no puc afirmar que alguns del seus avals surtin d’aquestes pràctiques tan poc ètiques, però haurem de convenir que perdre quasi la meitat dels vots és del tot simptomàtic i quant menys, sospitós.


Les eleccions em porten encara a una última reflexió. Alguns mitjans de comunicació (TV3) varen voler convertir les eleccions a la presidència del Barça en un gran espectacle mediàtic. Hi van destinar molts mitjans i van estar en pantalla hores i hores, amb tertúlies i tertulians que no van ser capaços de despertar l’interès de  l’audiència, que va preferir altres ofertes televisives abans que l’avorrit i sense substància programa especial de TV3. La reflexió és immediata: Perquè van fer el programa? Per l’interès de les eleccions? Amb una quota de pantalla mitjana al voltant del 8% no semblaria que això fos així, sinó que la raó l’hauríem de cercar en altres aspectes tals com: Quan van cobrar els presentadors de TV3 per oferir aquell esperpent televisiu?  Què li va costar en total la broma a TV3?

diumenge, 19 de juliol del 2015

Josep Maria Bartomeu, nou president del Barça


Laporta queda perdedor i deixa constància de la seva poca elegància



Una campanya electoral avorrida i de molt poca alçada 

Resultats electorals:
Josep Maria Bartomeu ha rebut 25.823 vots és a dir el 54,63% dels vots
Joan Laporta ha rebut 15.615 vots és a dir el 33,03% del vots.
Agustí Benedito ha rebut 3.386 és a dir un 7,16% dels vots.
Toni Freixa ha rebut 1.750 vots és a dir un 3,7% dels vots.
Participació: 43%




Després d'una campanya electoral avorrida i monòtona, en la que no hi hagut el més mínim debat sobre el model de Club que cada un dels candidats proposava, els socis finalment han escollit la persona que els ha semblat més adequada per convertir-lo en president de la entitat.


En aquesta ocasió, l'elecció no s'ha fet triant al millor dels quatre candidats, sinó que els votants han escollit al menys dolent dels candidats que havien aconseguit les credencials per ser-ho. Han estat unes eleccions polaritzades en dos candidats Bartomeu el guanyador, i Laporta el perdedor. Els altres dos candidats, Benedito i Freixa han estat meres comparses i entre els dos sumen només el 10'86 % dels vots, mentre que Bartomeu ha aconseguit que el votessin pràcticament la meitat dels socis que han acudit a votar, i Laporta ha rebut el vot d'una de cada tres persones que han votat.


Aquestes eleccions destaquen també per la irrupció del periodisme esportiu en la campanya. Irrupció del tot fracassada per que l'objectiu de la majoria d'aquests periodistes era que guanyés la candidatura de Laporta. Ha estat una campanya que posa en evidencia com aquells que es consideren garants de l'objectivitat, en realitat son uns venuts a qui millor paga o en el millor dels casos intenten afavorir a qui millor els cau. Tanmateix un periodisme molt poc professional.


Després d'aquesta victòria, Josep Maria Bartomeu ha aconseguit la legitimitat democràtica que no tenia. Ell va accedir a la presidència del Barça com a conseqüència de la dimissió de Sandro Rosell. Ho va fer per que així ho permeten els estatuts del Club, atès que ell era un dels vicepresidents d'aquella Junta que va fer les coses tant malament com va saber i amb més conflictes judicials de tota la historia del Club. Finalment i davant la insistent pressió de la massa social Bartomeu va convocar eleccions, i aquestes li han acabat atorgant la legitimitat democràtica que li mancava.

Ara Bartomeu comença un nou mandat de sis anys, en els que el primer que haurà d'afrontar es la normalització jurídica del Barça, traient l'entitat dels jutjats i situant-la en el pla de normalitat jurídica que sempre hauria tingut que mantenir. El segon repte de Bartomeu serà l'acabar amb l'enfrontament entre grups enemistats a nivell personal, i que tan mal fa per mantenir i consolidar l'estabilitat. Queda encara un tercer repte pel Sr. Bartomeu, que es la normalització de les relacions del Barça amb la Federació Espanyola de Futbol, amb la Lliga de Futbol Professional, amb la UEFA i amb la FIFA. En els cas de les organitzacions espanyoles, la pèrdua de poder del Barça es evident, i en les organitzacions internacionals no es tracta només de recuperar pes específic sinó sobretot, fer-se respectar.


Com a conseqüència d'aquest resultat, alguns candidats han demostrat la seva poca categoria personal i la seva nul·la cultura democràtica. Em refereixo al Sr. Laporta, que ha mort matant. Ha dit que ells (la seva candidatura) volien impedir que hi hagués un Barça amb un president processat. També volien evitar un Barça amb la publicitat de Qatar Airlines a la samarreta, i que també volien impedir que es malmetés un actiu tan important pel Barça com es la Masia i el que aquesta significa pel Culb. Pel que sembla, durant la tarda electoral hi van haver denuncies contra la candidatura de Laporta, atès que segons les denúncies es van dedicat a manipular la ubicació de les paperetes de manera que els socis poguessin accedir a les seves amb mes facilitat que a les de la resta de candidatures. Per acabar-ho d'adobar, Laporta va marxar de  les instal·lacions del Barça abans que l'escrutini s'acabés i sense felicitar personalment al guanyador cos que si varen fer els altres dos candidats derrotats. Un final el del Sr. Laporta, més propi d'un trampós i mal perdedor, que no pas d'una persona educada.


El mes positiu: les eleccions ja s'han acabat i el Barça té el president que els socis han decidit. Ara cal desitjar-li sort i encert en les decisions que hagi de prendre. Visca el Barça.





dimecres, 15 de juliol del 2015

Debat entre el candidats a la presidència del Barça


Atès el nivell dels candidats, el soci haurà de triar el menys dolent de tots ells


La presidència d’un Club de futbol com el Barça no es pot    



Dels cinc candidats que havien presentat un nombre d’avals suficient per ser presidents del Barça, la candidatura de Joan Batiste (que n’havia presentat 2.754), després de la validació dels mateixos, es va quedar només a 16 avals per passar el tall i per tant ha quedat fora de la cursa electoral. Ahir es va celebrar el debat entre els quatre candidats que encara duren en la cursa que ha de portar a un d’ells a la presidència del Club.

El debat va resultar decebedor. Decebedor per la poca qualitat dels quatre candidats i la mediocritat provada del moderador del debat. I decebedor també per que per dirigir un Club com el Barça amb un pressupost tan important, seria lògic esperar que els candidats a gestionar aquest pressupost i aquest Club tinguessin una mica més de nivell, intel·lectual i professional. Va ser un debat lleig, en el que la pinça dels tres aspirants (Laporta, Benedicto i Freixa) contra el president que es presenta a la reelecció (Bartomeu) va ser tan evident que resultava fins i tot grotesca. D’aquest ridícul no se n’escapa tampoc el presentador-moderador del debat, un Bernat Soler clarament inclinat a afavorir al candidat Joan Laporta. Quan un professional es presta a moderar un debat el que se li ha d’exigir com a mínim és la seva imparcialitat, cosa que ahir va quedar molt en entredit.

Cal denunciar que després d'una actuació tan tendenciosa del moderador del debat, això avui no ha estat denunciat per cap mitjà de comunicació. La raó és ben clara. Els periodistes com més mediocres són, més corporativistes es tornen de manera que avui tot són silencis en torn a la conducció del debat. Com a mínim però, hi ha silencis.  

Val a dir però, que Bernat Soler no ha estat l’únic a protegir la candidatura de Laporta, sinó que molt periodistes esportius han seguit la mateixa línia, i entre ells Pere Escobar de Catalunya Ràdio. Jo no se si Laporta compra voluntats amb diners, o les compra amb alguna simpatia especial, però que les compra em sembla indiscutible. Una bona part del periodisme esportiu porta aquests últim dies intentant trobar punts febles en el projecte de Bartomeu, i com que no són  capaços de trobar-ne masses, centren les seves crítiques en la publicitat de Qatar Airlines.

És curiós l’acarnissament amb que tracten aquest tema i en canvi passen per alt les barbaritats que Joan Laporta havia arribat a fer en la seva última etapa com a president del Barça. El seus excessos a “Luz de Gas” són ara comentats pels periodistes amb certa complicitat i condescendència cap a un Laporta que dona una imatge molt dolenta per un Club que pretén presumir dels valors que inculca als xavals que de ben jovenets arriben a la Masia per aprendre a jugar futbol. Valors que en tot cas els directius no apliquen quan abusen escandalosament del seu càrrec per fer negocis a l’Uzbekistan  com és el cas de Laporta.

Però no és només Laporta qui dona mals exemples. Josep Maria Bartomeu, el fins ara president ha convertit al Club amb assidu dels tribunals de justícia i ha demostrat en el fitxatge de Neymar,  que no té ni idea del que és gestionar amb elegància un club de futbol del prestigi del Barça i encara pitjor, el soci ha pogut comprovar que a nivell de procediments, la tendència a burlar la legalitat i a fer trampes és evident.

El Sr. Freixa, és un advocat que ha demostrat fefaentment el seu nivell professional, sembla que havent estat embolicat el seu despatx en la tramitació des de les bambolines de més d’una denúncia d’algun soci del Barça contra el propi Club i diuen que implicat també en la moció de censura contra Laporta. Només faltaria que un personatge així acabés president el Barça. Presumeix de saber de futbol, quan en realitat és un perfecte i gris ignorant.

I Agustí Benedito,l’etern aspirant, que després de provar no se quantes vegades d’assolir la presidència del Barça hi torna sense haver entès que el soci no el vol.


Quatre candidats a quin pitjor, que reforcen el meu comentari inicial dient que el Barça no es mereix candidats a la presidència de tan baix nivell. El soci haurà d’escollir el menys dolent de entre els quatre candidats: aquesta és la trista realitat.