divendres, 4 d’agost de 2017

222 milions d’Euros són molts diners...


Si el Barça sap gestionar amb seny aquesta quantitat, la marxa de Neymar pot beneficiar més que no pas perjudicar.


Tanmateix els precedents no juguen a favor dels interessos del Barça: quan el capo Florentino Pérez ens va “birlar” Figo, el Barça va cobrar 10.000 milions de ptes., que en aquella època també eren molts diners, i Joan Gaspart se’ls va polir en quinze dies amb fitxatges de segon ordre del tot desafortunats.



Finalment, i malgrat el famós “se queda” de Gerard Piqué, Neymar junior ha tocat el dos amb destinació de París. Ho ha fet a la recerca dels milions de petrodòlars que li han ofert els magnats àrabs a través de l’actual president del PSG el catarí Naser Al-Khelaifi.  Com diuen a Castella, “que con su pan se lo coma...”

El cert és que finalment aquest grotesc episodi ha arribat al seu final després d’un mes de juliol de comentaris al voltant de si el jugador és quedava o marxava. Amb el pas dels dies era cada vegada més evident que el jugador havia decidit marxar del Barça, tot i que ara vagi explicant a qui el vol escoltar que la seva decisió està presa des de fa tan sols dos dies. Aquest noi, gran futbolista, amb una brillant carrera esportiva en el seu horitzó, s’ha estat burlant de l’afició blaugrana i de l’entitat que li ha estat abonant religiosament les quantitats acordades en el seu dia i ha causat un greu perjudici a la imatge del FC Barcelona.

És per aquest motiu que trobo encertada la decisió que sembla que ha pres el Club, de no abonar al pare del futbolista i que a la vegada exerceix com a representant del seu fill, la prima de 26 milions que se li devia en concepte de comissió per haver renovat ara fa un any el contracte amb el Barça. Com es pot reclamar aquesta comissió, si abans del venciment del nou contracte decideixes marxar del Club? A quin cap cap que si no acompleixes els terminis estipulats en la renovació del contracte, vulguis a sobre cobrar la comissió per haver renovat? Certament hi ha gent que té més cara que esquena...

Avui el PSG ha presentat al jugador Neymar entre el deliri de la seva afició. Els fans del PSG anaven com a bojos celebrant l’arribada a París del crack brasiler i han fet cues llarguíssimes per comprar les primeres samarretes del futbolista, que per cert, lluirà el número 10, el mateix que porta Leo Messi. Dona tota la sensació que aquesta eufòria dels fans del PSG està molt relacionada amb el fet que mai han vist a un gran jugador enrolat en les files del seu equip. No s’entén d’altre manera la bogeria desfermada entre els seguidors de l’equip francès.

Tornat al Barça, ara tenim la gran ocasió per amb aquests 222 milions d’Euros que els francesos han deixat en els comptes del club, podar estructurar un equip de futur. Per aconseguir-ho cal una directiva, però especialment un president, amb cara i ulls, que sàpiga el que es porta entre mans, i que tingui un suport adequat per part dels seus directius. Malauradament no sembla el cas. El president del Barça no té qualitats com a màxim directiu d’una organització com el Barça, i la seva junta directiva sembla també de segona divisió B. Per tant, el Barça corre el risc de repetir experiències viscudes ara ja 17 anys amb Joan Gaspar a la presidència del Barça. A Gaspar no se li pot negar el seu “culerisme” però evidentment no mereix cap crèdit com a directiu d’una gran organització esportiva.

Quan el capo madridista Florentino Pérez ens va “birlar” Figo, el club va rebre 10.000 milions de pessetes (que llavors eren molts diners) de la clàusula de rescissió que el Madrid va abonar. Doncs bé, Joan Gaspart es va polir aquella milionada en un no res. Per intentar apaivagar el cabreig dels seguidors blaugranes per la marxa de Figo va fitxar al primer jugador que un hàbil representant li va posar pel davant, sense tenir en compte ni l’edat del jugador, ni el fet que venia d’una greu lesió als genolls que el varen tenir allunyat una bona temporada dels terrenys de joc. Gaspart va pagar 7.000 milions de pessetes per un futbolista que a més de lesionat no tenia cap interès per jugar al Barça. El seu despiste era tan gran, que en una entrevista va quedar clar que ni tan sols sabia quants punts d'avantatge ens treia el Madrid. En el seu favor s’ha de dir que l’últim any del contracte amb el Barça no el va cobrar. Veient que les lesions el perseguien va decidir renunciar a l’any de contracte que li quedava, i renunciar també als emoluments que li haurien correspost. El jugador era l’holandès Marc Overmars.


Ara apareixeran molts representants de futbolistes estil “Overmars”, trucant a les portes del Barça. Esperem que aquella experiència protagonitzada per Joan Gaspart no es reprodueixi, i els 222 milions que Neymar ha deixat a les arques del Club serveixin per construir un equip encara millor que l’actual. Molta sort ens farà falta per aconseguir-ho...      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada