Lesionen greument a Aleix Vidal defensa del Barça i l’àrbitre “sigan, sigan...”
Cal exigir les dimissions immediates de Victoriano Sánchez Arminio i Javier Tebas
Una setmana més, l’arbitratge
espanyol ha mostrat la seva cara autèntica, permetent tota classe de brutalitats
contra els jugadors del Barça. Primer va ser dimarts passat quan en el partit
de Copa jugat al Camp Nou contra l’Atlético de Madrid, l’àrbitre extremeny Gil
Manzano va permetre tota mena de brutalitats contra els jugadors del Barça. El
jugador Filipe Luís de l’Atlético de Madrid va fer unes entrades brutals i en
canvi va ser el Barça qui increïblement va acabar el partit amb 9 jugadors al
camp, després d’haver vist com el col·legiat de torn expulsava dos jugadors del
Barça. Veient només el final del partit es diria que els jugadors del Barça van
estar especialment violents al camp, quan la realitat va ser absolutament la
contrària.
Per acabar-ho d’adobar,
l’àrbitre Gil Manzano va escriure a l’acta que el jugador del Barça Luís Suárez
es va quedar a les escales d’accés al túnel de vestuaris quan va ser expulsat,
i aquest fet li ha comportat un segon partit de suspensió. Tant ell com Sergi
Roberto es perdran la final de Copa per que els àrbitres així ho han volgut. No
fa pas massa, el defensa madridista Ramos, va fer el mateix al camp del Las
Palmas i no va ser sancionat per quedar-se al camp.
Però lo de dimarts
passat no és res comparat amb l’escàndol d’ahir a Vitória, on el Barça va
guanyar per 0-6 a l’Alaves. El partit estava en els seus minuts finals, el
resultat en cap cas podia modificar el signe del partit, i tot d’una, en una pilota
pràcticament perduda, en una jugada que no comportava cap perillositat en un lateral
del camp, el jugador de l’Alaves Theo Hernández va fer una entrada assassina a
Aleix Vidal i li va ocasionar una luxació del turmell que va requerir cirurgia i
que el tindrà apartat dels terrenys de joc, un mínim de 5 mesos.
Més enllà de les
disculpes d’aquest destraler, que juga a l’Alaves cedit per l’Atlético de Madrid,
el que és inadmissible és que l’àrbitre del partit, l’aragonès Clos Gómez, no
només no va expulsar al bàrbar agressor, sinó que ni li va ensenyar la targeta groga,
i ni tan sols va indicar falta. Aquest és el nivell; aquest és l’arbitratge;
aquest és el “fair play” de l’esport espanyol. Una vergonya.
Cal però denunciar
als culpables d’aquesta situació. Ja n’hi ha prou de mirar a un altre banda, ja
n’hi ha prou de respectar persones i institucions que no mereixen cap respecte.
Em refereixo en primer lloc al Sr. Javier Tebas, president de la “Liga de Futbol
Profesional”, madridista declarat, exmilitant d’un partit d’extrema dreta
(Fuerza Nueva), i enemic acèrrim dels jugadors del Barça, a qui no fa pas massa
els va acusar de fingir agressions en el partit jugat a València fa uns mesos.
Aquest personatge nefast pel seu passat polític no hauria de dirigir cap
institució en la que es requereix una garantia absoluta d’imparcialitat. Aquest
personatge és un fatxa absolut, i ja va perjudicar al Barça fa molts anys quan
al 2005 va denunciar una suposada alineació indeguda de Messi tot just en el
debut de Messi en el primer equip del Barça, quan Tebas era assessor jurídic precisament
de l’Alaves. Denúncia que per cert no va prosperar. Aquest personatge no és
digne de dirigir cap estament futbolístic perquè ell sol s’ha auto-exclòs. La
seva imparcialitat no ha existit mai. Aquest home, per dignitat, ha d’abandonar
immediatament el món del futbol.
L’altre impresentable és el president del "Comitè Tècnic d’Àrbitres", el càntabre
Victoriano Sánchez Arminio, que permet que els seus àrbitres actuïn dirigits
per la màfia “florentinesca” afavorint al Madrid sempre, i castigant injustament
al Barça un diumenge sí, i el següent també. Aquest personatge, obre contínuament
expedient a tots els jugadors que es manifesten respecte als arbitratges, en
especial si són jugadors del Barça, i en canvi mai ho ha fet amb el jugadors
del Madrid, on elements tan “respectuosos” amb l’estament arbitral com Sergio Ramos,
han dit el que han volgut i quan els ha semblat, amb total impunitat.
Si l’esport
espanyol vol ser alguna cosa seria al món, si vol ser considerat i respectat, Tebas i Sánchez Arminio han de marxar a casa
ja. Sense esperar ni tan sols a demà. Si no ho fan, Espanya continuarà sent una
república bananera en el món del futbol. Allà ells.
