El mig camp del Barça està trencat

Com en anys anteriors Anoeta posa en evidència les mancances de l’equip blaugrana

Aquesta és, sens dubte, la pitjor temporada de Luís Enrique com entrenador del Barça

Una vegada més el Barça ha estat incapaç de guanyar a San Sebastian tot i que a diferencia d’aquests últims anys, el Barça no ha perdut, sinó que ha aconseguit un miraculós però a l’hora immerescut empat a 1 gol. No és la primera vegada que els donostiarres posen en evidència les mancances del Barça. Només cal recordar les revolucions internes que s’han produït a  Can Barça  aquestes dues últimes temporades en les que l’equip blaugrana ha fet el ridícul a San Sebastian, camp en el que el Barça no hi guanya des de 2007. Nou anys sense aconseguir endur-se la victòria en un camp que sembla vetat per als blaugranes.

Amb tot, el més dolorós no és que com a conseqüència d’aquest nou empat el Madrid ens avantatgi en 6 punts, sinó que el pitjor té a veure amb el joc tan pobre que va desplegar l’equip sobre la gespa donostiarra. Per uns va mancar compromís i actitud, per altres els jugadors no van trobar en cap moment la seva posició en el camp. Versions per a tots els gustos intentant explicar els motius de la desfeta del Barça, no tant pel resultat sinó sobretot pel joc de l’equip. Segurament el partit d’ahir va ser el pitjor des que Luís Enrique entrena al Barça.

Si analitzem l’alineació del Barça, aquesta vegada no es pot dir que la indolència mostrada pels jugadors al camp estigui motivada per una presència excessiva de jugadors no habituals, tal com ha succeït en altres ocasions en les que l’equip ha donat una mala imatge. Els davanters eren Messi, Suárez i Neymar, i la defensa que va sortir al camp era una defensa que ha donat mostres sobrades de la seva solvència en molts partits: Ter Stegen, Sergi Roberto, Mascherano, Piqué i Jordi Alba composen una defensa de garantia. On és doncs el problema?

En la meva opinió el problema està al mig del camp, però no per la qualitat individual dels diferents jugadors que poden jugar-hi sinó per l’evolució seguida per l’estil de joc del Barça, que ha passat de ser un equip amb una gran possessió de pilota fonamentalment al mig del camp, a un equip que ha intentat transicions ràpides per intentar sorprendre al rivals i evitar que es puguin organitzar en defensa. El resultat de tot plegat és que el Barça ha perdut el control de la pilota i el mig camp ja no és capaç de generar aquell joc de possessió que acabava sent definitiu per aprofitar qualsevol mínima errada dels contraris.

Un dels grans perjudicats per aquesta evolució de l’estil de joc de l’equip és Sergi Busquets. Busquets ha passat de ser un dels millors jugadors de l’equip, donant suport als seus companys del mig del camp, tallant les contres dels rivals, trobant sempre la millor posició en les transicions ofensives i defensives, a un jugador que passa del tot desapercebut en la majoria de partits i per tant el que més destaca ara del seu joc són les pèrdues de pilota. Quan no hi ha mig del camp, el Barça no crea jugades ofensives col·lectives i es mou només basat en la inspiració dels seus tres atacants. Quan com en el cas de san Sebastian Messi està absent del partit, Neymar té el cap ves a saber on, i Suárez no la rasca, llavors el fracàs està garantit.

Ara, aquest cap de setmana proper, ve un partit que pot resultar definitiu per la sort d’aquesta lliga 2016-2017. El Barça rep al Camp Nou al Reial Madrid, que està 6 punts pels davant nostre. Una victòria del Madrid faria que aquest es situés 9 punts pel davant, i faria pràcticament impossible somniar en poder guanyar una lliga que evidentment hauria perdut el Barça. És veritat que al Madrid l’ajuden els àrbitres, i que li xiulen molts més penals a favor que no pas a qualsevol altre equip, i menys penals en contra que a qualsevol altre equip. Tot això és cert. Tant cert com que aquesta lliga, si la perdem, l’haurem perdut nosaltres, per les badades de l’equip, per les errades de l’entrenador, i per un fons d’armari que ens creiem ben assortit però que la realitat en està demostrant tot el contrari. Hi ha jugadors joves que per jugar al Barça han de fer un pas endavant que no han fet. Rafinha, Denis Suárez, Sergi Roberto, o André Gomes han de demostrar alguna cosa més per aspirar a substituir a aquell mig del camp fabulós format bàsicament per Xavi Hernández i Andrés Iniesta.

Alguna cosa falla al Barça més enllà del mal joc de l’equip. La planificació de la plantilla no sembla que s’hagi fet amb encert; la preparació física, veient el gran nombre de lesions musculars de l’equip, sembla que tampoc sigui massa eficient; els jugadors que pugen del planter tampoc sembla que tinguin qualitat suficient per acabar jugant al primer equip. Molts dèficits de gestió interna que comencen a posar-se al descobert. I això que no parlem ni del basquet, ni del futbol sala... Alguna cosa no va en les altes instàncies del Club.

Tornant al futbol, el que està molt clar és que l’equip ha de canviar molt, i en molts aspectes, si realment vol competir per intentar  guanyar la tercera Lliga de la era Luís Enrique.

Nou sponsor pel Barça a partir de la temporada vinent

RAKUTEN substituirà a QATAR Airways en la samarreta del Barça

Gerard Piqué va tenir un paper clau en l’acord, al facilitar els contactes inicials entre RAKUTEN i el FC Barcelona

Aquesta setmana el Barça ha presentat en societat al nou sponsor principal del Club. Es tracta de l’empresa japonesa RAKUTEN, especialitzada en comerç electrònic, però abastant una àmplia gama de serveis. Entre ells la venda de roba, banca electrònica o una agència matrimonial, passant pel llibre electrònic o els jocs per terminals de telefonia entre d’altres activitats. L’acord és per  quatre temporades i estarà per tant en vigor fins a la temporada 1921/22. S’ha tancat per un import de 55 milions d’€ anuals, als que cal afegir 1,5 milions addicionals per guanyar la lliga, i altres 5 milions per guanyar la Champions. Aquestes quantitats situen al Barça entre els equips més ben pagats del món. Després de formalitzar aquest acord que inclou a més de la samarreta , les tanques de l’estadi i un gran rètol a la façana principal, al Barça encara li queden altes actius que encara poden reportar més ingressos. És el cas del cognom de l’estadi, o la samarreta d’entrenament i les dels futbol femení i del futbol formatiu.

Per la seva banda, la relació amb Qatar no es trencarà del tot atès que Qatar  Airways  podria quedar-se com la companyia aèria de servei per l’equip del Barça. Sembla però que aquest acord encara no està del tot tancat. En l’acte de presentació del nou sponsor els dirigents del Barça varen voler expressar el seu agraïment a QATAR per aquests anys de relació lleial, i efectiva per als interessos del Club.

 

A nivell anecdòtic però molt significatiu per tot el que implica, val a dir que els primers contactes entre RAKUTEN i el Barça es van produir de la ma de Gerard Piqué, persona polifacètica que a la seva condició de futbolista hi suma una activitat empresarial en el camp de les noves tecnologies i els jocs electrònics. La relació entre Piqué i el Sr Mikitani president de RAKUTEN es deu precisament a aquesta altre faceta de Piqué en el món dels negocis i a la seva capacitat per relacionar-se.

A partir del proper mes de juny, la samarreta del primer equip del Barça deixarà de lluir el nom de QUATAR Airways. Han estat molts anys de relació amb aquesta companyia i en el decurs de la mateixa aquesta relació ha passat per diferents alts i baixos motivats per algun sector del barcelonisme crític amb la situació política a QUATAR. Alguns periodistes i a alguns socis els molestava el nom de QATAR en la samarreta del Barça. S’han fet molts comentaris criticant al país àrab per la seva manca de democràcia i s’ha fet bandera d’una suposada ètica i uns suposats valors, a partir dels quals el Barça hauria d’haver renunciat al patrocini catarí. Tanmateix és gràcies a aqueta esponsorització que el Barça ha pogut mantenir durant anys a jugadors com Messi, Neymar o Suárez en la seva plantilla. Aquets falsos “puritans” són els mateixos que haurien vist amb bons ulls l’entrada com a sponsors d’empreses  relacionades amb el joc, com si aquesta activitat fos èticament més recomanable que tenir tractes amb QATAR. Les màfies del joc haurien estat del tot perjudicials per la imatge internacional del Barça, i ves a saber si algun dia el Club s’hauria vist al mig de corrupteles o altres acusacions derivades de les pràctiques sovint poc netes d’aquest tipus d’activitats.

Sigui com sigui, aquesta vegada cal felicitar als directius del Barça el seu encert en l’elecció d’un sponsor que em genera ha estat molt ben acollit per tothom.  El directius han estat a l’alçada i han apostat per una empresa tecnològica que pot produir altres beneficis col·laterals al Barça si es troba la manera de promocionar les vendes “on line” de productes relacionats amb el Barça més enllà dels tradicionals equipaments esportius.

També s’ha d’agrair als catarins la paciència que han tingut amb el Barça. Han suportat crítiques amb un marcat accent polític tot i que ells complien religiosament amb els pactes signats. Tinc el convenciment que si la relació comercial entre les dues entitats s’ha vist finalment truncada, cal cercar la causa en la nul·la defensa que la directiva del Barça ha fet en diferents assemblees de socis vers les crítiques que alguns d’ells, alimentats per un periodisme de fireta, feien. Tanmateix, i partint de la base que QATAR Airways no podia igualar l’oferta econòmica de RAKUTEN, entenc que la decisió de la Junta directiva del Barça, s’ha guanyat, encara que sigui per una vegada, un aplaudiment. Ara cal vetllar per que aquesta nova relació no es torci.                                             

Campanya espanyola de descrèdit contra el Barça

Fins i tot el president de la Generalitat Valenciana perd els estreps i no sap comportar-se tal com correspon al màxim dignatari del País Valencià

Que el president de la Lliga de Futbol Professional, i que el Comitè de Competició de la Reial Federació Espanyola de Futbol critiquin als jugadors del Barça només pot passar en un país on regni l’imperi dels poca vergonyes.

Tebas i Ximo Puig són dirigents que actuen més com a "tifosi"
que no pas com a dirigents

El cap de setmana passat el Barça va guanyar al camp del València (2-3), en l’últim minut i de penal. Una bona part de l’afició valencianista no va poder digerir aquest fet, i ràpidament es va iniciar un campanya  de desprestigi contra els jugadors del Barça a la que s’hi van afegir faltaria més tots els elements de la caverna madrilenya, que a l’igual que els valencians van pair molt malament que el Barça acabés guanyant  justament un partit en l’últim sospir. 

Només acabar el partit, el director esportiu del València va fer unes declaracions contra l’àrbitre acusant-lo d’haver perjudicat ostensiblement al València, com a mínim, en tres decisions. Per no haver ensenyat una segona targeta groga a Sergio Busquets, per haver donat per vàlid el primer gol de Messi segons ell en fora de joc, i per no haver xiulat penal en una entrada d’Umtiti a un atacant valencianista dins de l’àrea blaugrana. La poca categoria d’aquest personatge queda ben palesa ates que en cap moment va fer referència a la greu lesió que va patir Andrés Iniesta per l’entrada brutal d’un jugador del València, o al fet que un dels gols del València va ser calcat al gol de Messi que tant el va indignar. Sembla que el Comitè d’Àrbitres vol demanar que es sancioni a aquest sinistre directiu valencianista.

El següent a desacreditar en aquesta ocasió als jugadors del Barça va ser el president de la “Liga de Fútbol Profesional”, el Sr. Javier Tebas, “conegut” ja pels barcelonistes des de fa temps ateses les seves habituals derives contra el Barça producte de la seva “madriditis aguda” i fora de control. El Sr. Tebas va dir que quan els jugadors del Barça celebraven el gol de la victòria i van rebre l’impacte d’una ampolla grossa d’aigua llençada des de la grada per un valencianista salvatge, “semblaven com si estiguessin en un joc de bitlles per la manera com alguns varen caure al terra” afegint que a ell li donaria vergonya fingir. També va tenir paraules de “reconeixement” cap a Neymar a qui va acusar de provocar a la grada. És indignant que qui presideix l’organització que integra a tots els clubs de futbol professional, i que ha de defensar els interessos de tots ells per un igual, faci aquesta mena de declaracions més pròpies d’un madridista enrabiat i encegat, que no pas d’un president assenyat, equànime, neutral i educat.

Va resultar sorprenent la intervenció del president de la Generalitat Valenciana, el socialista Sr. Ximo Puig, qui va perdre els papers com a màxim representant institucional del País Valencià quan va dir que “la manera de ser de Neymar no és digna d’un futbolista”. Qui ho diu! Precisament aquell que amb les seves paraules demostra que no és digne de presidir el País València on se suposa que com passa en altres indrets, el seu màxim responsable polític ha de ser educat i respectuós amb tothom. També amb els pocs valencians simpatitzants del FC  Barcelona, que algun n’hi deu haver.

El Comitè de competició de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), composta per madridistes confessos, també es va afegir al festival contra el Barça. En una resolució  sense precedents, el Comitè va dir en la seva acta oficial va dir:

“no debe pasarse por alto el reprochable comportamiento que muestran algunos jugadores del F.C. Barcelona al dirigirse con ciertos gestos y expresiones hacia el público durante la celebración del gol que acababan de anotar. Tampoco constituye precisamente un ejemplo de deportividad la exagerada reacción de algunos jugadores del referido club que, sin haberles llegado a alcanzar ninguna botella, simulan o fingen de forma simultánea haber sido golpeados igualmente por un objeto mucho más contundente que la botella que alcanza a uno solo de ellos. Ni unos ni otros hechos deberían acontecer en una competición deportiva, en la que debería imperar en todo momento el recíproco respeto y buena lid entre jugadores y aficionados”

És a dir, el Comitè de competició de la RFEF converteix als jugadors del Barça d’agredits pels espectadors, a provocadors del llançament d’ampolles. Demencial! Això és la justícia esportiva (i no esportiva) espanyola: fan el que volen sense que els caigui la cara de vergonya. Davant d’aquesta situació, el Club ha decidit demandar davant del tribunal d’arbitratge esportiu (TAD)  tant al Sr. Javier Tebas com al Comitè de Competició per excedir-se en els seves funcions, i a més el Barça els reprova públicament i els retira la confiança tant al Sr. Tebas com al Comitè de Competició. És evident que el Barça té uns valors esportius, que cap d’aquests personatges esmentats en l’escrit ni el té ni el tindrà mai, i per això els jugadors del  Barça cada any guanyen la distinció del fair play de la competició.

En l’assemblea de compromissaris celebrada precisament avui, el president Bartomeu ha dit que tots aquests personatges “intenten guanyar fora del camp allò que no aconsegueixen dins”. Bona definició de la realitat d’aquest país anomenat Espanya.