Quina poca vergonya

Sergi Roberto rep una sanció de 4 partits per uns fets idèntics als protagonitzats per un jugador de l’Eibar que va ser sancionat tan sols amb un partit 

El jutge únic del Comitè de Competició de la Federació Espanyola de Futbol, és un fatxa, madridista, anticatalanista i contrari al procés, que ha actuat sota criteris polítics personals al marge del reglament, de la ètica i del sentit comú.

La seva parcial actuació, d’ara però també d’altres vegades, el desqualifica per continuar impartint justícia en el món del futbol. La seva dimissió hauria de ser fulminant. 

Una vegada més l’escàndol ha saltat a primera plana de l’actualitat esportiva. El Sr. Francisco Rubio jutge únic del comitè de competició, ha sancionat al jugador del Barça Sergi Roberto amb quatre partits per la seva expulsió en el partit que el Barça va jugar contra el Madrid recentment al Camp Nou.  En aquest partit, l’àrbitre Hernández Hernández va escriure a l’acta “en el minut 44 el jugador (20) Roberto Carnicer, Sergi fou expulsat per el motiu següent: colpejar a un adversari amb el seu braç, amb un us excessiu de força, no estant la pilota a distància de ser jugada”. Resultat: quatre partits de sanció.

El mateix àrbitre Hernández Hernández, el 29 d’abril passat, és a dir, ni tan sols fa 15 dies, va arbitrar el partit Getafe-Girona i va escriure a l’acta “en el minut 44 el jugador (22) Suárez Suárez, Damián fou expulsat per el motiu següent: colpejar a un adversari amb el braç al cap, amb un us excessiu de força, no estant la pilota a distància de ser jugada”. Resultat: 1 partit de sanció.

Està ben clar doncs que pels mateixos fets s’apliquen criteris diferents, i sempre en contra dels interessos del Barça. La pregunta que cal fer-se és, perquè passen aquestes coses?  I les respostes serien:

1)    La federació espanyola de futbol és una casa de barrets

2)    El comitè de competició és una sucursal del Real Madrid Club de Futbol

3)    L’esport espanyol està en mans de fatxes

4)    S’apliquen criteris polítics per jutjar fets esportius

5)    Des que es va donar carta blanca al “a por ellos” això s’aplica tant pel que fa a la repressió policial, com a la política coma l’esport.

Respecte al punt 5) d’aquest a llista, només cal recordar que el president del govern espanyol M. Rajoy ha felicitat a tots els esportistes i entitats esportives que han aconseguit èxits aquest any, llevat del Barça. Ni la conquesta de la Copa, ni el triomf en la Lliga han merescut cap menció per part del president del govern espanyol. Una prova fefaent de que el “a por ellos” continua viu.

En el cas particular de Sergi Roberto, s’hi afegeix el fet que el jugador havia mostrat a les xarxes el seu suport al procés d’independència català, quan el dia 1-O va publicar una imatge seva votant al seu col·legi electoral. Des de llavors, diferents rumors apunten que fins i tot ha estat vetat en les convocatòries amb la selecció espanyola. Estem, per tant, davant d’una “vendetta” polític-esportiva. El Sr. Francisco Rubio no pot continuar ni mig minut més al front del Comitè de Competició de la Federació Espanyola de Futbol. Els fatxes no haurien de tenir cabuda ni en la política, ni en l’esport. Són mala gent, i en el cas d’aquest personatge, a més de la seva mala, fe s’hi afegeixen les piulades  ofensives contra Catalunya i contra els catalans, amb insults i menyspreus de tot ordre. Aquesta gent no es mereix cap respecte 

Tot això sobta més encara si es té en compte l’absoluta butlla amb que actuen jugadors com Cristiano Ronaldo, Marcelo, Casemiro o Sergio Sánchez. Ronaldo és probablement el jugador més violent de la Lliga espanyola, ha agredit impunement a molts futbolistes rivals, i els àrbitres miren  a un altre banda, i el fatxa que hauria de vetllar per la netedat del nostre futbol només intervé d’ofici quan convé castigar a algun jugador del Barça. 

Sembla que el Barça vol presentar recurs contra aquesta sanció tan desproporcionada, però cal dir que els serveis jurídics del Club topen amb dues dificultats serioses. Una, l’animadversió dels organismes esportius (i no esportius) contra el Barça; i l’altre la ineptitud d’uns serveis jurídics que han vist una vegada i un altre com els seus recursos eren sistemàticament rebutjats tant en instàncies espanyoles com internacionals. Una assessoria jurídica de qualitat és una de les assignatures pendents de resoldre a nivell organitzatiu a Can Barça. Veurem si aquest recurs serveix d’alguna cosa.      

Certament, les estructures esportives espanyoles, són el reflex clar del que és el país.