Laporta queda perdedor i deixa constància de la seva poca elegància
Una campanya electoral avorrida i de molt poca alçada
Josep Maria Bartomeu ha rebut 25.823 vots és a dir el 54,63% dels vots
Joan Laporta ha rebut 15.615 vots és a dir el 33,03% del vots.
Agustí Benedito ha rebut 3.386 és a dir un 7,16% dels vots.
Toni Freixa ha rebut 1.750 vots és a dir un 3,7% dels vots.
Participació: 43%
Després d'una campanya electoral avorrida i monòtona, en
la que no hi hagut el més mínim debat sobre el model de Club que cada un dels
candidats proposava, els socis finalment han escollit la persona que els ha
semblat més adequada per convertir-lo en president de la entitat.
En aquesta ocasió, l'elecció no s'ha fet triant al millor
dels quatre candidats, sinó que els votants han escollit al menys dolent dels
candidats que havien aconseguit les credencials per ser-ho. Han estat unes
eleccions polaritzades en dos candidats Bartomeu el guanyador, i Laporta el
perdedor. Els altres dos candidats, Benedito i Freixa han estat meres comparses
i entre els dos sumen només el 10'86 % dels vots, mentre que Bartomeu ha
aconseguit que el votessin pràcticament la meitat dels socis que han acudit a
votar, i Laporta ha rebut el vot d'una de cada tres persones que han votat.
Aquestes eleccions destaquen també per la irrupció del
periodisme esportiu en la campanya. Irrupció del tot fracassada per que
l'objectiu de la majoria d'aquests periodistes era que guanyés la candidatura
de Laporta. Ha estat una campanya que posa en evidencia com aquells que es
consideren garants de l'objectivitat, en realitat son uns venuts a qui millor
paga o en el millor dels casos intenten afavorir a qui millor els cau.
Tanmateix un periodisme molt poc professional.
Després d'aquesta victòria, Josep Maria Bartomeu ha
aconseguit la legitimitat democràtica que no tenia. Ell va accedir a la presidència
del Barça com a conseqüència de la dimissió de Sandro Rosell. Ho va fer per que
així ho permeten els estatuts del Club, atès que ell era un dels vicepresidents
d'aquella Junta que va fer les coses tant malament com va saber i amb més
conflictes judicials de tota la historia del Club. Finalment i davant la
insistent pressió de la massa social Bartomeu va convocar eleccions, i aquestes
li han acabat atorgant la legitimitat democràtica que li mancava.
Ara Bartomeu comença un nou mandat de sis anys, en els
que el primer que haurà d'afrontar es la normalització jurídica del Barça,
traient l'entitat dels jutjats i situant-la en el pla de normalitat jurídica
que sempre hauria tingut que mantenir. El segon repte de Bartomeu serà l'acabar
amb l'enfrontament entre grups enemistats a nivell personal, i que tan mal fa
per mantenir i consolidar l'estabilitat. Queda encara un tercer repte pel Sr.
Bartomeu, que es la normalització de les relacions del Barça amb la Federació
Espanyola de Futbol, amb la Lliga de Futbol Professional, amb la UEFA i amb la
FIFA. En els cas de les organitzacions espanyoles, la pèrdua de poder del Barça
es evident, i en les organitzacions internacionals no es tracta només de
recuperar pes específic sinó sobretot, fer-se respectar.
Com a conseqüència d'aquest resultat, alguns candidats
han demostrat la seva poca categoria personal i la seva nul·la cultura
democràtica. Em refereixo al Sr. Laporta, que ha mort matant. Ha dit que ells
(la seva candidatura) volien impedir que hi hagués un Barça amb un president processat. També volien evitar un Barça amb la publicitat de Qatar Airlines a
la samarreta, i que també volien impedir que es malmetés un actiu tan important
pel Barça com es la Masia i el que aquesta significa pel Culb. Pel que sembla,
durant la tarda electoral hi van haver denuncies contra la candidatura de
Laporta, atès que segons les denúncies es van dedicat a manipular la ubicació
de les paperetes de manera que els socis poguessin accedir a les seves amb mes
facilitat que a les de la resta de candidatures. Per acabar-ho d'adobar,
Laporta va marxar de les instal·lacions
del Barça abans que l'escrutini s'acabés i sense felicitar personalment al
guanyador cos que si varen fer els altres dos candidats derrotats. Un final el del Sr. Laporta, més propi d'un trampós i
mal perdedor, que no pas d'una persona educada.
El mes positiu: les eleccions ja s'han acabat i el Barça
té el president que els socis han decidit. Ara cal desitjar-li sort i encert en
les decisions que hagi de prendre. Visca el Barça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada